Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2019-2024

Incentivar modes de desplaçament sostenibles com l’anar a peu o en bicicleta a les ciutats, s’aconsegueix, en part, dissenyant espais públics agradables, naturals i segurs. Les superilles, els carrers pacificats, els carrers amables (amb ombra, verd, mobiliari urbà, etc.) fan que els desplaçaments de la ciutadania siguin més confortables i sostenibles.

Temes generals de la sessió:

• Superilles
• Plataformes úniques (vorera i calçada al mateix nivell)
• Reducció del trànsit (peatge urbà, sistema Park&ride)
• Carrers 30
• Aparcament
• Motos en vorera
• Propostes d'altres usos a l'espai públic

DINÀMICA. El globus vermell.

10 minuts. Es van fer una sèrie de preguntes a l’estil concurs als assistents a la sessió per provocar la reflexió i sensibilització respecte diferents temes. Aquests votaven a mà alçada la resposta que creien correcta amb unes targetes vermelles, verdes i grogues que se'ls hi havien entregat prèviament. De manera generalitzada, el grau de coneixement de les qüestions que es van plantejar va ser alt. Les preguntes i respostes formulades van ser les següents:

1)  Quin és el districte que té més superfície dedicada al vianant?

     Sant Martí

     Gràcia

     Ciutat Vella (resposta correcta)

2)  Quina ciutat creus que té més densitat de vehicles?

     Londres

     Barcelona (resposta correcta)

     Madrid

3)  Quin % de l'espai públic està destinat al transport públic (en superfície)?

     3% (resposta correcta)

     12%

     21%

4)  Quin % de l'espai públic està destinat al vehicle privat?

     15%

     32%

     49% (resposta correcta)

5)  Quin és el mode de desplaçament més utilitzat a la ciutat (en superfície)?

     A peu (resposta correcta)

     Transport públic

     Vehicle propi

6)  Els infants més exposats a nivells alts de contaminació experimenten un desenvolupament cognitiu (memòria i atenció) menor al d'infants exposats a menys contaminació. Veritat o fals?

     Veritat (resposta correcta)

     Fals

+info: en zones més contaminades, el desenvolupament és d’un 7% i en zones menys contaminades supera l’11%.

OBERTURA. Álvaro Nicolás Loscos. Àrea de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona.

5 minuts. Explicació del PMU com a document que regirà les directrius de mobilitat dels futurs anys.

INTRODUCCIÓ PROCÉS PARTICIPATIU DEL PMU. Carme Ruiz Querol. Àrea d'Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona.

5 minuts. Explicació del desenvolupament del procés participatiu del PMU, de les sessions passades i de les previstes.

EXPOSICIÓ TÈCNICA PMU ADAPTADA AL TEMA DE LA SESSIÓ. Eugeni Rico. Àrea de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona.

10 minuts. Objectius i estructura del PMU.

EXPLICACIÓ DE LA SESSIÓ. El globus vermell

5 minuts. Objectius, estructura, temàtiques i metodologia.

DEBAT GENERAL: DIAGNOSI + PROPOSTES

60 minuts. Es van organitzar 3 subgrups de 12 persones/grup aprox., cada grup treballava amb papers de gran format i es va fer un canvi de taula.

El treball sobre papers de gran format o plànols consistia en un tros del plànol de Barcelona que contenia grafiats alguns usos i situacions quotidianes a l'espai públic i havia de servir com a suport per analitzar el model d'espai públic actual i fer-ne propostes de millora. A cada subgrup hi havia teixits urbans diferents: el nucli antic de Gràcia, amb grans illes de carrers pacificats; el teixit de l'Eixample, amb carrers amb alt volum de trànsit i activitat; i la zona propera al Mercat d'Hostafrancs a Sants, amb força carrers comercials, alguns de doble sentit i un alt volum de trànsit.

POSADA EN COMÚ

20 minuts. Després d’una hora de debat, es va fer un repàs i una posada en comú dels temes tractats.

FINAL: AGRAÏMENTS I TANCAMENT