Procés participatiu del Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2020-2023

El Programa d’Actuació Municipal 2020-2023 que us presentem en aquest document concreta el compromís de l’Equip de Govern Municipal amb la ciutadania per als proper anys partint de la base de l’Acord de Govern que va servir per a constituir-lo. Aquest projecte de PAM recull els principals reptes (objectius) i mesures concretes (actuacions) que hem acordat que la ciutat necessita implementar per avançar en la lluita contra l’emergència climàtica, per seguir reduint les desigualtats, per fer de la nostra ciutat un entorn més amable on viure i conviure, més saludable, més segur i resilient, de progrés econòmic i centrat en les persones. Una ciutat, amb una administració més propera i fàcil, que aposta per l’educació la cultura i la ciència i que mira més enllà dels seus límits administratius per reconèixer-se com una de les aglomeracions urbanes més importants del sud d’Europa.

Aquest projecte de PAM incorpora dos elements innovadors de caràcter transversal que impregnaran les polítiques en aquest mandat: enfortir la visió feminista en tota l’acció municipal i garantir la vinculació amb les fites i els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. A partir d’aquest projecte de PAM, treballat fins ara a escala de govern i amb el suport dels equips tècnics municipals, s’inicia un procés participatiu obert a tota la ciutadania que, de ben segur l’enriquirà, perquè Barcelona és un projecte col·lectiu, on tothom ha de poder expressar les seves idees i prioritats.
Les actuacions i els projectes emblemàtics, siguin de petit o de gran format que trobareu en aquesta proposta de PAM configuren un veritable full de ruta, arriscat i valent, per al període 2020-2023 i més enllà, vertebren un model de ciutat on la ciutadania i les seves activitats, esdevenen el centre i la raó de ser de les polítiques municipals que lideren i garanteixen la Barcelona de progrés que fa front a les desigualtats i a l’emergència climàtica.

Aquests quatre propers anys han de servir per ubicar la perspectiva de drets socials en totes les actuacions i projectes de l'àrea, defugint respostes assistencialistes, promovent la transformació, posant la persona al centre i atorgant protagonisme a la comunitat.
La idea d'acció social que ha de vertebrar aquestes propostes va molt més enllà de la cobertura de necessitats bàsiques. Està relacionada amb les possibilitats de desenvolupar un projecte vital i amb la participació en la vida cívica, comunitària, cultural i política.
Cal superar, per tant, la visió centrada en la persona entesa com a vulnerable o com a usuària dels serveis. Parlarem, doncs, de vulnerabilitat associada a determinades circumstàncies o moments del cicle vital afavorint una visió diferent i humanitzant tot allò que té relació amb les cures, posant l'èmfasi en la generació d'autonomia. Cal avançar, doncs, en la construcció d'una comunitat que cuida i ens cuida, una comunitat que no és usuària sinó protagonista. La promoció de l'empoderament personal i col·lectiu és un eix metodològic clau.
Cal exercir un rol de lideratge quant a la reivindicació de drets en col·laboració amb altres agents destacant l'efecte de les diverses actuacions i també aportant dades de les conseqüències de la inacció en determinats àmbits. La innovació social ha de permetre avançar cap a altres propostes d'intervenció.

A. Oferir respostes adaptades a noves necessitats emergents en l'àmbit del sensellarisme, sobretot en relació amb les dones i els joves, de manera que cap persona dormi al carrer.
B. Garantir l'allotjament d'emergència i l'accés a l'habitatge a col·lectius especialment vulnerables en situació d'exclusió residencial severa, en coordinació amb els serveis d'habitatge i d'immigració.
C. Avançar cap a la garantia de rendes, com a factor determinant en la transformació del model de serveis socials, ja que afavoreix l'autonomia, permet la compactació d'ajuts i la desburocratització.
D. Promoure l'accés a la cultura i les cultures, desenvolupant iniciatives que lluitin contra la desigualtat en l'accés a la cultura, entenent que aquesta té un rol fonamental en la promoció i inclusió social de les persones.

A Barcelona hi ha 350.000 persones més grans de 65 anys, un 21,4% de la població, i les projeccions demogràfiques apunten que l'any 2030 una de cada tres persones que visquin a la ciutat tindran més de 60 anys. I aquest envelliment de la ciutat és majoritàriament femení: mentre que les dones són el 56% de la població d'entre 65 i 69 anys, aquest percentatge va en augment fins a ubicar-se al 73% en la franja dels 90 als 94 anys. l'allargament de la vida sovint va relacionat amb un deteriorament de les condicions de salut que fan augmentar les necessitats específiques de cura.
De fet, el 50% de les persones més grans de 75 anys tenen algun grau de dependència reconegut. No obstant això, també cal subratllar que a la ciutat hi viurà cada cop més gent de més de 65 anys amb bona salut i amb disposició de temps i sabers per compartir.
És evident que els barris de Barcelona estan envellint i ho seguiran fent cada cop més. Per això és important que la ciutat pugui garantir que el procés d'envelliment es faci en una ciutat que cuida i acompanya tant a les persones que envelleixen com a les persones que les cuiden, en uns barris pensats per a la vida en comunitat i accessibles a qualsevol edat, facilitant habitatges dignes i adaptats al cicle de vida. Barcelona té el compromís de ser una ciutat amiga de les persones grans, promovent l'envelliment actiu i el benestar físic i emocional, proporcionant seguretat, i facilitant la participació real i efectiva com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.
Garantir un envelliment digne és un dels grans reptes dels propers anys a la ciutat de Barcelona. I fer-ho vol dir repensar la ciutat des de la perspectiva de l'envelliment de la seva població, tot promovent barris cuidadors. Cal reconèixer els sabers fruit de l'experiència vital i professional de les persones grans per poder compartir-los en relacions intergeneracionals.

A. Impulsar un sistema d'atenció social i sanitària més integral que posi al centre les persones i qui les cuida, i tingui en compte el seu entorn proper, els barris.
B. Dissenyar noves línies d'habitatge que defineixin nous models habitacionals i permetin respectar els seus estils de vida.
C. Afavorir un espai públic que faciliti l'accessibilitat i l'ús per part de les persones grans amb elements que n'afavoreixin el benestar físic i emocional i generin comunitat.
D. Articular les eines i els instruments que permetin viure la vida en plenitud, promovent un envelliment actiu, amb una atenció especial a la millora de l'accessibilitat i el foment de l'autonomia.
E. Combatre els estereotips per raó d'edat que suposen una discriminació en les persones grans en diferents contextos (salut, feina, mitjans de comunicació, etc.).

Barcelona vol ser la capital de l'accessibilitat. El compromís de la ciutat amb l'Agenda 2030 de les Nacions Unides és un clar compromís per a la reducció de les desigualtats i la construcció d'una ciutat cada vegada més inclusiva.
L'Agenda 2030 i la Convenció de les Nacions Unides per als Drets de les Persones amb Discapacitat han de garantir el ple dret a la ciutat, l'autonomia personal de les persones amb discapacitat i la seva vida independent.
Una ciutat pensada per a les persones amb diversitat funcional és també una ciutat pensada per al conjunt de la ciutadania en tota la seva diversitat, una ciutadania que gaudirà de les mesures d'accessibilitat per a tothom i dels serveis universalment accessibles. I tot això és farà per mitjà del Pla d'accessibilitat universal de Barcelona i la seva aplicació a tota la ciutat. La millora de l'accessibilitat física en els barris és també garantir el dret a la ciutat, un dret que s'haurà de concretar en el programa d'inversions municipals i amb la participació dels diferents districtes. Millorar l'accessibilitat física de proximitat ha de permetre facilitar també l'accés a un habitatge accessible, de manera que s'aconsegueixi l'accessibilitat de les edificacions però també més oportunitats d'habitatge accessible.
Cal proporcionar accés a sistemes de mobilitat segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, amb una atenció especial a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans.

A. Treballar les solucions d'accessibilitat i la planificació de la seva implantació amb les persones amb discapacitat i amb les diferents àrees municipals implicades.
B. Millorar l'accessibilitat física de la proximitat, l'accessibilitat en la vida diària, en el comerç de proximitat, en els espais verds i en els carrers dels nostres barris.
C. Proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones.
D. Millorar l'accessibilitat comunicativa, cognitiva, dels continguts i dels productes en els diferents serveis que ofereix la ciutat.
E. Situar la ciutat de Barcelona novament com una ciutat referent en accessibilitat universal per presentar la seva candidatura a Ciutat Europea més Accessible.

Les persones que viuen a la ciutat de Barcelona gaudeixen en general d'un bon estat de salut, tot i que hi continuen havent desigualtats en funció dels condicionants socioeconòmics. Tot i així, en els darrers anys les diferències en les condicions de salut s'han escurçat, i, per exemple, s'ha reduït la diferència en l'esperança de vida entre barris i han millorat els indicadors en matèria d'embarassos juvenils.
No obstant això, encara queda camí per fer de Barcelona una ciutat saludable i vivible. Les persones que avui viuen a la ciutat estan sotmeses a diferents elements que impacten en la seva salut. Així, ja hi ha prou evidències de l'impacte del canvi climàtic en la salut de les persones; la contaminació de l'aire provoca més de 350 morts prematures a l'any, i suposa un problema de salut especialment rellevant per a la població més vulnerable, com els 200.000 menors de 14 anys que viuen a la ciutat. O com els models de vida actual i la manca de certeses de les trajectòries de vida tenen un impacte en la nostra salut mental que genera nous i constants malestars, i pot tenir un impacte en les addiccions. Però aquest models de vida també afecta a l'evolució dels nostres patrons d'alimentació i dietes que conjuntament ambles conseqüències del canvi climàtic es consideren la major amenaça per la salut. Cal per tant promoure des de l'ajuntament un model alimentari sostenible i sa especialment per la nostra infància.
També, val a dir que al llarg de la nostra trajectòria vital és imprescindible cuidar i que ens cuidin. En aquest sentit cal reconèixer el treball de cura com a part central de la vida socioeconòmica de la ciutat, com a camí per reduir les desigualtats socials i de gènere que actualment caracteritzen tant la provisió com la recepció de les cures.
El benestar de les persones té molt a veure amb la qualitat i la continuïtat de les cures, que en determinats moments del cicle de vida poden ser molt intensives. En aquest sentit, cal tenir en compte la sobrecàrrega de treball de cures que pateixen les famílies i la feminització de les tasques de cura; i l'efecte que té l'assumpció de la cura pel que fa a l'estat de la salut física i mental de les persones.
Per això, cal continuar reconeixent la cura com a part central de la vida socioeconòmica de la ciutat, promovent la coresponsabilitat de tots els actors socials a l'hora de garantir el dret a una cura digna i de qualitat, i reduir les desigualtats socials i de gènere que actualment caracteritzen tant la provisió com la recepció de les cures. Cal fer dels barris de la ciutat espais de cura, reforçant els espais accessibles i els processos comunitaris i combatent l'aïllament a la pròpia llar tot reforçant els serveis i programes municipals que intervenen a les llars com a primer element de detecció i prevenció.
Barcelona ha de ser, doncs, una ciutat que es preocupi i s'ocupi de la salut de les persones, ha de ser una ciutat saludable, però també una ciutat que es preocupi de tenir cura de les persones que hi viuen. Ha de ser una ciutat referent en salut comunitària i promoure la salut en els entorns de vida quotidiana.

A. Treballar per una sanitat pública equitativa i universal, facilitant la millora dels equipaments i l'accés als recursos no coberts.
B. Apostar per la millora de la salut mental de la població i la seva prevenció, que, entre d'altres, permeti dotar-la d'eines per fer front als malestars quotidians, i les noves addiccions.
C. Treballar en el marc de l'emergència climàtica per fer front als impactes negatius en salut, i posant un èmfasi especial en els impactes del model alimentari en la població, apostant per dietes més saludables i baixes en emissions (#capitalalimentaciósostenible).
D. Desplegar l'estratègia de Barcelona Cuidadora a on es posi al centre de l'acció política la cura de les persones (de les més petites a les més grans) i les seves cuidadores i els seus cuidadors.
E. Ser ciutat referent en salut comunitària, promoure la salut en els entorns de vida quotidiana i avançar en la promoció dels drets sexuals i reproductius, així com en la prevenció de les infeccions de transmissió sexual.
F. Treballar per una nova organització social de la cura basada en valors i principis democràtics tant per a les persones que la reben com per a les que la proporcionen.

La incorporació d'una mirada feminista integral és un dels senyals distintius d'aquest Govern.
Per primera vegada ha format part tant del relat com de les propostes d'intervenció centrals de les apostes de l'Ajuntament, fet que ha suposat un pas endavant molt important.
A banda de l'aposta política que ha suposat, això ha anat lligat a una emergència molt visible de les mobilitzacions i els discursos feministes. S'està, doncs, en un context nou que ha de portar a consolidar la feina feta i avançar encara més. Ja s'ha passat l'etapa d'haver de sensibilitzar i fer visible la desigualtat de gènere i les seves conseqüències. La ciutadania exigeix molta més ambició i que es vagi a l'arrel del problema.
Tenint en compte que, segons les dades de què es disposa, una de cada tres barcelonines, un 31%, ha patit fets de violència molt greus al llarg de la seva vida, sens dubte una de les prioritats serà seguir consolidant l'abordatge de les violències masclistes.
En el mandat anterior ja es va fer un pas endavant molt important doblant els recursos dedicats, internalitzant els serveis d'atenció i creant-ne de nous. En aquest mandat se seguirà aprofundint en aquesta millora, posant un èmfasi especial a combatre les violències sexuals en les seves diverses expressions.
Cal impulsar també amb més força el canvi cultural que es necessita per anar a l'arrel de la desigualtat entre dones i homes i transformar la visió social dels rols, estereotips, expectatives o expressions associats a uns i altres.
Es continuà desplegant mesures feministes en totes les àrees de govern, amb un especial focus en la millora de les condicions laborals de les dones.

A. Consolidar la lluita contra les violències masclistes a Barcelona, incorporant la diversitat sexual i de gènere, millorant l'abordatge de la violència sexual i generant àmplies aliances d'actors socials amb un paper actiu per combatre-la.
B. Treballar en la prevenció del sexisme, impulsant iniciatives per transformar l'imaginari social associat a dones i homes, obrint horitzons, i promoure referents positius crítics i alternatius a la masculinitat tradicional.
C. Impulsar actuacions per a la millora de condicions de vida de les dones, sobretot en l'àmbit laboral impulsant un pacte ampli contra la bretxa salarial i la precarietat.
D. Incorporar la mirada interseccional en els serveis d'atenció a les dones de l'Ajuntament de Barcelona.

Els infants són el futur de la ciutat, però també el present com a ciutadans i ciutadanes de ple dret. Barcelona ha de vetllar per reconèixer l'exercici de ciutadania activa dels infants, en aquells temes que els preocupen i que senten com a propis. Invertir en infància no només millora el benestar dels nens i les nenes i de les seves famílies, sinó que també reverteix en el conjunt de la societat. Així, Barcelona ha de treballar pels infants, però també amb els infants. Cal promoure la participació real i efectiva dels infants en el disseny, la implantació, el seguiment i l'avaluació de totes les polítiques públiques de la ciutat, i es farà des de la visió d'una ciutat segura i que incrementa la prevenció de qualsevol tipus d'abús i maltractament contra els infants, vetllant per arribar al seu benestar emocional des de la inclusió i la equitat.Davant el compromís amb l'Agenda 2030 que vol fomentar societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells, es promourà un nou paradigma de la participació dels infants entesos com a ciutadania activa i titulars del dret a construir la ciutat. La Convenció sobre els Drets de la Infància de les Nacions Unides reconeix el dret dels infants a ser protegits de qualsevol tipus de violència, incloent-hi l'abús sexual, i el deure dels poders públics a adoptar mesures per a una prevenció efectiva (article 19.1). Ser víctima de violència i abús durant la infància té conseqüències psicològiques, biològiques i emocionals que es projecten al llarg del temps. Barcelona ha d'esdevenir una ciutat vetlladora dels drets dels infants, segura i protectora amb l'objectiu d'incrementar la prevenció de qualsevol tipus d'abús i maltractament contra els infants. Cal garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats. Un dels àmbits que genera benestar dels infants està vinculat amb el grau d'accés, més gran o més petit, a serveis i activitats. Per aquest motiu cal garantir activitats de qualitat fora de l'horari lectiu, inclusives i equitatives, que eliminin les desigualtats d'accés per raons econòmiques, de territori o d'edat. També cal vetllar pel benestar emocional dels infants, proporcionant espais compartits i facilitant eines que permetin gestionar-ne els dubtes, les pors i les inquietuds.

A. Promoure la participació real i efectiva dels infants en el disseny, la implantació, el seguiment i l'avaluació de totes les polítiques públiques de la ciutat.
B. Incrementar la prevenció de qualsevol tipus d'abús i maltractament contra els infants.
C. Garantir activitats de qualitat fora de l'horari lectiu, inclusives i equitatives, que eliminin les desigualtats d'accés per raons econòmiques, de territori o d'edat.
D. Vetllar pel benestar emocional dels infants, proporcionant espais compartits i facilitant eines que permetin gestionar-ne els dubtes, les pors i les inquietuds.

En un moment en què la població juvenil de Barcelona agafa força, creix el nombre de joves i també les seves demandes i inquietuds, la necessitat de reforçar i crear espais de referència es fa prioritària, equipaments on es construeixin projectes, on s'acompanyin vides, per tal de fer una societat més compromesa i contribuir a la transformació social.
A Barcelona hi ha prop de 446.113 persones que tenen entre 12 i 35 anys, una dada que referma la tendència ascendent iniciada el 2015. Però cal tenir en compte que probablement encara hi ha més joves que, efectivament, viuen de forma regular a la ciutat. També cal tenir present les dades en relació amb la precarietat laboral que afecten especialment els i les joves, així com les dades d'emancipació per les dificultats en l'accés a l'habitatge, on més de la meitat de les persones joves no estan emancipades.
Amb la intenció de preparar la ciutat per tal que la població jove pugui desenvolupar els seus projectes, cal facilitar els processos de transició dels i les adolescents i joves al llarg del seu cicle vital: educació, treball, habitatge i mobilitat. Caldrà redefinir els diferents serveis d'informació juvenil i convertir-los en un únic model integral i de qualitat: els InfoJOVE, territorialitzats i propers, amb acompanyament al llarg de les transicions. I també desplegar el Pla d'equipaments i serveis juvenils.
Cal, igualment, atendre la necessitat de convertir la ciutat en un espai de talent on les persones joves puguin disposar d'oportunitats per desenvolupar la seves potencialitat a través de festivals, plataformes culturals, espais de treball col·laboratiu, etc.
L'Ajuntament de Barcelona ha estat històricament pioner en les polítiques de joventut. Ara cal posar la joventut al cap en les polítiques municipals per fer de Barcelona un referent de polítiques de joventut a l'Estat i en l'àmbit europeu. Cal treballar des de la prevenció i la promoció, l'educació emocional de la població adolescent i jove de la ciutat, proporcionant eines i habilitats als i les adolescents així com a les seves famílies i al personal tècnic que treballa amb aquests. Barcelona té la voluntat de posar la joventut al cap de tothom, de crear xarxes, teixir comunitat, acompanyar processos i generar espais on compartir coneixement sobre l'educació, la joventut, i els nous reptes que es presenten, a fi d'esdevenir referent de les polítiques de joventut.

A. Facilitar els processos de transició dels adolescents i joves al llarg del seu cicle vital.
B. Proporcionar espais i serveis de proximitat adreçats exclusivament als adolescents i joves que vetllin pel seu benestar emocional.
C. Promoure la participació real i efectiva dels i les adolescents i joves de la ciutat.

Des d'una perspectiva d'empoderament dels veïns i veïnes migrats i refugiats de la ciutat, es planteja treballar com a eix prioritari la promoció de l'autonomia de les persones migrades i refugiades que viuen a Barcelona, defugint de respostes assistencialistes i de la mera cobertura de les necessitats bàsiques i treballant amb una perspectiva de drets.
Es continuaran posant tots els esforços a consolidar Barcelona com una ciutat refugi, que acull les persones migrades i refugiades i que posa en el centre la dignitat i el respecte dels drets humans.
Se seguirà treballant per facilitar l'accés a la regularització d'aquells veïns i veïnes sense permís de residència i/o treball, i per posar en marxa protocols de coordinació i derivació a fi d'evitar que aquests caiguin en la irregularitat sobrevinguda. Si es vol parlar d'una ciutat de drets, no es poden tenir veïns i veïnes sense accés als serveis públics de la ciutat.
Cal treballar en xarxa per promoure modificacions legislatives que permetin la inclusió social i el reconeixement de drets de les persones immigrades, especialment d'aquelles que estan en situació irregular.

A. Aprofundir en la millora de la capacitat actual d'acollida de persones migrades i refugiades a la ciutat, reforçant els serveis públics i treballant de forma conjunta amb la xarxa d'acollida de la ciutat i amb la ciutadania.
B. Facilitar l'accés a la regularització d'aquells veïns i veïnes sense permís de residència i/o treball.
C. Reforçar les accions d'incidència en l'àmbit municipal, autonòmic, estatal i internacional per tal de promoure modificacions legislatives que promoguin la plena ciutadania de les persones migrades i refugiades.

En els darrers quatre anys s'han assolit grans avenços en l'impuls dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals a Barcelona.
Com a fita destacada, finalment, s'ha pogut donar resposta a una demanda històrica del moviment: tenir un equipament específic, el primer Centre LGTBI de l'Estat, inaugurat a principis del 2019 i on conviuen serveis d'atenció i orientació, entitats LGTBI i un ampli programa de dinamització cultural, debats i acció comunitària i sensibilització, orientats als col·lectius LGTBI, però també a tota la ciutadania. El centre, a més, és gestionat per les mateixes associacions, agrupades en la Plataforma d'Entitats LGTBI de Catalunya, que constitueixen un model de gestió cívica innovador.
En el present mandat es consolidarà i impulsarà el Centre LGTBI per desenvolupar-ne tot el potencial i convertir-lo en un espai de referència en la defensa dels drets de les persones LGTBI i un punt de trobada, reflexió i visibilitat de la diversitat sexual i de gènere. La gran majoria dels veïns i veïnes de Barcelona celebren i aprecien aquesta diversitat, com ha demostrat el veïnat de Sant Antoni amb la seva resposta immediata i massiva a l'atac feixista patit pel Centre LGTBI el gener del 2019.
S'inicia aquest nou mandat amb el convenciment que la ciutat demana anar més enllà i que cal consolidar el reconeixement d'aquesta diversitat sexual i de gènere com un dels valors que caracteritzen Barcelona i una riquesa i orgull per a la nostra ciutat i totes les persones que hi viuen.
S'impulsarà la ciutat com a referent en drets LGTBI i impulsora d'aliances internacionals per reivindicar aquest orgull de la diversitat sexual i vincular-se amb aquells llocs on està perseguida.
En el pla intern això implica també introduir amb força la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en les diferents àrees sectorials responent a les necessitats dels col·lectius LGTBI en àmbits com ara la memòria històrica, la cultura, l'escola, l'esport i la salut, i, en particular, establir mesures específiques per combatre qualsevol forma de LGTBI-fòbia.

A. Desplegar el Pla de la diversitat sexual i de gènere 2016 i 2020 i elaborar un nou pla de futur amb participació ciutadana que permeti fer un nou pas endavant en la garantia dels drets dels col·lectius LGTBI, posant èmfasi sobretot en l'àmbit de la salut.
B. Convertir el Centre LGTBI en un referent i punt de trobada i visibilitat.
C. Implantar una estratègia contra l'LGTBI-fòbia amb èmfasi en l'erradicació de les agressions i en la prevenció i l'abordatge de la dimensió estructural de les desigualtats per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere que legitimen aquestes agressions.
D. Impulsar actuacions per generar relats i referents positius més enllà de les lògiques binàries, heterosexistes i cissexistes i que permetin reflexionar sobre les normativitats corporals, de gènere i sexuals, especialment en la infància i joventut, per tal de trencar amb els estigmes existents.

El sentiment de soledat, així com l'aïllament social i la manca de contacte amb altres individus, pot ser un factor de vulnerabilitat i tenir conseqüències sobre la salut i el benestar emocional de les persones.
La soledat pot afectar persones de qualsevol condició, origen i edat, des d'adolescents fins a persones grans. Malgrat que viure sol i sentir-se sol no són el mateix, sí que estan molt relacionats.
És en les persones grans, sobretot les dones, on aquesta situació és més generalitzada. A Barcelona l'any 2016 un 26% de persones més grans de 65 anys vivien soles (tres quartes parts de les quals eren dones), un percentatge que s'incrementava al 30% en el cas de les persones de més de 75 anys.
Barcelona, davant aquest nou repte, engegarà una estratègia de lluita contra la soledat transversal en les diferents polítiques públiques, col·laborant conjuntament amb altres ciutats per donar resposta al problema global de la soledat.
Cal promoure relacions de qualitat, sòlides i duradores, tot vetllant pel benestar de tots els ciutadans i ciutadanes, i desplegant accions innovadores que facin que a Barcelona ningú no se senti sol.

A. Fer dels barris de la ciutat espais de cura, reforçant els espais accessibles i els processos comunitaris i combatent l'aïllament a la pròpia llar tot reforçant els serveis i programes municipals que intervenen a les llars com a primer element de detecció i prevenció.
B. Posar a l'abast serveis i recursos, presencials o virtuals, que orientin i acompanyin les persones davant la soledat i en tinguin cura. Han de ser serveis i recursos presents en tots els barris de la ciutat i accessibles per a tothom.
C. Dissenyar espais i equipaments públics per promoure la comunicació i col·laboració entre les persones creant nous vincles que permetin millorar-ne el benestar emocional.
D. Sensibilitzar i donar a conèixer la realitat de la soledat per lluitar contra l'estigma que aquesta genera.
E. Formar professionals de diferents àmbits (de la salut, educació, serveis socials...) per detectar i prevenir possibles situacions de risc derivades de la soledat.

El canvi climàtic ha deixat de ser un concepte que parla del futur per parlar del present, la qual cosa ha fet que Barcelona hagi declarat l'emergència climàtica a la ciutat. Si no es corregeix, Barcelona s'exposa a perdre entre un 30 i un 46% de les seves platges, a passar de patir una onada de calor cada quatre anys a entre quatre i cinc a l'any o al risc d'inundacions greus en cicles de menys temps. I aquests només són alguns dels efectes, però n'hi ha molts més.
El problema és greu i comporta el risc que la ciutat esdevingui més insana, més desigual i completament diferent. Els efectes del canvi climàtic afecten a tothom, però sobretot els col·lectius més vulnerables com ara la gent gran, les persones en situació de pobresa energètica o els més petits i petites. Parlar de canvi climàtic també és parlar de desigualtat, revertir la tendència és precisament lluitar contra aquesta desigualtat. d'altra banda, una transició ecològica que apuntali aquesta igualtat també significa no deixar cap persona enrere. De la situació actual d'emergència climàtica només se'n pot sortir anant tothom, tots i totes, a la vegada amb un treball compartit i solidari entre la institució, el teixit econòmic i els veïns i les veïnes de la ciutat. La igualtat també significa que el preu de revertir la situació actual no recaigui tant en els que disposen de menys recursos, sinó en aquells que més capacitat tenen. I l'Ajuntament vetlla i vetllarà perquè sigui així.
L'aposta per lluitar contra el canvi climàtic és clara, decidida i irreversible. Aquesta s'ha de centrar en dues línies bàsiques: mitigació i adaptació. Aquest és el camí que marca el Pla Clima i el decret d'emergència climàtica vigent des de gener de 2020. Generar un nou model de consum(especialment alimentari, de mobilitat i energètic) i millorar l'eficiència dels recursos energètics i hídrics, generar més resiliència i més adaptació amb l'ampliació del verd i posar per davant de tot la protecció de la salut dels i les habitants de Barcelona generen el marc sobre el qual cal combatre l'actual situació de crisi climàtica i de desigualtat.
En la línia d'adaptació pren especial importància el vector relatiu a l'aigua; per tant, es tirarà endavant el Pla de recursos hídrics alternatius, aprovat en el mandat anterior. També, tal com marca el Pla Clima, cal arribar a un consum de 100 litres per persona i dia.
En el mateix sentit, s'elaborarà un nou Pla director integral de sanejament, imprescindible per fer front als episodis d'inundacions que es preveuen. Aquest pla serà clau en la millora del drenatge de la ciutat i haurà d'incloure actuacions fonamentals com el tram final del col·lector de l'avinguda del Paral·lel o el nou dipòsit de retenció i laminació d'aigües pluvials de la rambla de Prim.

A. Fomentar la cultura de la sostenibilitat i l'acció responsable.
B. Millorar la qualitat ambiental.
C. Desplegar mesures d'eficiència en l'ús de l'aigua.
D. Desplegar mesures d'eficiència en l'ús de l'aigua i recórrer, sempre que sigui possible, a aigua de fonts no convencionals.
E. Millorar el drenatge de la ciutat.
F. Treballar per una major resiliència de la ciutat.

En el marc de la Declaració d'emergència climàtica esdevé fonamental el sector energètic.
Si es vol garantir una reducció del 50% d'emissions de CO2 per al 2030 respecte al 1990, les actuacions que es duguin a terme en aquest mandat fins al 2023 seran les que fonamentaran aquesta reducció. Com també les que han de portar Barcelona ha ser una ciutat neutra en carboni el 2050.
Per això, el nou operador municipal, Barcelona Energia, és una eina clau per maximitzar la generació energètica local, fonamentada en la generació solar, i arribar a implantar 40 MW/any, per millorar en eficiència energètica mitjançant la gestió de la demanda i la reducció dels consums municipals. I, també, que Barcelona no hagi de dependre dels oligopolis energètics. Aquestes línies de treball aniran en paral·lel amb la consolidació i l'evolució de la mateixa Barcelona Energia a la zona metropolitana.
Es continuarà amb la reforma i rehabilitació energètica d'edificis, afavorint-les a escala de ciutat mitjançant subvencions, bonificacions fiscals i línies específiques en finques d'alta complexitat social, mentre es rehabilita el parc públic d'habitatges de lloguer social (7.000 aproximadament).
Els punts d'assessorament energètic s'han de consolidar com l'eina clau per garantir una correcta informació per a la ciutadania i ajudar a promoure una nova cultura energètica a la ciutat mentre l'Observatori de l'Energia permet tenir una diagnosi del balanç i les xarxes energètiques de la ciutat. Pel que fa al servei d'enllumenat públic, aquest mandat es durà a terme un pla de manteniment integral de l'enllumenat i, també, s'haurà d'establir una nova contracta de manteniment i conservació amb criteris de servei actiu. d'aquesta manera, es vol arribar a un consum energètic més eficient, així com introduir tecnologies d'il·luminació més respectuoses amb el medi ambient.
Cal canviar el tipus d'energia que es consumeix a Barcelona.
Actualment més d'un 70% de l'energia que es consumeix a la ciutat és de tipus nuclear, més d'un 20% basada en combustibles fòssils i solament menys d'un 8% prové de renovables. En aquest sentit, la promoció —directament o indirectament amb el suport de l'Ajuntament— d'instal·lacions de sistemes de captació d'energia renovables a l'espai públic i equipaments municipals, com podria ser les plaques socials, esdevé una de les polítiques centrals.

A. Esdevenir una ciutat neutra en carboni el 2050, reduint el 50% d'emissions per capita de CO2 per al 2030 respecte al 1990.
B. Arribar a un consum energètic més eficient, així com introduir tecnologies d'il·luminació més respectuoses amb el medi ambient: el 30% dels punts de llum de la ciutat amb tecnologia led.
C. Canviar el tipus d'energia que es consumeix a Barcelona, augmentar la generació d'energia renovable municipal i impulsar iniciatives de col·laboració públic-privades per incrementar l'autoconsum i la generació en terrats de la ciutat.

La xarxa del verd urbà és una infraestructura viva, complexa i multifuncional que fa lloc a la natura dins la ciutat, genera espais saludables i millora la qualitat de vida i protegeix la salut de tothom. El verd urbà proporciona serveis essencials per a la ciutat, com ara la regulació hídrica i microclimàtica, el segrest de carboni o la millora de la qualitat acústica i de l'aire, així com oportunitats per a la relaxació, el joc, l'exercici a l'aire lliure i les relacions socials i, per tant, la cohesió com a ciutat. De cara a l'adaptació enfront de l'emergència climàtica, cal destacar l'efecte regulador de les temperatures que generen els espais verds, que es tradueix en estalvi energètic i fa de la vegetació un element de resiliència i adaptació davant de possibles efectes els efectes negatius del canvi climàtic.
La densitat i consolidació de la ciutat dificulta la creació de nous parcs i jardins per augmentar la superfície verda i, per això, calen solucions imaginatives per aprofitar totes les oportunitats que ofereixen els carrers i les places, els interiors d'illes, els solars buits, les cobertes i els murs. És clau concebre el verd com una infraestructura formada per molts elements que s'embranquen a l'espai urbà i fer que aquests espais estiguin connectats entre si i amb els espais naturals de l'entorn formant una xarxa verda. És fonamental, per tant, tendir a la naturalització dels espais públics amb més verd per millorar-ne la qualitat i promoure la biodiversitat.
D'altra banda, l'Ajuntament, a través del Zoo de Barcelona i amb el suport de la Fundació Barcelona Zoo, seguirà treballant per la preservació de la biodiversitat animal del planeta, amb una presència més gran d'espècies de la bioregió mediterrània i d'aquelles que es troben greument amenaçades. La principal eina per dur a terme la transició cap a un nou model del Zoo és el Pla estratègic 2019-2031 del Zoo de Barcelona, que preveu un conjunt d'inversions per modernitzar-ne les instal·lacions i enfocar l'activitat cap a la conservació, la recerca i l'educació.
L'Ajuntament també vetllarà pel benestar animal a la ciutat de Barcelona, aplicant l'Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals i assegurant el benestar dels animals decomissats, perduts o abandonats que estiguin sota la tutela de l'Ajuntament. En aquest sentit, les prioritats del mandat 2019-2023 seran les campanyes de sensibilització i el treball en xarxa per evitar l'abandonament i incrementar les adopcions, la fidelització del voluntariat del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona, i les inversions necessàries per dotar la ciutat d'un nou centre d'acollida d'animals.
L'Ajuntament considera l'agricultura urbana com una eina molt valuosa per la sensibilització en vers l'alimentació sostenible, així com una dinàmica molt rica per la cohesió comunitària i la millor de la qualitat de vida a la ciutat. Per això, vol continuar recolzar la seva existència a la ciutat en tota la seva diversitat de formats (horts comunitaris, horts municipals, horts escolars, horts als balcons o terrats...) mitjançant l'Estratègia d'Agricultura Urbana, i més en un moment que Barcelona serà referent mundial d'alimentació sostenible.

A. Incrementar el verd urbà en 1,6 km2 en horitzó 2030, augmentar en un 5% la cobertura arbòria i passar del 30% al 40% d'espècies d'arbrat adaptades.
B. Aprofundir en la naturalització i la gestió ecològica del verd de la Ciutat.
C. Intensificar la coresponsabilitat en la gestió del verd urbà.
D. Promoure l'agricultura urbana com eina de sensibilització vers un model alimentari sostenible i també com activitat de cohesió comunitària i de qualitat de vida a la ciutat. (#capitalalimentaciósostenible).
E. Vetllar pel benestar animal a la ciutat de Barcelona, fent complir la disciplina de benestar animal a la ciutat i assegurant el benestar dels animals decomissats, perduts o abandonats.
F. Assolir l'abandonament zero d'animals de companyia.
G. Posar en marxa el nou model de Zoo.

La mobilitat és un dels eixos bàsics competencials dels ajuntaments, un dels pilars del sistema del benestar, una de les principals polítiques en què l'Administració té una funció redistributiva, i una de les activitats amb més impacte sobre la vida de les persones, sobre el planeta, l'economia, la societat i el medi ambient.
La qualitat de vida, l'equitat en l'ús de la ciutat, el dret a la ciutat, la salut, i molts altres temes crucials depenen en gran mesura del model de mobilitat, de si en aquesta ciutat s'hi camina més o menys, i de si s'hi usa més o menys el transport públic.
Els objectius per a tota ciutat avui en matèria de mobilitat passen per reduir-ne les emissions contaminants que perjudiquen seriosament la salut, reduir-hi els accidents i posar fi a les morts per sinistre de trànsit, millorar l'accessibilitat a peu i especialment als barris de muntanya, guanyar espai dedicat a la mobilitat del cotxe per al vianant, el transport públic i el verd urbà, i millorar l'habitabilitat de l'espai públic.
Cal una ciutat amb un espai públic de qualitat ambiental, guanyar espais en els quals el vehicle privat perdi la prioritat de pas a favor del vianant i el transport públic , i reduir la velocitat de circulació mitjana, per poder garantir la convivència, la llibertat de moviments dels més petits i petites, i assegurar també l'accessibilitat a les persones grans i persones amb discapacitat a tota la ciutat.
Per a això es necessita una revolució que situï la persona en el centre de les polítiques de mobilitat, calen més i millors espais dedicats exclusivament a les persones. l'espai públic ha d'estar dissenyat també per donar prioritat de pas al transport públic, i generar un espai segur per a la bicicleta.
Cal canviar estructuralment la relació entre la ciutat, la persona i la mobilitat i, per a això, es necessita un canvi important en relació amb l'ús i la presència del cotxe a l'espai públic, mitjà de transport que avui sobreocupa els nostres carrers.

A. Millorar les condicions de la mobilitat a peu i l'accessibilitat a tota la ciutat. Amb especial atenció a l'alliberament d'elements a les voreres que impedeixin la circulació del vianant.
B. Optimitzar el servei de la xarxa de bus a tots els nivells, connexió interurbana, connexió urbana d'altes prestacions i connectivitat local, i treballar per un acord que permeti unes noves tarifes que potenciïn l'ús intensiu del transport públic.
C. Potenciar la millora de la xarxa de Metro, l'increment del servei, l'accessibilitat i la modernització per tal de incrementar el número d'usuaris.
D. Potenciar una xarxa millor de transport públic metropolità intensificant la coordinació amb els operadors actuals i la inversió pendent.
E. Posar fi a la sinistralitat i accidents greus de trànsit i reduir al màxim els accidents en general. Posant especial èmfasi en l'ordenació de l'espai públic i el compliment de la normativa de circulació.
F. Potenciar una mobilitat intel·ligent que potenciï l'ús compartit de vehicles i redueixi les emissions contaminants.
G. Potenciar la mobilitat activa i millorar la qualitat i seguretat de la infraestructura ciclista.
H. Millorar l'eficiència en la distribució de mercaderies i treballar per mitigar els efectes que té en la mobilitat urbana l'e-commerce.

La ciutat ha d'avançar cap al residu zero. La gestió de residus ha de partir de la transformació profunda i progressiva dels models i hàbits de consum.
Amb una perspectiva d'economia circular, menys residus significa més oportunitats en el procés de reincorporar els residus com a recursos 100% aprofitables en els cicles productius, en els sistemes naturals i com a font de producció d'energia renovable.
En aquest sentit serà clau avançar en les mesures de prevenció de residus i definir-les en un pla de prevenció ambiciós i valent. Per aquest motiu, i amb l'ànim de complir els objectius fixats pel Premet25, s'ha d'augmentar el percentatge de recollida selectiva de manera que permeti el tancament d'un dels forns de la incineradora de Sant Adrià de Besòs, millorant la qualitat de l'aire de la ciutat.
Per aconseguir-ho serà clau l'establiment de la nova contracta de recollida de residus i l'augment de cobertura de la recollida “porta a porta” o sistemes equivalents.

A. Treballar per la reducció de la generació de residus a la ciutat especialment els plàstics d'un sol ús.
B. Augmentar el percentatge de recollida selectiva que permeti el compliment dels plans i acords metropolitans que inclouen el tancament d'un dels forns de la incineradora.

En l'actual mandat ens proposem fomentar i consolidar els sectors estratègics amb el més alt valor afegit de la nostra economia, que ens donen avantatge competitiu respecte a altres ciutats i territoris. En primer lloc, cal donar suport al talent i a la innovació empresarial, digital i socioeconòmica per possibilitar una ocupació de qualitat; en segon lloc, cal facilitar l'activitat econòmica a la ciutadania i al teixit productiu dels barris i del conjunt de la ciutat.
Cal un progrés econòmic compartit i plural, amb un mercat de treball més estable i inclusiu, i, alhora, menys precari i desigual, que garanteixi un futur d'oportunitats per a tothom.
Es necessiten polítiques de desenvolupament econòmic en clau internacional i en clau de ciutat, però també atendre les lògiques econòmiques de proximitat, enfortint i generant equilibri entre els teixits econòmics que hi ha als barris i que són claus per al dinamisme i la cohesió de la ciutat.
Volem dur a terme una autèntica revolució econòmica, impulsant Barcelona com una capital de l'economia verda, aprofundint en la oportunitat econòmica que hi ha darrera del necessari canvi productiu que hem d'assolir per a garantir la sostenibilitat del nostre planeta. En definitiva, una activitat econòmica alineada amb l'Agenda global 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible. S'aposta per impulsar els ecosistemes emprenedors i innovadors, la modernització de l'economia tradicional, el reimpuls de la indústria local, l'impuls a les indústries creatives i la transversalitat de l'economia digital, circular, social i col·laborativa. Volem a la vegada lligar la nostra capitalitat digital i emprenedora, consolidada arran de la capitalitat mundial del mòbil, amb aquesta capitalitat d'economia verda, fent d'aquests dos vectors dos elements tractors del futur econòmic de Barcelona.
Compartir el progrés econòmic vol dir compartir esforços i capacitats en moments de canvi i complexos, la qual cosa implica coordinar adequadament tots els recursos de la ciutat i dels seus agents, teixit econòmic, ciutadania i comunitat, aprofundint en la col·laboració público-privada.
La nostra competitivitat requereix la incorporació dels pilars de la Marca Barcelona (connexió, iniciativa, ànima, contrastos, talent i compromís) i dels vectors de la creativitat i la innovació en tots els models de desenvolupament econòmic, de les empreses i dels agents econòmics i socials de la ciutat.
Es promourà l'impuls internacional de la ciutat i del territori metropolità. Es treballarà, conjuntament amb la regió metropolitana, per fer de Barcelona un referent internacional per a la nostra activitat econòmica, però també per a la qualitat de vida, per harmonitzar un desenvolupament local redistributiu i equitatiu i fer-lo compatible amb la competitivitat de l'empresa, l'emprenedoria i l'economia de Barcelona en l'ecosistema de les ciutats globals.
Per últim volem que el conjunt de la visió econòmica sigui present en el desenvolupament urbà de la ciutat, treballant conjuntament amb la resta d'àmbits municipals a la hora d'abordar les grans reformes urbanes, dotant-les de continguts i dimensió econòmica com el Port Olímpic, el 22@, la Zona Franca o les transformacions urbanes de les grans infraestructures.

A. Fer de Barcelona una ciutat global, competitiva econòmicament, capaç de competir amb les grans ciutats en capacitat d'atracció econòmica i talent, i a la vegada vincular-ho amb una qualitat de vida i una qualitat del treball que siguin segell propi de Barcelona.
B. Facilitar l'activitat econòmica, per a què grans, petites, mitjanes empreses i autònoms trobin en Barcelona una ciutat on emprendre una activitat econòmica, vinculant-la a la cohesió social de la ciutat.
C. Impulsar els sectors estratègics, generadors d'ocupació de qualitat i valor afegit, i integrar la dimensió metropolitana en el disseny i la implantació de les polítiques de promoció econòmica i competitivitat.
D. Impulsar polítiques de suport al talent, sobretot el digital, i a la innovació com a eixos per a la competitivitat empresarial i l'emprenedoria. Impulsar l'emprenedoria de qualitat, com a generadora d'activitat econòmica i innovació i com a actiu estratègic per al posicionament internacional.
E. Impulsar la modernització de l'economia tradicional, en el teixit de micro i petites empreses.
F. Promoure Barcelona, la seva economia en sentit ampli i la seva marca internacionalment alineant-la amb els objectius de la ciutat, així com vetllar per a la reputació internacional de la ciutat, a partir de la col·laboració público-privada amb els diferents agents econòmics i socials de la ciutat.
G. Treballar transversalment iniciatives de promoció econòmica que cerquin el posicionament internacional de Barcelona i la seva capitalitat.

Quan es parla de lluita pel clima i transició energètica es fa per la necessitat de fer front a l'emergència global, però això, en clau econòmica i de ciutat, suposa, a més, una oportunitat. S'estima que el 45% de la problemàtica derivada de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) provenen de la manera de fabricar i consumir productes i aliments. d'aquí la importància de contribuir als canvis en els models productius i de consum. La indústria 4.0 i l'Agenda 2030, en clau també metropolitana, han de ser el marc de referència.
Es té la decidida voluntat d'impulsar la transformació de l'activitat econòmica de la ciutat, de contribuir a fer de la ciutat un teixit productiu socialment i ambientalment compromès, amb vocació d'impulsar un canvi transformador.
Per això es donarà suport a les iniciatives econòmiques generadores de valor afegit i provocadores de sinergies intraterritorials i intersectorials. Es treballarà per enfortir els ecosistemes emprenedors i innovadors vinculats als àmbits de bio i la sostenibilitat (biomedicina, biotecnologia, agroalimentació sostenible, economia verda i blava...), i s'aprofitarà el potencial transversal de la nova indústria 4.0, l'economia social i col·laborativa, el consum responsable o l'economia circular per enfortir serveis i actuacions en tota la cadena de valor: disseny, producció, distribució, consum, gestió de residu i reciclatge, etc.
S'impulsaran les plataformes de col·laboració publico-privada i publico-social en sentit ampli, per establir la coordinació adequada entre tots els recursos de la ciutat i els seus agents: Administració, teixit econòmic, ciutadania i comunitat, universitats i centres de recerca. I els valors del creixement responsable i sostenible seran els eixos per elaborar una estratègia d'economia per a la sostenibilitat, que inclogui mesures transversals vinculades a economia verda, innovació, ocupació o mobilitat.
Es tracta, en definitiva, de dur a terme una gran revolució econòmica que impliqui l'àmbit públic i privat, i que ens permeti arribar els primers a les fites de transició ecològica i transformar el nostre teixit productiu. Des d'aquest punt de vista s'impulsarà l'estratègia d'economia verda.

A. Fomentar una activitat econòmica alineada amb l'Agenda global 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible.
B. Desenvolupar una estratègia de ciutat per l'impuls de l'economia per a la sostenibilitat, produint els canvis necessaris en el nostre teixit productiu amb l'objectiu de ser pioners i aprofitar l'oportunitat econòmica de la transició ecològica.
C. Impulsar el teixit empresarial i emprenedor de la ciutat vinculat amb sectors sostenibles.
D. Aprofitar les oportunitats vinculades amb l'elecció de Barcelona com a Capital Europea de la mobilitat
E. Impulsar les actuacions en clau metropolitana per a la consecució dels anteriors objectius.

El teixit econòmic de la nostra ciutat està compost per una pluralitat d'actors i pràctiques molt gran entre els quals hi ha els agents de l'economia social i solidària (ESS). Un teixit en ple creixement i que forma part d'una tendència de canvi cultural, generacional i de models que lluita per pol·linitzar la nostra economia.
Una ciutat on el pes de l'ESS sigui més gran serà una ciutat més democràtica, més sostenible, més equitativa i més resilient. Per això, des de les administracions pública se'n vol promoure l'extensió i el creixement.
L'ESS és un àmbit divers (cooperativisme, tercer sector, mutualitats, associacionisme, economia col·laborativa, economia comunitària...) configurat per activitats socioeconòmiques que comparteixen uns elements comuns de caràcter transformador: la gestió democràtica i participativa, la contribució a la creació i distribució equitativa de la riquesa, l'orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat.
A la ciutat hi ha al voltant de 4.800 iniciatives, organitzacions i empreses d'economia cooperativa, social i solidària. I està en ple creixement, en els darrers 3 anys el ritme de creació de cooperatives se ha multiplicat per 2,5 i el nombre de elles ha crescut un 24%.
Des del 2015, l'Ajuntament de Barcelona amb Barcelona Activa ha desenvolupat una nova política pública d'impuls de l'economia social i solidària, inèdita fins llavors. S'han desplegat serveis i recursos nous per facilitar l'extensió i el creixement de l'ESS a la ciutat, molts de caràcter municipal i altres de caràcter publicocooperatiu. És el moment de consolidar tot aquest desplegament de manera que sigui un component estable i rellevant de les polítiques i els serveis de promoció econòmica de la nostra ciutat.
Per això, conjuntament amb el teixit divers de la ciutat, s'està construint una Estratègia de ciutat 2030 que ens ajudi a consolidar aquestes polítiques, aquest procés de transformació de l'economia de la ciutat, a arrossegar en aquest procés la contractació municipal, a fer front a reptes envers les plataformes i els models col·laboratius, a activar una veritable transició ecològica, a incorporar les cures en l'economia, etc., fent de l'ESS un vector de canvi. Tot plegat, amb l'objectiu comú d'impulsar l'ESS, entesa com una economia innovadora i transformadora en el marc d'una transició cap a una economia plural a la ciutat.

A. Augmentar el pes de la ESS en l'economia de la ciutat, la seva solidesa, articulació i extensió en sectors estratègics.
B. Incorporar els principis, valors i instruments de la ESS en el desenvolupament de polítiques públiques municipals i en especial en la contractació i els serveis públics.
C. Generar projectes estratègics de ciutat impulsats des de la ESS.

La lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat, el feminisme i el progrés econòmic compartit són dos dels principis programàtics del Govern de la ciutat i que inspiren les polítiques publiques que des de l'Ajuntament caldrà posar en marxa durant el mandat.
Aquests principis són especialment rellevants en el cas de les polítiques d'ocupació, en la mesura que el treball de qualitat requereix el progrés econòmic i, al mateix temps, és un dels elements imprescindibles per reduir les desigualtats i garantir els drets socials d'homes i dones.
Durant aquest mandat, l'Ajuntament ha d'establir diverses línies principals de treball que es deriven de l'objectiu principal d'aconseguir la millora en la vida de la ciutadania de Barcelona.
Cal posar l'accent en la lluita contra l'atur i la precarietat laboral, millorant la qualitat de l'ocupació, incrementant la cohesió social i avançant cap a un nou model de desenvolupament, més just i sostenible.
Cal concretar mesures en matèria d'igualtat, estabilitat i qualitat de l'ocupació que vagin en consonància amb l'establiment d'un salari mínim de ciutat (o salari de referència). Entre d'altres, també cal concretar mesures per impulsar una qualitat més gran de l'ocupació respecte a les noves formes de treball (economia de plataforma), que apostin per la recuperació salarial i la reducció de la bretxa salarial de gènere.
Es buscaran acords en matèria d'ocupació de qualitat a Barcelona, apostant per aquells sectors econòmics estratègics que creïn ocupació de qualitat i per l'establiment de clàusules socials en la contractació publica, tant com a element de creació d'ocupació per a col·lectius vulnerables com des del punt de vista de la garantia del compliment d'uns estàndards de qualitat en l'ocupació.
Acompanyar les persones en els processos de millora de la seva ocupabilitat, de recerca de feina i d'adaptació contínua als canvis tecnològics i del mercat de treball, és l'altre element estratègic.
Es prioritzaran les actuacions i els recursos que incorporin la perspectiva interseccional i s'adrecin a dones, persones més grans de 45 anys en situació de desocupació de llarga durada, persones amb trastorns de salut mental o patiment psicològic i persones sense papers.
S'establirà un model comú que permeti dotar de més coherència, complementarietat i força el conjunt d'actuacions que es despleguin envers les persones en situació de més vulnerabilitat.

A. Acompanyar les persones en la millora de la seva ocupabilitat, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables i amb perspectiva de gènere.
B. Millorar l'atenció i els programes en matèria d'ocupació, adaptant-la a les necessitats de les persones i del mercat de treball i territorialitzar les accions d'ocupació
C. Detectar i treballar amb els sectors estratègics d'alt valor afegit que possibilitin una ocupació de qualitat amb salari de referència de ciutat.
D. Promocionar la creació d'ocupació de qualitat i lluitar contra la precarietat: Acord per a l'ocupació de qualitat de Barcelona.

El nostre model comercial es basa en el foment del comerç de proximitat, que redueix la necessitat de desplaçaments als veïns i les veïnes per l'abast de productes quotidians i que és el resultat d'una barreja de diferents formats comercials: el mercat, la botiga tradicional, locals de restauració, artesans productors que ofereixen creativitat i qualitat i, també, des de fa algunes dècades, els “supermercats”. Formen part d'alguns dels àmbits més rellevants en l'esfera econòmica, ja que són un sector clau de creació d'ocupació que influeix tant en el terreny cultural com en l'econòmic, i fonamentals per garantir la qualitat de vida, la personalitat i la cohesió de la ciutat.
El comerç i la restauració han experimentat una ràpida evolució en els darrers anys, degut fonamentalment a les innovacions quant a les xarxes de distribució i la compra electrònica, la qual cosa ha generat un nou model en què el ciutadà té al seu abast l'adquisició de productes, en qualsevol moment, dins d'un mercat global. Cal mantenir els valors positius que ha proporcionat el comerç tradicional, a la vegada que es treballa en l'evolució de les diverses realitats comercials i econòmiques, tenint en compte la participació de tots els agents implicats. Des de l'Ajuntament s'ha de garantir una interlocució propera i coneixedora de les seves problemàtiques, exercint una escolta activa i un acompanyament per a la millora i la transformació dels serveis que ofereixen. d'altra banda, també els processos en el mercat immobiliari fruit de processos econòmics i socials afecten el comerç de proximitat amb tendències negatives a vegades de gentrificació o desertificació comercial davant les quals les polítiques municipals poden prendre mesures.
La Xarxa de Mercats Municipals, com a punts centrals de la vida als barris, ha d'acabar la seva modernització, definint estratègies per cada tipologia de mercat com a llocs de generació de vivències diverses i d'experiències enriquidores, dins del doble vessant comercial i social que exerceixen. També ha de poder ser un dels canals principals de comercialització per a l'alimentació sostenible a la nostra ciutat, de manera que hi hagi una diferenciació comercialment beneficiosa i socialment responsable.
La restauració és un actor fonamental en la creació d'ocupació, així com en la vertebració del teixit social i de l'espai públic, i també quant a la generació de nous projectes vinculats amb la gastronomia i amb les indústries directament vinculades amb aquesta activitat. Cal mantenir el suport al sector, afavorint que sigui capaç de generar ocupació de qualitat i produir activitat econòmica i riquesa de manera equilibrada al conjunt de barris de Barcelona. De nou, la restauració de Barcelona pot fer un procés per diferenciar-se com una restauració especialment sòlida en relació amb l'alimentació sostenible.
En relació amb el consum, els canvis normatius que es preveuen com a conseqüència de l'aplicació de directives comunitàries, així com l'aplicació d'altres normatives que ja són vigents, condicionen les polítiques de consum i els drets dels consumidors. Es fa imprescindible treballar en el seguiment i la participació dels canvis legislatius que afectaran les relacions de consum. A més a més, en un moment de canvi cultural i social envers els impactes del consum en la salut, el medi ambient o les societat cal continuar apostant per un consum responsable.
Per garantir una adequada protecció de les persones consumidores s'ha de fomentar un treball conjunt entre l'Ajuntament i les associacions de consumidors, recollint-ne les aportacions, inquietuds i necessitats.
Barcelona és ciutat signatària del Pacte de Milà, on més de dues-centes ciutats de tot el món conjuntament amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) es comprometen a treballar per un model agroalimentari sa, just i sostenible. Els reptes socials i ambientals del segle XXI demanen transformar el nostre model alimentari, i les ciutats, com a principals centres de consum i comercialització, estan cridades a ser subjectes protagonistes d'aquest procés. Barcelona, per seva naturalesa innovadora i pionera, la riquesa del seu teixit econòmic alimentari i el dinamisme i cultura alimentària de la seva ciutadania ha d'estar en el grup de ciutats capdavanteres d'aquest procés.

A. Impulsar la inversor per la renovació dels Mercats Municipals, com a factor de desenvolupament i de promoció comercial de proximitat, i enfortiment de l'aliança de la governança publico-privada dels mercats municipals; en coordinació amb Mercabarna, com a mercat majorista.
B. Reforçar la gestió més professional dels eixos comercials, per augmentar-ne l'eficàcia en el marc d'un model sostenible de col·laboració publico-privada i comunitària.
C. Millorar la comunicació i la participació en l'àmbit del consum i reforçar l'Oficina Municipal d'Informació a les Persones Consumidores com a servei a la ciutadania i l'impuls del consum responsable.
D. Promoure aliments locals i sostenibles facilitant la viabilitat econòmica i social de la pagesia i el comerç de proximitat generant un millor equilibri territorial i un model alimentari sostenible (#capitalalimentaciósostenible).
E. Impulsar un nou model alimentari, des de la producció fins a la distribució i el consum, fent de Barcelona una ciutat referent internacional en el marc de la Capitalitat Mundial d'Alimentació Sostenible el 2021(#capitalalimentaciósostenible).

El turisme és un fenomen de caràcter global que interrelaciona amb la vida de les ciutats aportant factors positius i generant també alteracions en el model de vida de cadascuna d'elles.
En els darrers anys, a Barcelona, una part de les sensibilitats socials entorn del turisme han posat l'accent precisament en aquesta darrera qüestió.
La immensa majoria dels barcelonins i les barcelonines creuen que el turisme és positiu i beneficiós per a la ciutat, però seria absurd negar que també hi ha una part, igualment notable, que es mostra preocupada pels efectes contradictoris de les seves externalitats. I aquest és, precisament, el punt de sortida sobre el qual cal enfocar aquesta etapa.
No es vol reduir el nombre de turistes que ens visiten; el que es pretén és gestionar més bé les seves expectatives a la ciutat i administrar amb més eficiència el seu impacte a la mateixa ciutat.

A. Treballar a mitjà i llarg termini per ampliar els atractius que la ciutat ofereix als nostres visitants, implicant-los més intensament en propostes de caràcter cultural, esportiu i científic.
B. Ampliar el perímetre territorial del turisme a Barcelona, resolent l'encaix amb l'àrea metropolitana i, encara més important, amb molts dels districtes de la mateixa ciutat.
C. Modernitzar les eines de gestió turística, amb una vinculació més gran amb els objectius de la marca Barcelona, per aconseguir anticipar-se als fluxos turístics globals tot conduint els nostres visitants perquè esdevinguin en el futur “ciutadans a temps parcial de la ciutat” plenament integrats en el nostre model de vida.
D. Establir una nova governança amb mirada metropolitana i amb participació del conjunt de sectors i agents vinculats a l'activitat turística.
E. Executar els canvis necessaris en la mobilitat turística per tal d'assegurar la màxima eficiència i el millor servei respecte als objectius generals de transport.

Després del desenvolupament del Pla de barris 2016-2020, i tot i poder constatar una primera tendència de reducció de les desigualtats a la ciutat de Barcelona, alguns barris continuen tenint importants indicadors de desigualtat que fan inqüestionable la necessitat de continuar intervenint i donar més recorregut a les polítiques públiques de lluita contra les desigualtats iniciades. Es tracta de tendències a llarg termini que necessiten més temps perquè arrelin en els barris i es reverteixin de manera clara.
És per això que un cop finalitzat l'actual Pla, que acabarà el 2020 totes les actuacions planificades, s'impulsarà una nova edició del Pla de barris 2021-2024, en la qual la major part dels actuals barris hi continuaran sent, i s'afegiran noves zones d'intervenció que també pateixen alts nivells de desigualtat respecte als barris més desenvolupats de la ciutat. Així mateix, es treballarà per impulsar una estratègia metropolitana.
El Pla de barris impulsarà diversos plans integrals que recolliran les necessitats de cada barri, i programes que pretenen generar noves oportunitats en els àmbits més determinants de generació de desigualtats, com són l'educació, l'ocupació, l'habitatge, la salut, l'alimentació o l'impacte climàtic.
Continuarà treballant des d'una lògica de proximitat, detectant des de cadascun dels barris quines són les necessitats dels seus veïns i veïnes i donant-hi resposta, a través de la creació de nous equipaments, de la millora de l'espai públic, desenvolupant-hi programes per a col·lectius específics o impulsant la cultura i la memòria popular.
El nou Pla de barris posarà molt èmfasi a elaborar programes amb un fort impacte en les desigualtats i que puguin generar sinergies entre tots els barris que pateixen problemàtiques compartides, però sempre amb una forta lògica de proximitat, de barri, treballant amb els veïns i les veïnes i prioritzant el desenvolupament comunitari de les accions.

A. Continuar treballant per generar oportunitats als barris de la ciutat, tot definint nous plans d'intervenció integral en els barris que fins ara no han format part del programa, i que recullin totes les necessitats d'aquests territoris.
B. Prioritzar les barris amb major concentració de la vulnerabilitat a Barcelona per afegir al pla. El districte de Nou Barris, i per tant, serà una de les zones d'intervenció prioritàries i en la que s'afegiran la majoria dels nous barris.
C. Continuar desenvolupant plans integrals en diversos barris del Pla 2016-2020, que segueixen tenint importants indicadors de desigualtat que cal revertir amb polítiques a més llarg termini.
D. Desplegar totes les línies estructurals a tots els barris: educació i cultura, habitatge, ocupació, salut i emergència climàtica.
E. Abordar des d'una òptica global els àmbits importants de vulnerabilitat de l'àrea metropolitana, propera a l'eix Besòs, que superen o igualen la dels barris de Barcelona.

L'encariment dels lloguers i la manca de parc públic han convertit l'accés a un habitatge digne en una de les principals preocupacions dels veïns i les veïnes de Barcelona.
Aquestes dificultats per gaudir del dret a l'habitatge són el resultat d'unes polítiques d'habitatge nefastes que han menystingut la creació d'un parc públic de lloguer i han prioritzat, en canvi, la flexibilització del mercat de lloguer amb contractes de curta durada i sense cap control per impedir lloguers abusius. Per fer front a la situació, es proposa treballar a partir de quatre grans eixos d'acció.
En primer lloc, ampliar i dignificar el parc assequible fent ús de tècniques que garanteixin la sostenibilitat ambiental. Per fer-ho, utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast: des de la promoció d'obra nova, sobretot d'habitatges industrialitzats que estalvien temps de construcció i redueixen la petjada ecològica, fins a la compra de pisos i edificis, així com l'obligació de dedicar un 30% de totes les noves promocions a habitatge protegit, passant per la captació d'habitatges privats cap al lloguer assequible.
També es vetllarà per la bona qualitat del parc privat a partir d'una política activa de rehabilitació que garanteixi que els ajuts públics arriben allà on són més necessaris, amb una especial incidència en els barris amb més problemàtiques i en l'atenció a l'envelliment de la població, per evitar que hagin d'abandonar el seu habitatge.
Però el retard en polítiques d'habitatge és històric. Caldran dècades per arribar al parc assequible que es necessita. Per això, la segona gran línia d'acció consisteix a defensar el dret a l'habitatge fent ús de totes les vies existents. En aquest àmbit, cal destacar la unitat contra els desnonaments (UCER), que garanteix acompanyament i mediació en tots els casos de desnonament de què es té coneixement, i la Unitat de Disciplina d'Habitatge, que permet sancionar usos antisocials de la propietat com els pisos buits o l'assetjament immobiliari. I, alhora, cal vetllar per l'habitatge existent. Des de la Unitat de Disciplina es duu a terme un control de males pràctiques en l'ús de l'habitatge (HPO, assetjament, pisos buits...) i, en els casos necessaris, s'obren expedients legals que poden portar a sancions.
Moltes de les problemàtiques relacionades amb l'habitatge responen a competències i decisions que s'escapen de l'àmbit municipal. Així, per exemple, impedir pujades abusives dels lloguers i penalitzar fiscalment l'especulació és competència estatal, mentre que posar fi a la privatització de l'habitatge protegit és competència de la Generalitat. Tanmateix, Barcelona no pot quedar-se amb els braços plegats. És per això que, més enllà de fer els màxims esforços per gestionar les competències pròpies, s'impulsaran les reformes legals necessàries en l'àmbit estatal i autonòmic.
En conclusió, es vol que la lluita pel dret a l'habitatge sigui un eix central de l'acció de govern.
Igualment, fer front a la gentrificació i els abusos del mercat immobiliari és una de les prioritats principals, protegir el veïnat i el comerç de proximitat, garantir el bon ús de l'habitatge, oferir alternatives justes als productes de l'especulació i recuperar espais per a la vida quotidiana.
Els veïns i les veïnes han de poder viure als seus barris, sobretot aquells que estan més amenaçats per l'especulació i la gentrificació. Per fer-ho possible, cal obligar el sector privat a coresponsabilitzar-se amb el dret a l'habitatge a la ciutat.
Cal continuar impulsant mesures per combatre l'allotjament turístic il·legal a fi de preservar el dret a l'habitatge. No es pot abaixar la guàrdia.
Cal continuar intensificant la inspecció per reduir fins a zero els allotjaments il·legals, i seguir amb l'activitat de control de les plataformes. Al mateix temps, cal promoure, des del municipalisme en xarxa, nous marcs jurídics per facilitar la tasca a totes les escales supramunicipals: Generalitat, Estat i Europa.
Finalment, cal blindar urbanísticament l'ús de l'habitatge principal per tal d'afavorir-ne la protecció amb instruments de planificació i gestió i evitar una nova onada de substitució d'usos.

A. Ampliar i dignificar el parc assequible fent ús de tècniques que garanteixin la sostenibilitat ambiental.
B. Defensar el dret a l'habitatge fent ús de totes les eines legals i de sensibilització que es tenen a l'abast.
C. Impulsar reformes legislatives en l'àmbit estatal i autonòmic per posar fi als lloguers abusius i a l'especulació amb l'habitatge.
D. Analitzar, en el marc de la Comissió de Seguiment de la MPGM del 30%, l'ampliació de la mesura que obliga a les promocions privades a destinar un 30% del nou habitatge construït a HPO en els barris més afectats per processos de gentrificació.
E. Afavorir la protecció de l'habitatge principal amb instruments de planificació i gestió i evitar una nova onada de substitució d'usos.

La ciutat de Barcelona necessita una estratègia metropolitana per fer front als reptes que té plantejats i que transcendeixen els límits municipals. Els objectius compartits requereixen polítiques comunes i Barcelona vol contribuir a definir aquesta estratègia metropolitana amb els municipis de l'AMB i el conjunt de la regió metropolitana. La ciutat real no s'entén sense una interacció i un diàleg constant amb tota l'àrea conurbada.
La connectivitat, el desenvolupament d'infraestructures centrals, la mobilitat, la lluita contra el canvi climàtic o la reversió de desigualtats socials són alguns dels àmbits que s'han de treballar des d'una visió metropolitana. Per fer-ho, en aquest mandat es disposarà del nou Pla director urbanístic metropolità, que dissenyarà la metròpolis que volem, i es treballarà per definir el nou Pla estratègic metropolità, que ha de definir els objectius de la Barcelona metropolitana per als propers deu anys.
l'increment de la connectivitat, la promoció de l'habitatge assequible, la infraestructura verda com a eix estructurant de la metròpolis, o la promoció del transport col·lectiu i les xarxes intermodals de mobilitat com a vertebradors de la mobilitat metropolitana, són principis que la ciutat de Barcelona comparteix amb el PDU. En aquest sentit, i en relació amb una mobilitat més sostenible i que potenciï el transport públic, per a Barcelona és clau continuar amb el desenvolupament de les obres de la futura estació de la Sagrera i la seva intermodalitat amb tren, metro, rodalies i autobusos interurbans i la reforma de l'estació de Sants, que es potenciï com un gran node ferroviari metropolità. La implantació de la zona de baixes emissions, que han aprovat tots els ajuntaments que formen part de la zona interior de les rondes, ha d'anar acompanyada d'estratègies de mobilitat d'escala metropolitana.
El desenvolupament del Pla Litoral, que ha d'obrir i connectar encara més la ciutadania amb el mar, també s'ha d'abordar des d'una visió metropolitana. El nou pla permetrà desenvolupar el Front Marítim de Sant Martí i repensar el Port Olímpic per tal de recuperar la seva gestió i la construcció de la nova bocana, guanyant espai púbic per a la ciutadania.
De la mateixa manera, el Pla Besòs permetrà guanyar més espai públic en aquest àmbit, així com generar una estratègia conjunta contra les desigualtats en els barris de tot aquest àmbit, tot produint una nova centralitat i millorant la connectivitat entre els barris d'una banda i l'altra del riu.
Finalment, cal un diàleg i un pacte amb altres administracions per al futur del port i l'aeroport. La situació de crisi climàtica actual obliga a tothom a arribar a un consens per a la sostenibilitat d'aquestes infraestructures mesurant-ne el desenvolupament no solament en l'ampliació i la capacitat d'aquestes sinó també tenint en compte criteris mediambientals per limitar l'impacte de la seva activitat a l'àrea metropolitana.

A. Definir les prioritats en el desenvolupament urbanístic des d'una perspectiva metropolitana.
B. Definir el nou Pla estratègic metropolità 2020-2030, implicant els actors institucionals, econòmics i socials de tota la regió metropolitana.
C. Fomentar el desenvolupament d'una mobilitat metropolitana sostenible i de les grans infraestructures del transport públic metropolità.
D. Millorar la connectivitat i la integració de la ciutat amb el front marítim.
E. Desenvolupar polítiques de prevenció, seguerat i convivència amb visió metropolitana.

Durant massa temps, la ciutat s'ha anat construint amb lògiques que no posaven en el centre de les transformacions urbanístiques les persones, sinó que responien a les lògiques del mercat o a la priorització, amb un protagonisme absolut dels vehicles privats contaminants a l'espai públic.
Els resultats són coneguts: moltes persones es troben excloses de l'accés a un habitatge digne, els índexs de contaminació actuals (en bona part generats per l'ús de vehicles molt contaminats) afecten directament la salut dels barcelonins i les barcelonines i l'espai per als i les vianants ha quedat en un plànol secundari.
I encara hi ha un altre col·lectiu que ha patit més aquest model de ciutat, com són les dones. La manera com s'ha dissenyat l'espai públic ha fet que aquest s'hagi convertit en un entorn poc segur i poc accessible per a les dones, com si les volgués apartar, per acció o omissió de la vida a la ciutat. Això ha tingut efectes directes en el seu dia a dia, en les seves relacions i en els seus drets bàsics, com ara poder caminar i gaudir de l'espai públic d'una manera segura.
En la construcció de la ciutat hi ha un altre repte que s'ha de tenir ben present i que és la situació actual d'emergència climàtica. El model de ciutat ha de donar resposta prioritàriament a això i a la defensa dels drets i la salut de la ciutadania. La pacificació de carrers, els eixos verds que connectin tota la ciutat o els ecoxamfrans, que milloraran les entrades i les sortides dels centres escolars allunyant el trànsit i, per tant, també l'emissió de contaminació acústica i ambiental d'aquests entorns, seran actuacions principals i clau en els propers quatre anys.
Cal garantir el dret al barri i a la ciutat. Cal situar la vida al centre de les polítiques urbanes, la regeneració urbana han de ser una eina per afrontar aquests reptes i avançar cap a la ciutat a escala humana, que posa al centre les persones i el seu benestar. Cal conjugar l'ambició metropolitana, de ciutat i de barri.
L'urbanisme per si mateix no ho resolt tot però és una eina imprescindible per garantir el dret a la ciutat. És a dir, una ciutat i un espai públic democràtic i accessible, equitatiu i socialment just. També una ciutat sostenible i resilient. Una ciutat que des del seu espai públic treballi i generi més cohesió social, promogui la igualtat de gènere i redueixi la contaminació.
En aquesta transformació i en aquest canvi de les prioritats a l'espai urbà, el model de les superilles encetat durant el mandat anterior esdevé un nou paradigma amb capacitat per corregir moltes de les conseqüències que s'han explicat.Tot això ha portat a un espai públic més saludable, més accessible i democràtic, més cohesionador, transversal i intergeneracional i, per tant, un espai més segur per a tothom. Un espai públic per a tothom, per a les persones, que potenciï la qualitat ambiental i asseguri l'accés a l'habitatge són els camins per arribar a un espai urbà on el dret a la ciutat de tots i totes es garanteixi. Una ciutat de tots i totes es converteix en una societat més justa i democràtica.

A. Garantir el dret a la ciutat.
B. Transformar l'espai públic per a que sigui més habitable i més saludable.
C. Incorporar la perspectiva de gènere en el disseny de l'espai públic.

Els temps actuals complexos i de transformació són un repte per a la gestió de la seguretat i la convivència. l'impacte local de les polítiques globals, els processos de la polarització, l'emergència climàtica, l'increment d'algunes tipologies delictives i l'amenaça del terrorisme poden posar en risc el model Barcelona. l'envelliment de la població, el desenvolupament vertiginós de la tecnologia, la massificació turística i els canvis en la mobilitat són elements condicionants per a la seguretat.
Treballar des de la proximitat com a filosofia de treball i de manera transversal amb la resta d'àrees de l'Ajuntament i altres administracions és clau per abordar aquest context amb respostes precises.
Prevenir, actuar abans que es produeixi el dany o a l'inici dels conflictes és sempre més eficient que respondre. La prevenció ha de ser la clau i el punt de partida de totes les polítiques de convivència i seguretat. Fa anys que és un element present, però el repte consisteix a avançar-se a la velocitat dels canvis actuals, i desenvolupar encara més aquestes polítiques en els sectors especialment vulnerables: el jovent i la gent gran. Els àmbits de les emergències i la protecció civil també han d'aprofundir en aquest vessant. La cura de la convivència i la seguretat de les persones és també clau en situacions de risc o emergència.
L'espai públic és lloc de trobada, de desenvolupament de la vida i d'exercici dels drets. Cal actualitzar el nostre pacte de convivència, incorporant visions diverses, representatives de la nostra ciutat actual i que recullin les noves formes i relacions en aquest espai. La gestió dels espais massificats i usos intensius requerirà plans específics per gestionar-los i la construcció d'un urbanisme amb perspectiva de seguretat i de gènere també serà clau per assolir aquest objectiu.
Incrementar els esforços per reduir, fins a arribar a zero, les víctimes de trànsit, treballant en la formació ciutadana i en mesures de regulació i control per garantir una circulació amable per la ciutat.
S'han d'implantar mesures concretes per evitar i reduir la violència sobretot entre el jovent, i cap a les dones, i promoure la col·laboració i el compromís de tota la ciutadania amb una ciutat justa, pacífica i segura. La construcció de la seguretat també ha d'anar lligada a més accés a la informació pública, processos clars i transparents de rendició de comptes.

A. Promoure la col·laboració i el compromís de tota la ciutadania amb una ciutat justa, pacífica i segura.
B. Evitar i reduir la violència especialment entre el jovent, i envers les dones.
C. Reduir, fins arribar a zero, les víctimes de trànsit en la línia del compromís de Visió Zero (0 morts i 0 ferits greus al 2050) i d'acord amb el Pla de Seguretat Viària.

Per tal de poder gaudir d'una ciutat de drets, oberta, cohesionada i intercultural, es proposa com a eix central promoure i defensar els drets humans i l'accés a la plena ciutadania per a totes les persones, sobretot per a aquelles en situació de vulnerabilitat o discriminació.
Per fer-ho, caldrà incloure l'enfocament de drets humans de manera transversal en les polítiques públiques de l'Ajuntament, entenent que l'Ajuntament té obligacions quant a la prevenció i garantia dels drets de la ciutadania en cada un dels àmbits de la seva actuació.
La lluita contra els discursos de l'odi i les discriminacions és un dels altres eixos centrals d'actuació. En aquest sentit, es consolidarà l'Oficina per la No Discriminació com el servei de referència en l'atenció de víctimes de discriminació, la qual ampliarà el seu marc d'incidència gràcies al treball conjunt amb les entitats de la ciutat.
També es desenvoluparan actuacions en la prevenció de les polaritzacions i els extremismes violents, especialment destinades a joves.
L'àmbit prioritari de treball serà l'eix educatiu, entenent que l'educació en drets humans és una eina amb molt de potencial per a la construcció de ciutadania. En aquest sentit, es desenvoluparan projectes amb defensors de drets humans tant de l'àmbit estatal com internacional, per fer arribar a les escoles i els equipaments de proximitat nous referents per als joves. Finalment, davant de qualsevol regressió de drets civils i polítics, reivindiquem Barcelona com una ciutat oberta i compromesa amb la defensa de la llibertat d'expressió i dels drets humans. Des d'aquesta perspectiva, es treballarà per reforçar els mecanismes de denúncia i prevenció de qualsevol tipus de vulneracions de drets civils, humans i polítics que succeeixin a la nostra ciutat, amb la voluntat de que no quedin impunes.

A. Promoure i defensar els drets humans, la cultura de pau i la convivència conjuntament amb entitats, ciutadania i la xarxa educativa.
B. Facilitar l'accés a la justícia i la garantia de drets a tota la ciutadania amb una mirada específica cap als col·lectius més vulnerabilitzats reforçant els serveis municipals que treballen amb les entitats de la ciutat en la lluita contra les discriminacions.
C. Reforçar els mecanismes de protecció i garantia davant vulneracions de drets civils i polítics que pateixi la ciutadania de Barcelona, coordinant les actuacions amb aquelles entitats especialitzades de la ciutat en l'àmbit dels drets humans.
D. Consolidar Barcelona com una ciutat referent en la defensa dels drets humans participant de forma activa en les xarxes internacionals de ciutats i promovent modificacions legislatives en tots els nivells de les administracions pel respecte i protecció dels drets humans.

L'educació és una política vertebral per a la cohesió social de la ciutat i la reducció de les desigualtats quan s'orienta a l'equitat. Per això cal oferir i connectar oportunitats d'aprenentatge, tant dins com fora de l'escola, perquè en siguin més, millors i més ben repartides.
Cal consolidar les tendències positives dels darrers anys i saber materialitzar l'empenta transformadora que viu el món educatiu amb una aposta forta per l'educació pública de proximitat en centres de qualitat equivalent, orientada a combatre la segregació escolar i a cuidar les trajectòries educatives perquè l'educació esdevingui efectivament inclusiva i palanca de canvi personal i social.
Cal seguir reforçant i articulant una política integral d'educació i criança de la petita infància, amb més oferta pública i més diversificació dels suports a les famílies per prevenir desigualtats educatives, i també com a política feminista de democratització de les cures.
Així mateix, es posaran esforços a millorar i articular dispositius i accions per afavorir les trajectòries educatives i contra l'abandonament educatiu, reforçant l'educació secundària post obligatòria diversa, i la formació i noves oportunitats al llarg de la vida amb diferents modalitats més ben vertebrades.
Es vol posar l'accent en la vinculació de l'educació amb la cultura i les arts. Per això, s'avançarà cap a un model d'escoles municipals de música i arts, s'iniciarà l'hora artística i cultural als centres públics i es desplegarà un pla d'educació, pràctica i creació artística.
Per consolidar la ciutat educadora i concretar-la en barris educadors, el repte és seguir articulant i enfortint els diferents agents, espais i temps educatius, més enllà dels escolars, perquè la diversitat d'oportunitats d'aprendre estigui a l'abast de tothom. Es vol disposar d'un projecte educatiu de ciutat per avançar en l'empoderament de tota la ciutadania, i generar vincles i capacitats per seguir aprenent; per fer, ser, conviure i poder afrontar millor els reptes de la vida personal, social i comunitària.
Per reforçar Barcelona com a ciutat de ciència i enfortir la cultura científica de la ciutat, cal treballar amb el potent ecosistema d'actors de recerca i ciència, la ciutadania i els sectors socials i econòmics, sense deixar ningú enrere. Per això, caldrà reforçar els projectes urbans de coneixement, la ciència ciutadana, la divulgació científica en els territoris, l'accés equitatiu per gènere, edat i renda al coneixement científic i a la seva producció i direcció, i el diàleg entre els espais de recerca, el sistema educatiu i la xarxa d'equipaments de la ciutat, entre l'art i la ciència, i entre la ciència i els actors econòmics.
La ciència és cabdal per donar resposta als grans reptes de ciutat del segle XXI (l'emergència climàtica, l'alimentació, la mobilitat, les desigualtats o l'envelliment demogràfic), i per això ens cal reforçar el suport de l'Ajuntament a la recerca i, en especial, la interlocució entre l'Ajuntament i tots els actors científics que poden aportar solucions innovadores, justes i eficaces a aquests reptes.

A. Avançar en l'equitat i l'educació inclusiva per reduir les desigualtats, la segregació i l'abandonament educatiu amb més inversió en centres públics com a equipaments de barri.
B. Millorar els diversos aprenentatges i el benestar d'infants i adolescents en centres de qualitat educativa equivalent.
C. Enfortir i diversificar els serveis d'educació i criança municipals per a la petita infància i les seves famílies.
D. Millorar i connectar les oportunitats educatives, culturals i de joc en barris educadors, més enllà del temps escolar i al llarg de la vida.
E. Desenvolupar el Pla de Ciència de la ciutat.

La cultura ha de tenir, juntament amb la seva importància institucional i econòmica, un paper fonamental en la participació i la cohesió social. Aquest és el seu principal actiu; per tant, cal plantejar les estratègies i les mesures adients que reconeguin la cultura com a marc de drets a partir de l'accessibilitat, les pràctiques culturals, la governança democràtica, el reconeixement de la diversitat, la producció i l'enfortiment comunitari envers la ciutadania i els agents sectorials.
Cal reforçar el pressupost general de l'àrea i desenvolupar programes i estratègies que consolidin el paper articulador de la cultura en el reforçament del capital social de la ciutadania. La descentralització i la capacitat d'accedir als programes i recursos culturals són una part fonamental d'aquestes estratègies. Per això cal consolidar les pràctiques culturals comunitàries i les diverses manifestacions de cultura popular. El teixit d'equipaments culturals, fàbriques de creació, biblioteques, centres cívics, casals de barri, ateneus i cases de la festa han d'afavorir les interaccions amb els centres educatius, des de les escoles bressols fins a les escoles d'adults i les universitats.
Calen noves eines per lluitar contra la precarietat del sector cultural. Per això hem d'impulsar relacions socioeconòmiques innovadores que impulsin la formació, les ajudes, el vincle entre cultura i economia social i la contractació pública socialment responsable.
Cal enfortir els grans equipaments culturals, establint objectius comuns i nous acords interinstitucionals a través d'eines compartides, al mateix temps que es recuperen els fons de bicapitalitat perduts fa anys, establint una adequada proporcionalitat en relació amb el conjunt d'administracions per tal d'assegurar la qualitat i el funcionament regular d'aquestes. Cal fomentar el seu vincle territorial i el suport a la creació cultural i artística de base i independent. Cal treballar la programació cultural de la ciutat des de la perspectiva de gènere per fer-la veritablement paritària, reconeixent i donant espais de protagonisme a les dones.
S'impulsarà el paper local i internacional de Barcelona des de la perspectiva de les pràctiques culturals en el seu conjunt de sectors empresarials i àmbits socials, participant d'espais sectorials i internacionals on compartir estratègies gràcies a les entitats i els creadors locals de la ciutat.

A. Impulsar els drets culturals a partir de l'accés, la pràctica, l'enfortiment comunitari i la governança democràtica en la cultura.
B. Afavorir la sostenibilitat i el desenvolupament del sectors culturals de la ciutat en la seva diversitat d'àmbits i dimensions socioeconòmiques i territorials (teixit professional, espais independents, equipaments privats, cultura de base).
C. Enfortir el vincle entre cultura i educació com a element fonamental per a la inclusió i el desenvolupament personal i col·lectiu de la ciutadania.
D. Descentralitzar, diversificar i impulsar noves centralitats en el desplegament de la participació en l'activitat cultural als barris.
E. Promoure el coneixement del patrimoni cultural de la ciutat, la seva conservació, difusió i accessibilitat universal.

Tot i el seu valor intrínsec, la rellevància pública de l'esport per a Barcelona deriva sobretot de la seva contribució positiva en àmbits fonamentals de la vida de la ciutat, com la salut, l'educació, la convivència, la inclusió social i, fins i tot, la prosperitat econòmica. Per això és voluntat de l'Ajuntament assegurar l'accés a l'esport a totes les persones, amb accions com ajudar les famílies dels nois i noies que fan pràctica esportiva fora d'horari lectiu, completar la dotació d'equipaments esportius (entre d'altres, construcció de nous pavellons i cobertura de pistes poliesportives) o donar suport als clubs i les associacions esportives, com un dels pilars de foment de l'esport i que requereixen suport en el procés d'adaptació als actuals requeriments normatius i legals que condicionen les seves activitats.
També es tracta de promoure l'esport com a pràctica habitual entre la ciutadania, i així aconseguir que recuperi un espai central a la ciutat; també com a factor de desenvolupament, lligat a la creació de llocs de treball i a les noves tecnologies. En els propers quatre anys s'ampliaran els horitzons de l'esport, i es convertirà el front litoral en un pavelló blau, escenari ideal perquè la ciutadania s'acosti als esports de platja i de mar. També es posarà en marxa la recuperació del Palau Municipal d'Esports.
S'establiran complicitats per fer de l'esport un important catalitzador per a les polítiques de sostenibilitat econòmica, social i ambiental aplicant la perspectiva de gènere en la promoció de l'esport. I es contribuirà a mantenir el reconeixement internacional de la capitalitat esportiva de Barcelona, amb l'organització i la captació de grans esdeveniments que s'ajustin als objectius de desenvolupament sostenible de la ciutat.

A. Garantir l'accés universal a la pràctica física i l'esport.
B. Potenciar activitats esportives per al conjunt de la població, a l'espai públic i utilitzant la xarxa d'equipaments esportius municipals, i ampliar i millorar la xarxa d'espais esportius de manera equilibrada i sostenible.
C. Posar els criteris i els mitjans perquè els esdeveniments esportius de Barcelona siguin de qualitat i sostenibles.
D. Promoure el desenvolupament econòmic i la projecció de la ciutat mitjançant l'esport.
E. Enfortir el teixit associatiu, i en especial els clubs esportius, com un pilar vehiculador i promotor de la pràctica esportiva.

Les polítiques de memòria constitueixen un dret civil de la ciutadania a construir la imatge del passat com a part fonamental de la seva identitat, l'exercici del qual l'Ajuntament ha de protegir i estimular.
Des de la Regidoria de Memòria és prioritat, sempre de bracet amb la societat civil, recuperar, mantenir, difondre i fer públics els fenòmens memorials contemporanis que constitueixen el patrimoni ètic de la ciutadania en el seu esforç per obtenir cotes més grans de drets i d'igualtat, i potenciar la cultura democràtica.
En aquest mandat 2019-2023 cal incidir sobretot al voltant de tres eixos:
1. Prosseguir la feina feta en el mandat anterior en tot el que fa referència a la construcció de la cultura antifeixista de la ciutat, aquest cop donant protagonisme als barris i a la seva articulació en el territori.
2. Crear una xarxa d'entitats memorialistes, que culmini amb la consolidació de l'Institut de Passats Presents per al desplegament de les polítiques públiques de memòria de la ciutat.
3. Impulsar i incidir en el vessant pedagògic de la memòria a través de l'ajut, la consolidació i la promoció de les diferents activitats i programes que es desenvolupin en els diferents entorns educatius.

A. Acompanyar els barris i els seus moviments en la construcció de la memòria democràtica.
B. Impulsar l'espai públic per preservar la diversitat de la memòria col·lectiva, incidint en particular en els col·lectius més oblidats.
C. Impulsar la reflexió sobre la memòria i interculturalitat, el feminisme i els moviments LGTBI a través de jornades o debats.
D. Prosseguir i potenciar la política patrimonial de ciutat.
E. Visibilitzar les associacions i entitats memorialistes de la ciutat, i donar-los reconeixement, i impulsar la participació ciutadana organitzada (entitats de recerca, associacions memorialistes...).

S'incorporarà de manera transversal la interculturalitat en les diverses àrees, personal i àmbits de treball de l'Ajuntament, abordant la diversitat en tota la seva complexitat.
S'incrementarà la formació del personal tècnic i polític en perspectiva intercultural i de gènere, com a dues perspectives que es creuen permanentment. Es garantirà que el conjunt de plans i accions comunicatives municipals incloguin la perspectiva intercultural en els diferents àmbits d'actuació de l'Ajuntament.
S'apostarà per una educació intercultural a les escoles i els instituts de la ciutat, equipaments que són reflex d'aquesta societat tan diversa. Es territorialitzarà a tots els districtes i barris el treball intercultural i les polítiques públiques amb perspectiva intercultural.
Es propiciarà un marc efectiu on la participació dels col·lectius diversos, així com les manifestacions culturals, en sentit ampli, d'aquests col·lectius, puguin desenvolupar-se de manera integral a la ciutat, treballant per tal de superar desigualtats i asimetries en l'exercici dels seus drets.
Es vetllarà pels drets culturals dels veïns i les veïnes de diferents contextos culturals i es donarà suport al treball de les entitats i plataformes ciutadanes. Es potenciarà creadors i artistes d'origen divers i les seves manifestacions culturals i se'ls donarà suport.
Es recuperarà la memòria històrica i col·lectiva de la ciutadania d'origen divers i les tradicions religioses minoritàries. Es donarà suport als diferents col·lectius i entitats religioses que vulguin abordar l'equitat de gènere en el si de la seva comunitat o confessió.
Es promouran els espais de diàleg interreligiós i interconfessional i es donarà suport tècnic i organitzatiu a les entitats religioses barcelonines, amb dificultats i menys recursos, per tal de garantir la igualtat en l'exercici de la llibertat religiosa i de consciència. Es visibilitzarà el patrimoni cultural material i immaterial de les comunitats religioses.

A. Incorporar de manera transversal la interculturalitat en les diverses àrees, personal i àmbits de treball de l'Ajuntament.
B. Contribuir al diàleg intercultural efectiu i al foment del pensament crític, mitjançant el coneixement i reconeixement del pluralisme cultural de la ciutat i desmuntant estereotips i prejudicis per temes d'origen.
C. Promoure el coneixement i la visibilització del pluralisme religiós com a valor i patrimoni cultural de la ciutat.

L'aposta per aconseguir un model amb una governança innovadora és una fita cabdal, que es materialitza en un lideratge proactiu per assolir una administració amb una gestió més eficient, vinculada a l'avaluació de resultats, rendició de comptes, transparència, eficàcia en l'administració dels béns públics, i que compti amb noves formes d'interacció, col.laboració i cooperació amb la ciutadania i els agents socials i econòmics. La ciutadania, les associacions, les empreses i qualsevol iniciativa emprenedora han de veure el seu Ajuntament com un aliat i un instrument al seu servei. l'Administració ha d'incorporar en la seva acció, de manera sistemàtica, la transparència i la celeritat en la presa de decisions. Barcelona ha de ser un exemple de bona regulació, disposant de la normativa estrictament necessària, que sigui entenedora per la ciutadania i de la qual se'n garanteixi el compliment.
Hem de garantir també els recursos suficients per fer front a les polítiques municipals que es recullen en aquest PAM, especialment en relació a aquelles que pel seu caràcter social o innovador són més necessàries, com les d'habitatge, protecció social, promoció econòmica, creació de llocs de treball i la lluita contra el canvi climàtic. Per això hem d'establir un model fiscal just i progressiu, on tothom contribueixi en funció dels seus ingressos, que permeti recaptar els recursos necessaris per garantir la solvència i el funcionament dels serveis públics municipals i amb els mecanismes de control necessaris per poder lluitar contra el frau fiscal.
L'Ajuntament considera que les seves polítiques de contractació i compra pública ha de ser coherents amb les seves polítiques i objectius socials i ambientals. Per això continuarem desplegant i aplicant mesures i instruments de contractació pública social i ambientalment responsable, fent que la capacitat de demanda del Ajuntament jugui un paper estratègic impulsant i promovent dinàmiques de mercat que busquin assolir objectius com la qualitat en l'ocupació, la transició ecològica, la igualtat de gènere o la promoció de l'economia local i productiva.
Finalment, cal aprofundir en aquells mecanismes que fomentin que la ciutadania, en la seva posició doble d'usuària i titular del dret al servei, pugui intervenir en la implantació final de les polítiques públiques i en el paper del teixit social com a agent que ha de participar en la definició de les actuacions, i on la coproducció i la col·laboració siguin un factor clau.

A. Reduir l'endeutament municipal i continuar diversificar-ne les fonts
B. Superar les limitacions de l'autonomia municipal, derivades de les “lleis Montoro”, en matèries com els recursos humans i la gestió de l'estabilitat i sostenibilitat financera per a períodes més amplis en els exercicis pressupostaris.
C. Impulsar eines per superar les limitacions de l'autonomia municipal que es deriven dels canvis normatius de l'última dècada, en matèries relacionades amb els recursos humans i la gestió de l'estabilitat i sostenibilitat financera.
D. Fer de la contractació i la compra pública municipal una eina estratègica per ajudar a assolir objectius social i ambientals.
E. Lluitar contra el frau i l'enginyeria fiscal.
F. Treballar de forma compartida amb el conjunt d'administracions, fent de la cooperació institucional un element clau del progrés de Barcelona.

Aquest ha de ser el mandat en què realment la transversalitat de gènere s'assumeixi de manera efectiva per part del conjunt de l'Ajuntament de Barcelona, i que el conjunt del consistori esdevingui feminista, de manera que es corregeixi el biaix històric de gènere de les polítiques públiques municipals.
Per aconseguir realment la justícia de gènere, cal posar tota la maquinària del consistori a treballar des d'una perspectiva feminista.
Gràcies a la feina feta en el mandat anterior, podem dir que les polítiques feministes ja no es troben només a la Regidoria de Feminismes i LGTBI sinó que es troben repartides per tots els departaments. Es van establir les bases per incorporar la transversalitat de gènere mitjançant l'aprovació per un ampli consens d'un ambiciós Reglament d'equitat de gènere i la consolidació d'estructures orgàniques dedicades a corregir el biaix de les polítiques municipals.
El repte ara és desplegar aquests objectius i fer que realment el conjunt de l'Ajuntament sigui capaç de fer unes polítiques públiques que no només tinguin en compte les desiguals situacions i posicions socials de dones i homes —en la seva diversitat— sinó que impulsin activament la igualtat en cadascun dels àmbits sectorials i territorials d'actuació. Cal que tota la maquinària administrativa (contractació pública, subvencions, pressupostos, estadístiques, comunicació...) tingui en compte de manera sistemàtica la problemàtica de la desigualtat de gènere a l'hora de dissenyar, implantar i avaluar polítiques públiques, per tal que des totes les polítiques se sumi en la construcció d'una ciutat més justa i inclusiva que sigui capaç de respondre a les necessitats de tots els seus veïns i veïnes.
En aquest mandat toca aconseguir capil·laritzar el compromís amb la igualtat a totes les àrees, districtes i empreses, organismes autònoms i ens públics de l'Ajuntament. La transversalitat de gènere ha d'esdevenir de manera irreversible un component nuclear del sentit comú, de les pràctiques quotidianes i de la cultura institucional, fent que es percebi com un dels elements crucials del bon govern, de manera que ja no es concebi l'actuació municipal sense aquesta perspectiva.

A. Dedicar l'1% del pressupost municipal a estructures específiques de promoció de la igualtat tal com planteja el Reglament d'equitat de gènere.
B. Dedicar el 5% del pressupost municipal a actuacions d'igualtat impulsades des de les diferents unitats, tal com planteja el Reglament d'equitat de gènere aprovat pel Plenari municipal.
C. Consolidar la incorporació de la mirada de transversalitat de gènere a totes les diferents àrees i districtes del consistori tal com planteja el Reglament d'equitat de gènere.
D. Fer de Barcelona una ciutat model en polítiques d'usos del temps, impulsant les accions del Pacte del Temps.

La prioritat del present mandat és desplegar el nou model de participació, on la ciutadania ha guanyat protagonisme i ja no és una simple espectadora dels processos plantejats per l'Ajuntament.
Per fer-ho, s'han de donar a conèixer els drets i deures que té la ciutadania envers la participació, tot centrant-se en el reforç de la proactivitat, autonomia i iniciativa de la mateixa ciutadania, així com també d'anar més enllà buscant aquells col·lectius que mai no hi diuen la seva, per desconeixement, desinterès o manca d'accessibilitat. Cal desplegar l'aposta per la democràcia directa amb la celebració de les multiconsultes, en què la ciutadania pot i ha d'impulsar les preguntes a fer, així com decidir col·lectivament la resposta, i també pot escollir, mitjançant pressupostos participatius, la destinació d'una part de la inversió municipal del mandat, en el marc de la definició estratègica del full de ruta de la ciutat els propers anys.
A cavall de la democràcia activa i l'acció comunitària trobem una de les eines definides en el mandat 2015-2019 i que caldrà desplegar per empoderar la ciutadania: el Pla estratègic de patrimoni ciutadà, partint de la lògica que allò públic (patrimoni municipal) pot esdevenir allò comú (patrimoni ciutadà) a través de noves maneres d'interacció i gestió compartida, com la gestió cívica d'equipaments, la cessió d'espais o l'impuls i suport a projectes d'iniciativa social comunitària.
Barcelona ha estat els darrers anys una referència global en participació i innovació democràtica i pel desplegament del projecte Decidim Barcelona, la plataforma de participació de programari lliure per a ciutats i organitzacions, estesa a un centenar de ciutats i més d'una vintena de països al món, sota els principis de la transparència, la seguretat, la privacitat i la radicalitat democràtica. Serà fonamental l'impuls de projectes com l'Ateneu d'Innovació Democràtica, un espai de recerca i de ciència i tecnologia ciutadana que sota principis democràtics busca explorar solucions complexes a problemes complexos.
Per poder aconseguir els objectius de millora de l'acció col·lectiva i transformadora, cal donar-hi resposta des de la perspectiva de la persona, però també del col·lectiu i la comunitat. Per poder arribar a treballar d'aquesta manera des de l'Ajuntament, és indispensable tenir una xarxa d'actors comunitaris i associatius als barris. l'associacionisme i la xarxa comunitària és la millor garantia que els barris de la ciutat continuïn sent espais de relació i de convivència, no només espais de trànsit. Cal seguir amb les polítiques de suport de l'associacionisme, i aprofundir-hi, com pot ser la gestió de Torre Jussana com a Casal de les Associacions, l'Associa't o la concreció d'un marc normatiu que faciliti la tasca a les associacions, sigui l'ús de l'espai públic o d'altres elements clau per al seu projecte.

A. Fomentar la participació directa de la ciutadania a través de la convocatòria de consultes ciutadanes i la implantació de pressupostos participatius. Impulsar les iniciatives ciutadanes com a mecanisme per incidir proactivament en la governança de la ciutat.
B. Aprofundir en la democràcia participativa amb el desplegament i la difusió del model Barcelona de participació ciutadana, posant l'èmfasi especialment en una participació diversa i inclusiva.
C. Desenvolupar el model de patrimoni ciutadà, com a marc per sistematitzar la participació d'entitats en la gestió i l'ús de béns públics i el suport municipal de projectes d'iniciativa social comunitària.
D. Seguir impulsant els projectes comunitaris per donar resposta als principals reptes de la ciutat, tot combinant les respostes individualitzades amb les col·lectives i comunitàries.
E. Impulsar Barcelona com a ecosistema i capital de la innovació democràtica per a la recerca, la ciència I la tecnologia amb perspectiva ètica.

L'Ajuntament de Barcelona és capdavanter en matèria de transparència i d'integritat institucional; així ha estat certificat per diversos organismes independents que avaluen la qualitat institucional dels ens locals en aquesta matèria. En els propers quatre anys, l'Ajuntament vol seguir impulsant aquestes polítiques, oferint informació pública i institucional de manera sistemàtica, rigorosa i sostenible. El dret d'accés a la informació es continuarà exercint per part de la ciutadania a través dels mecanismes establerts, i es facilitarà als ciutadans i ciutadanes que puguin obtenir tota la informació que li pertoca d'acord amb el marc normatiu vigent. La integritat institucional es continuarà garantint amb l'aplicació del Codi ètic i de conducta i a través dels instruments que permeten al ciutadà alertar de possibles males pràctiques, com la Bústia Ètica i de Bon Govern.
Més enllà del compliment estricte de la llei, l'Ajuntament aprofundirà en la lògica de la transparència activa per millorar la rendició de comptes de les seves accions, incentivant alhora la confiança i les dinàmiques de col·laboració amb la ciutadania. d'una banda, s'aprofitarà el potencial de les eines digitals per oferir un accés més directe, entenedor i interactiu a la informació. De l'altra, es promourà l'apropiació social i la reutilització dels conjunts de dades obertes d'accés públic, de manera que es pugui generar nou coneixement útil per valorar tant la gestió com l'evolució de la ciutat.

A. Consolidar el sistema d'integritat institucional i promoció de l'ètica pública a l'Ajuntament com a eina per generar confiança en l'Administració municipal.
B. Enfortir el compromís amb la cultura del compliment normatiu en tot el grup Ajuntament de Barcelona, com a mitjà bàsic de prevenció de conductes irregulars i fraudulentes i a l'efecte d'evitar un perjudici reputacional.
C. Generalitzar l'ús d'eines digitals en l'explicació i la rendició de comptes sobre l'acció municipal per dotar de sentit la informació que es posa a l'abast, utilitzant-la per construir un bon govern al servei dels ciutadans.
D. Impulsar l'ús del dret d'accés a la informació, reforçant l'enfocament de la transparència activa.
E. Utilitzar la intel·ligència artificial i el big data com a motor d'una administració més proactiva i que ofereixi serveis més personalitzats en funció de les necessitats ciutadanes.

La tecnologia digital és un ingredient bàsic per afrontar amb èxit les grans transformacions que Barcelona té al davant, com les noves formes de treball, l'urbanisme i la mobilitat sostenible, o l'envelliment actiu. Per aconseguir-ho, la ciutat ha d'esdevenir un espai fèrtil per a la innovació urbana aplicada i per a l'economia digital.
L'Ajuntament treballarà per situar Barcelona com a escenari i punt de trobada d'iniciatives d'aquest tipus, promovent un ecosistema obert i inclusiu d'innovació tecnològica, format per universitats, centres de recerca i emprenedors digitals.
L'Ajuntament combatrà la bretxa digital de gènere i protegirà els drets digitals de les ciutadanes i els ciutadans, veritables protagonistes i beneficiaris del canvi tecnològic; també reforçarà la dimensió ètica de la transició digital, aplicant l'enfocament de l'humanisme tecnològic. Barcelona té les condicions per esdevenir un referent internacional en aquest àmbit, i es treballarà per aconseguir-ho.

A. Impuls de l'humanisme tecnològic on s'entengui que la tecnologia ha d'estar al servei de la ciutadania i donar solucions als reptes i problemes que es plantegin.
B. Introduir l'ètica pública per protegir els drets digitals de la ciutadania.
C. Impulsar la cultura i l'emprenedoria digital, potenciant l'ús de la tecnologia com a eina d'apoderament de les persones i les comunitats i fent un ús intensiu, però responsable, de noves tecnologies com la Intel·ligència Artificial, 5G, Big Data o Blockchain.
D. Generar nous models de gestió de l'espai públic que permetin la provisió de serveis més eficients i de referència dintre del concepte de Smart City.
E. Fer de l'Ajuntament una administració més proactiva i capaç d'oferir serveis més personalitzats en funció de les necessitats ciutadanes.
F. Transformar l'organització municipal a través del desenvolupament de les competències digitals de les persones, de la revisió dels processos en clau digital, de l'optimització de la gestió de les dades i de l'actualització constant de la tecnologia.
G. Aconseguir una tramitació interna més eficient a través de la simplificació, estandardització i digitalització dels procediments administratius.

En un món cada cop més urbà, les ciutats són peces clau per garantir l'equitat social, la bona salut de les persones i del planeta, la democràcia efectiva i el benestar econòmic. Per això els governs locals emergeixen com un actor rellevant de la governança mundial i en aliats imprescindibles per donar resposta als reptes globals.
Barcelona és una ciutat oberta al món. Tant per tradició històrica com per voluntat política i per l'impuls de l'ampli teixit social que la compon, la nostra ciutat fa de l'esperit internacional una de les principals senyes d'identitat.
Les polítiques municipals de relacions internacionals i de justícia global i cooperació internacional contribueixen, des d'enfocaments absolutament complementaris, a treballar a favor d'una ciutat mediterrània, europea, solidària i global. Per això es vetllarà perquè el conjunt de l'acció de govern contribueixi a la justícia global en totes les seves formes, a la vegada que es generen xarxes d'incidència davant d'actors públics i empresarials, així com de cooperació basada en el desenvolupament institucional i l'intercanvi de coneixement.
En aquest sentit, es potenciarà l'intercanvi de coneixement entre ciutats, ja sigui de manera bilateral o a través de les xarxes de ciutats, i s'elaborarà un nou Pla director de relacions internacionals. Així mateix, atès que l'actual Pla director de cooperació per a la justícia global és vigent fins al 2021, es treballarà en l'elaboració del següent.
L'Ajuntament també impulsarà la col·laboració i la coordinació institucional per tal d'assolir la implantació de l'Agenda 2030 a la resta del planeta, treballant de manera multilateral per tal d'alinear les polítiques públiques municipals i metropolitanes, provincials, autonòmiques, estatals i internacionals. Entre d'altres, es treballarà especialment el lideratge local, estatal i internacional de la ciutat de Barcelona en el compliment de l'Agenda 2030.

A. Ampliar la presència de Barcelona en les principals xarxes municipalistes per enfortir les relacions i l'intercanvi de coneixements entre ciutats i exercir un nou lideratge en el municipalisme català, espanyol, europeu i global.
B. Reforçar la posició de Barcelona a la regió euromediterrània, aprofitant la celebració l'any 2020 del 25è aniversari de la Declaració de Barcelona, que marca l'inici del partenariat euromediterrani.
C. Enfortir el teixit d'organitzacions per a la justícia global (incloses ONG, universitats i escoles de secundària, entre d'altres, més els organismes internacionals que tinguin seu a la ciutat).
D. Vetllar perquè el conjunt de l'acció de govern contribueixi a la justícia global en totes les seves formes (econòmica, ambiental, de gènere, així com permetre el dret a migrar i a ser acollit).
E. Crear xarxes d'incidència davant d'actors públics i empresarials, així com de cooperació basada en el desenvolupament institucional i l'intercanvi de coneixement.

Davant la urgència dels grans reptes globals, l'Organització de les Nacions Unides ha fixat 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que són fonamentals per preservar el planeta i fer possible una vida digna per a totes les persones que hi viuen. Aquests ODS configuren l'anomenada Agenda 2030, que va ser aprovada de manera unànime pels prop de dos-cents estats membres de les Nacions Unides.
Els ODS es desglossen en un total de 169 fites, que en conjunt dibuixen una societat més inclusiva, pròspera, justa i sostenible. La seva elaboració va motivar el procés de consulta més gran de la història fet a escala planetària. Els governs locals també hi van fer sentir la seva veu, per assegurar que les principals preocupacions de les ciutats fossin tingudes en compte. Van quedar reflectides en bona part dels objectius, però sobretot a l'ODS 11 (Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles).
En conjunt, els ODS ofereixen una visió global dels problemes, un llenguatge àmpliament compartit sobre allò que cal fer i una perspectiva temporal llarga, que permet plantejar i realitzar projectes realment transformadors. Per això l'Ajuntament ha assumit l'Agenda 2030 com a marc d'acció que orienta el seu PAM, considerant quatre dimensions o línies de treball.
En primer lloc, el compromís polític per abordar els reptes que Barcelona ha de resoldre per seguir generant oportunitats, cohesió i benestar, en harmonia amb l'entorn i sense comprometre el futur. En segon lloc, l'impuls a la modernització de la gestió i dels serveis municipals, derivat de la voluntat política d'avaluar el compliment dels ODS. En tercer lloc, la implicació social, tant a escala sectorial (empresa, cultura, escola, esport...) com territorial (districtes, barris), per fer dels ODS l'agenda de Barcelona. Finalment, el lideratge i la projecció internacional, en el sentit que Barcelona impulsarà, des del municipalisme i en aliança amb altres ciutats capdavanteres, respostes urbanes als principals reptes planetaris.

A. Alinear l'acció de govern i l'Administració municipal amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030.
B. Concebre i construir l'Agenda 2030 Barcelona com l'estratègia de desenvolupament de la ciutat.
C. Promoure la coordinació i la col·laboració entre institucions a diverses escales per tal d'assolir els ODS a Barcelona i al conjunt del planeta.