Pla de lluita contra el sensellarisme
-
Travessia de Sant Antoni, 6, 08012 Barcelona, España
-
L'objectiu d'aquesta sessió és identificar les principals línies de canvi en les polítiques d'atenció a les persones sense llar.
Implementar un expedient únic eficaç i ordenació dels serveis actuals per donar resposta a totes les necessitats.Més oferta formativa útil i efectivaTreball coordinat amb el mercat laboral per garantir l’accés a una feina digne.Promoure projectes d’inserció laboral per detectar espais públics que necessiten manteniment o per detectar persones sense llar.Facilitar l’accés a la cultura i esport a les persones sense llar.Potenciar una xarxa de suport social mutu del col·lectiu per combatre l’aïllament social i treball conjuntFacilitar serveis com WC al carrer o als metros, targetes pel transport mínim necessari.Produir informació amb investigació i coneixement sobre el sensellarisme per aprofundir en aquest fenomen i poder fer difusió cap a la societat.Utilitzar mitjans de comunicació professionals per la difusió d’aquesta temàtica social per generar consciencia en l’opinió públicaGarantir un habitatge estable a llarg terminiFacilitar l’accés a les EI-empreses d’inserció amb una etapa pre-laboral per adoptar hàbits i millorar l’autoestima.Reallotjament immediat de gent que dorm al carrer.Incrementar el parc d’habitatge social a la ciutat i fer-ho més accessiblePosar a disposició els pisos que estan buits (de protecció oficial, bancs, propietaris) a les persones del col•lectiu sense llar.Dissenyar plans d’actuació preventius contra el sensellarisme.Promoure un enfocament més integral, transversal, amb un model flexible amb respecte per la diversitat i la persona.Més qualitat dels menjadors, explorar la possibilitat de cuines compartides – més autonomia.Elaboració d’un pla conjunt de lluita contra el sensellarisme entre entitats i estaments socials.Millorar i garantir la renda bàsica, pujar les prestacions socials per afavorir l’autonomia i no dependènciaDonar més recursos residencials enfocats a la salut mental.Adaptar el “Housing First”, com a alternativa d’habitatgeLavabos públicsCercar sòl i edificis per a habitatge públic o cooperatives d'ús socialFomentar l'ocupacióPla d’actuació per a persones sense sostreRendes municipals infantil i complementàriaIncloure la rehabilitació en els plans d’ocupació adreçats a persones en aturImpulsar la construcció de 4.000 habitatges, majoritàriament en règim de lloguer assequiblePromoure noves formes de tinença i estudiar solucions habitacionals innovadores, com l'habitatge "compartit" i el lloguer públic d'habitacionsInnovació social, recerca aplicada i coproducció de polítiques públiquesPla d’actuació contra el sensellarismePla de salut mentalPla de foment de l'ocupació, que fomenti la proximitat i l'economia pluralNou model d'oficina local d'ocupacióSimplificar els tràmits i millorar la informació dels serveis en matèria d'habitatgeActa de la trobada
La sessió es va realitzar en tres grups per treballar: repàs del diagnòstic, l’escenari desitjat i una pluja d’idees sobre propostes més concretes.On estem:Dificultat per accedir a l'habitatge del mercat ordinari i protegitAlguns temes exposats són els preus inaccessibles, la insuficiència d’ingressos, les barreres burocràtiques, els excessos de requisits, els costes i la dispersió de recursos.El sistema i enfocament dels recursos temporals no dóna resposta a les necessitats actuals de les persones en situació sense llar. Els recursos temporals tenen una funció d’assistència i d’urgència amb temporalitat limitada i no aporta recursos a llarg termini ni treballa per un suport més estable i digne (efecte embut).Una de les causes d’aquesta problemàtica és la fragmentació i dispersió de recursos, pocs serveis i sectors són transversals, això fa impossible un model d’atenció que sigui integral a la persona, renunciant a una visió més holística i d’acompanyament emocional, educatiu, sociosanitari, formatiu, físic, cultural. Aquesta situació obliga a les persones a adaptar-se a un servei despersonalitzat sense abordar les necessitats reals de cada individuo i sense un enfocament de drets.Un símptoma evident d’aquesta fragmentació del servei és la desvinculació del sector sanitari, salut mental i d’ocupació. No hi ha un itinerari clar per l’atenció sanitària de les persones sense llar, sembla també que no hi ha definit un circuit clar ni opcions o serveis on puguin ser derivades les persones per fer alguna activitat productiva-laboral i els cursos de formació no són efectius.No hi ha un circuit clar de processos, les persones inicien un treball d’integració laboral i social, avancen, recauen i tornen a començar en altra entitat o recurs. Sembla també que no hi ha un circuit clar per les famílies i persones soles en el seu camí per accedir a un habitatge digne i legal. Falta per desenvolupar tota la dimensió lúdica i d’esbarjo la qual podria ser font de relacions i inclusió social.Aquesta situació s’accentua amb la desconnexió i aïllament dels diferents projectes, esforços i experiències. No hi ha una xarxa real d’intercanvi entre entitats, serveis, administració ni usuaris.Altre factor que accentua aquesta problemàtica és l’estigmatització i poca visualització, “estem molt allunyats”. Hi ha una falta d’informació i comunicació cap als ciutadans i ciutadanes en tots els nivells: Per una banda en la manca d’investigació i coneixement d’aquesta realitat, falta de dades sobre aquest fenomen i la seva evolució i per altre, falta una difusió efectiva i professional d’aquesta informació cap a l’opinió pública.Idees generals de cap a on volem anarNingú dormint al carrer. Dret a l’habitatge i autonomia econòmica.Es vol que es prioritzi l’accés a l’habitatge social a gent en situació d’exclusió i sense llar, amb estratègies clares i efectives.Promoure un enfocament més integral, transversal, amb un model flexible amb respecte per a la diversitat. Caldria incloure una dimensió sociosanitària, d’habitatge, de polítiques laborals, del transport, de la cultura, etc. Que els serveis s’adaptin a l’usuari i no al contrari.Actualment la primera acollida és necessària, per la tendència hauria de ser garantir un habitatge digne per tothom. Caldria garantir un habitatge estable a llarg termini, prioritzar el treball de proximitat i l’acompanyament per evitar l’actual dispersió del servei pels usuaris i serveis perifèrics. Això cal que fossi extensible pels equipaments.Treballar més la prevenció i plans conjunts, així com la millora dels serveis bàsics i de menjadors en els espais temporals amb la implicació dels usuaris.Per tancar la situació d’exclusió continuada, caldria destinar més recursos materials, treballar els vincles de la persona afectada amb la comunitat, les seves relacions i el seu protagonisme en la societat, el seu desenvolupament emocional, treballar el seu l’autoconcepte i autoestima, tot això amb l’objectiu de posar condicions per l’empoderament de la persona.Pel que fa a l’ocupació cal treballar coordinadament amb el sector i el mercat laboral, millorar les ofertes formatives perquè siguin efectives i considerar augmentar el salari mínim.Per últim, el treball en xarxa i la difusió són els reptes més importants per avançar en la millora d’aquesta problemàtica. Cal treballar en una xarxa real d’intercanvi d’informació i bases de dades entre professionals i usuaris. Per altra banda cal produir informació i dades sobre aquest fenomen i utilitzar mitjans professionals de comunicació per difondre-ho, donar-ho a conèixer i conscienciar a la població sobre aquesta situació.A continuació es fa la llista de les propostes segons la seva temàtica i suport.
Compartir