Estratègia d’Alimentació Sostenible Barcelona 2030

Una possibilitat per reduir l'ús de plàstic i envasos d'un sol ús (com les ampolles), seria per apostar per l'aigua de l'aixeta, ja que l’aigua embotellada, genera una gamma més àmplia d’impactes. Potser una campanya per consumir l'aigua de l'aixeta i reduir les ampolles d'aigües i altres activitats relacionades a reduir el seu ús, ajudaria a la ciutadania a reduir el seu consum.

Hola, Inma, moltes gràcies per participar en aquest debat amb la teva aportació i per les possibles solucions que ens planteges. Les tindrem en compte i intentarem afegir-les, si és possible, en l'estratègia en què estem treballant!

Sería muy interesante invertir en I+D para descubrir cuáles prácticas agriculturas son sostenibles además de eficaces, y después dar subvenciones etc. para ayudarles a agricultores a cambiar a estos modelos.

En California ya hacen muchas acciones así, muy interesante como referencia: https://theclimatecenter.org/wp-content/uploads/2021/02/Vision-for-Carbon-Neutral-Agriculture-in-California-by-2030-1.pdf

Además, controlaría mucho más el uso excesivo de envases por los supermercados. Cada semana se me llena la basura y el 95% es del super.

Per reduir consum d'aliments amb alta emissió de gassos (i alt consum d'aigua) cal sensibilitzar als ciutadans de com es produeixen els aliments, educar en la seva cadena de producció i distribució. Els perquè són molt importants. Dins els programes saludables dirigits a escoles sería molt convenient explicar el perquè es redueix la proteïna animal i s'incrementa la vegetal. Cal explicar a infants (que ho traslladen a casa) i també als seus pares per a que comprenguin i també puguin anar canviant d'hàbits a casa.

Per a ser coherent amb aquest objectiu estratègic i impulsar punts 1 i 2, caldria garantir a tots els restaurants o locals que depenguin d'espais públics o institucions o els que exploten aquest tipus de negoci via llicència pública (tipus: museus, chiringuitos a platges o parcs, gimnasos municipals, teatres, etc. que acompleixen requeriments establerts en plecs públics), que oferissin menús vegetals, entenent-los com a menú complert amb proteïna vegetal. La normalització comença per trobar alimentació més sostenible de forma habitual com a mínim a llocs que depenguin directa o indirectament d'administracions públiques.

Per començar s'haurien de recolzar totes les activitats i actes que es fan als barris en aquest sentit i facilitar-ne l'organització (permisos, talls de carrers de protecció, ajudar en la promoció, etc) i animar a les entitats dels barris a sumar-s'hi, d'aquesta manera també s'hi sumaran els veïns. Actes com els Mercats de Pagès (km 0 i ecològics, de venda directa dels productors), les Neveres Solidàries (que n'hi hagués a tots els barris per evitar el malbaratament alimentari, conscienciar als veïns i ajudar també a qui té menys possibilitats), les Xarxes d'Intercanvi d'objectes i roba (per evitar més brossa i les compres compulsives), crear Jardins Familiars, on no només hi puguin jugar els nens, també els avis, o en família, posar teulades solars i bancs a totes les parades de Bus, posar més fonts d'aigua potable allà on faltin, fanals solars, plantar arbres fruiters a les places i menys ciment, fer més horts urbans i crear jardins comestibles, prohibir fruita/verdura plastificats..