Hace hace menos de un minuto
Hace hace menos de un minuto
Hace hace menos de un minuto
Hace hace menos de un minuto
Utilizamos cookies en nuestro sitio web para mejorar el rendimiento y el contenido del mismo. Las cookies nos permiten ofrecer una experiencia de usuario y unos contenidos más personalizados desde nuestros canales de redes sociales.
Utilizamos cookies para asegurar las funcionalidades básicas del sitio web y para mejorar tu experiencia en línea. Puedes configurar y aceptar el uso de las cookies, y modificar tus opciones de consentimiento en cualquier momento.
Estas cookies permiten la funcionalidad clave del sitio web y ayudan a mantener a sus usuarias seguras. Se guardan automáticamente en el navegador y no se pueden desactivar.
Estas cookies permiten que el sitio web recuerde las opciones que se han elegido en el pasado en este sitio web para proporcionar una experiencia más personalizada a las usuarias.
Estas cookies se utilizan para medir y analizar la audiencia del sitio web para ayudar a mejorarlo.
Estas cookies recopilan información sobre cómo utilizas el sitio web y se pueden utilizar para proporcionarte un servicio más personalizado en los diferentes espacios en los que participas.
Construyamos una sociedad más abierta, transparente y colaborativa.
Únete, participa y decide.
El balanç conjunt de diferents criteris és el que ha sustentat la decisió de transformar la línia 50 i la línia 51 en la nova D50.
En primer lloc, és cert que la Meridiana és una bona diagonal de la ciutat, sobretot des del punt de vista de la seva geometria i orientació en la trama urbana de Barcelona. Per contra, almenys un tram molt substancial del seu traçat, en concret, tota la part de penetració fins a l’alçada de Fabra i Puig, no ofereix bones condicions des del punt de vista de l’espai públic per encaixar el pas de noves línies, i sobretot, les seves corresponents parades, ja que existeixen desnivells que tallen la continuïtat dels barris, el caràcter d’aquest tram dista molt de llegir-se com un carrer, hi ha molt volum de trànsit, sorolls, entre d’altres aspectes. Alhora, no sempre travessa un continu urbà, perquè se situa en la frontera dels creixements de Sant Andreu i de Trinitat Nova, Porta etc.
Un dels criteris importants per la implantació de la Nova Xarxa és que les línies desenvolupin el seu recorregut per la trama urbana de la ciutat resseguint les zones habitades, evitant si és possible els “vuits urbans” o els àmbits amb molt baixa densitat. En aquest sentit, és molt més eficient el corredor diagonal de Vallbona, Aiguablava, Via Júlia, Verdum, Pi i Molist, Borbó, Pg. Maragall etc. Es a dir, la D50, que també forma un eix diagonal i permet donar servei a la trama urbana molt densa en mitjana.
En tot cas, la Meridiana si és un bon eix de penetració cap el centre, i és per aquesta raó, que suporta una molt bona oferta tant de transport públic de superfície com ferroviària pel subsòl, com el metro i el Rodalies. Algunes de les línies convencionals de bus que venen dels barris nord de la ciutat ja tenen aquesta funció.
La reconversió de la línia 50 i la línia 51 en la D50 a més, ve suportada per una demanda consolidada situada en l’eix de Nou Barris, abans descrit.
En conclusió, decantar-se per la D60 en lloc de la D50, suposaria reduir el potencial de transport, l’eficiència del sistema, i de manera molt important, seria redundant amb altres sistemes de transport públic existents.
Alfred Puig Rodó
04/04/2018 14:22
Necesitas habilitar todas las cookies para ver este contenido.
Cambiar la configuración de cookies
Compartir