Resultados del proceso

L’Ajuntament de Barcelona, després d’aprovar a finals de 2023 el Pla d’Adolescència i Joventut 2023–2030 com a marc estratègic per ordenar les polítiques municipals adreçades a la població de 12 a 35 anys, va impulsar un procés d’adaptació territorial als districtes per prioritzar actuacions segons la realitat local. A Ciutat Vella, aquest exercici s’ha concretat en un procés participatiu amb disseny metodològic, dinamització i retorn a càrrec de PortaCabot, amb l’objectiu de recollir necessitats, propostes i inquietuds de les persones adolescents i joves, així com d’agents vinculats al territori.

El procés participatiu

El procés participatiu ha combinat una via telemàtica i una via presencial. En primer lloc, s’ha desplegat un qüestionari en línia, anònim, disponible del 3 al 30 d’abril de 2025, estructurat en 34 preguntes i 10 àmbits temàtics (esports, participació i acció social, emergència climàtica, feminisme, salut i benestar, ocupació, educació, cultura i oci, discriminació, i habitatge). En total, s’han recollit 299 respostes, aportant una base quantitativa i comparativa sobre percepcions i demandes juvenils al districte.

En paral·lel, s’han organitzat sessions presencials a demanda d’entitats i serveis socioeducatius, concebudes per facilitar l’acompanyament en la resposta del qüestionari i, sobretot, per aprofundir qualitativament en problemàtiques i propostes. El calendari d’aquestes sessions s’ha concentrat entre el 30 d’abril i el 22 de maig de 2025, amb la col·laboració de Casal dels Infants, la Fundació Gavina, el Centre Socioeducatiu del Raval, el KN60lab el Palau Alòs i els equips de criquet del districte.

Els principals resultats obtinguts

El qüestionari reflecteix una participació majoritàriament adolescent, amb el 62% de les respostes de persones entre els 12 i els 16 anys, així com el 53% s’identifica amb el gènere masculí. Territorialment, el Raval és el barri amb més participació, amb el 39% de les respostes, per sobre del Gòtic, la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

El perfil és també marcadament divers pel que fa a origen i llengües: el 65% declara haver nascut a Barcelona i un 29% fora de l’Estat espanyol, amb mencions destacades a Pakistan i Bangladesh, i s’hi recull una pluralitat de llengües familiars on predominen el castellà i el català, però amb presència significativa de tagàlog, bengalí, àrab, urdú i panjabi, entre d’altres.

Les demandes de cadascun dels 10 àmbits són variades, així com concretes. A l’àmbit de l’esport es demana més accés, millor manteniment de les instal·lacions i una oferta adequada a les seves necessitats. La pràctica esportiva és habitual (el 47% afirma fer esport setmanalment), però apareixen demandes recurrents d’ampliació d’espais i activitats, i d’accessibilitat econòmica. A les sessions, les propostes apunten a diversificar disciplines, reforçar el manteniment i facilitar que l’activitat esportiva sigui més assequible.

Pel que fa a participació i acció social, hi ha una majoria desconnectada i es fa una crida a tenir mecanismes amb incidència real. El 49% diu no participar en cap col·lectiu o entitat, un resultat que posa de manifest la necessitat d’enfortir canals i incentius perquè la veu jove es tradueixi en decisions i accions tangibles.

Respecte l’emergència climàtica, les accions més esmentades per combatre el canvi climàtic són l’ús del transport públic i desplaçar-se caminant, complementades per reciclatge, estalvi d’aigua i energia i altres pràctiques sostenibles.

En l’àmbit de feminisme, es marca com a prioritat combatre l’assetjament, la discriminació i la violència. Les respostes situen l’assetjament al carrer i a les xarxes, la discriminació de gènere, la violència masclista i l’accés laboral com a focus principals. En termes de mesures, emergeixen propostes vinculades a conciliació, igualtat salarial, formació, amb èmfasi en dones migrades, protocols d’antidiscriminació, i transformació educativa i cultural.

En la salut i benestar, hi ha una manca de coneixement de recursos i demanda d’acompanyament. Tot i que el document evidencia un abordatge específic per a salut emocional i serveis disponibles, el patró general que hi aflora és la necessitat de reforçar la informació, la proximitat i els suports, especialment en salut emocional, a través d’accions accessibles i comprensibles per a adolescents i joves.

En l’àmbit de l’educació, les principals dificultats per continuar estudiant més enllà de l’ESO són la manca de motivació (17%), la situació econòmica (15%) i la manca de temps (13%). A més, el 36% no coneix cap servei d’orientació, fet que reforça la necessitat de millorar l’accessibilitat i la difusió dels recursos existents. A les sessions, s’hi suma la demanda d’acompanyament acadèmic, dins i fora de l’aula, i propostes com disposar d’espais d’estudi amb horaris molt amplis per facilitar la conciliació.

Pel que fa a cultura i oci, l’oferta actual és percebuda com a insuficient o cara. Els hàbits de lleure se centren sobretot en activitats informals, com ara quedar amb les amistats, mirar sèries i/o pel·lícules, o jugar a videojocs, i una part rellevant declara no assistir a esdeveniments culturals al districte. En el relat qualitatiu, pren força la petició d’activitats més adaptades als interessos juvenils, com són el cinema, els tallers creatius o activitats diverses, i, de manera molt clara, una reducció de preus per fer-les realment accessibles.

En l’àmbit de la discriminació, es fa palesa la invisibilitat de recursos i experiències de racisme i islamofòbia. En el qüestionari, el 56% indica no haver presenciat ni patit discriminació per motius LGTBI, però un 33% afirma que sí que n’ha vist o patit alguna vegada. El 61% declara no conèixer cap servei on denunciar discriminacions. Les sessions reforcen la urgència d’abordar especialment racisme i islamofòbia, garantir el dret a vestir lliurement, incloent hijab o burca, facilitar canals de denúncia i evitar reproduccions discriminatòries en l’espai públic i institucional.

En referència  a l’àmbit de l’habitatge, hi ha un alt desconeixement de l’Oficina d’Habitatge i hi ha una gran preocupació per l’accés a l’habitatge. El 78% no coneix l’Oficina d’Habitatge. En les aportacions qualitatives apareixen preocupacions sobre preus del lloguer, condicions dels habitatges i pressió turística, amb propostes orientades a regulació i a més ajuts per a l’emancipació juvenil.

Conclusions: una agenda transversal d’inclusió, accessibilitat i retorn

En conjunt del procés participatiu de l’adaptació territorial a Ciutat Vella dibuixa una població jove diversa, amb barreres d’accés molt vinculades a l’economia, amb dèficits de coneixement sobre recursos  i amb una demanda explícita de mecanismes de participació amb incidència real. Es reclama fomentar entorns inclusius i participatius, promoure activitats sobre diversitat cultural, igualtat i lluita contra el racisme i la realitat LGTBIQ+, reforçar l’accés a activitats esportives gratuïtes o amb beques, i oferir cultura i oci gratuïts o assequibles, entre altres línies transversals.

Consulta l'informe final del procés participatiu