Pla Buits i Horts Urbans a l'eix Pere IV, en el Consell de Barri de Poblenou i Provençals

Les i els assistents al debat en gran part han estat persones no vinculades a cap entitat i associació, encara que hi hagut algunes persones vinculades a AMPAs, AVV, i a la Taula de l’Eix Pere IV, coneixedores del teixit associatiu i de les iniciatives d’economia solidària del barri, així com del projecte Pla BUITS.

En un inici de la sessió i després de l’exposició del projecte Pla BUITS, hi ha hagut una exposició de dues postures envers la utilització dels solars buits, per una banda el Pla BUITS (no la persona representant del projecte, sinó l'administració en general) i per l’altre el moviment d’Horts Indignats.

Hi ha un sentiment generalitzat envers diferents qüestions, encara que es coincideix en la desertització de l’Eix Pere IV. En primer lloc es troba a faltar habitatge sobretot envers l’Eix Pere IV. D’altra banda hi ha una percepció de mancança de comerços de proximitat, sobretot d’alimentació, així com un Mercat per la zona de Can Ricart i els carrers de Bilbao i Perú, que es creu que està determinada per la competència amb les grans superfícies. S’apunta a una falta de comerç específic a l’Eix Pere IV amb molts negocis tancats i gairebé sense activitat. Es demana tanmateix l’obertura d’un centre esportiu a la zona de l’Eix Pere IV i la recuperació d’activitat productiva associada a la indústria i l’artesania.

Arrel el debat envers el comerç de proximitat, sorgeixen dues reflexions. Per una banda els i les participants creuen que s’ha de reflexionar envers el model de comerç que des de la seva percepció s’està instaurant (tendes 24 hores), ja que un model com aquest que representa l'explotació i es basa en l’acumulació és lluny del concepte d’economia social i solidària que es reivindica. D’altra banda, hi ha una opinió generalitzada de  manca d'informació i coneixement de les cooperatives de consum, i es creu que les cooperatives funcionen per aquelles persones conscienciades que poden destinar temps i diners a aquest tipus de consum. S’exposa el cas de Gràcia, on hi ha aparegut un model de tendes de proximitat que ofereixen productes agroecològics. Un dels problemes que es concep de manera també generalitzada és l’ofegament que suposa moltes vegades el preu del lloguer per aquest tipus de comerç, així com la manca d’acompanyament de l’administració i d’estructures per poder donar sortida a molts projectes, o per adaptar la normativa a la realitat existent, sobretot amb els negocis antics.

Per acabar, en relació especifica amb el pla BUITS, hi ha una opinió generalitzada de manca de coneixement del territori i mapeig d’espais buits (tant públics com privats), que s’hauria d’acompanyar d’una proposta de pressupost.