Patrimoni - MPGM de Gràcia
#mpgmgracia Procés participatiu per incidir en la protecció dels elements patrimonials arquitectònics i naturals de Gràcia
La Travessera de Gracia pateix un tràfic molt elevat (10.000 cotxes diaris segons l’Ajuntament, https://beteve.cat/medi-ambient/comerc-travessera-gracia-fart-contaminacio-soroll/) sent un dels carrers de Barcelona amb major contaminació tenint en compte l'amplada i superficie del carrer.
La limitació de 30Km/h resulta insuficient i en general no s’acompleix.
L'única solució és el tancament del carrer al tràfic o la seva transformació en plataforma única, limitant-ne l’accès de vehicles i la seva velocitat dràsticament per millorar la seguretat i la salut dels veïns, tal com s’ha fet en altres carrers de la Vila.
Hi ha desenes d’exemples a Europa de zones de casc antic on el trànsit està restringit i cada cop se’n fan més, amb la idea de fer ciutats per a les persones, no pels cotxes, especialment en nuclis antics, de carrers estrets i d’alta densitat de població.
Tancat o limitar a veins i serveis aquest carrer milloraria els índex desorbitats de contaminació atmosférica i acústica, la qualitat de vida dels seus habitants i la situació de penositat que actualment viu el seu petit comerç i és una iniciativa en la linia ecològica de sostenibilitat de l’Ajuntament.
Aquesta proposta ha estat acceptada perquè:
En l’apartat de la Memòria del document d’aprovació inicial i en relació als aspectes de la nova proposta de Mobilitat s’indica que la Modificació de PGM proposa una mobilitat racional i sostenible recolzada en les següents tres premisses:
- Partir del Pla de Mobilitat urbana de Barcelona com a base de l’ordenació de la mobilitat a Gràcia.
- Tenir en compte l’experiència de la superilla de Gràcia i de la proposta de la nova superilla del Camp d’en Grassot (fora de l’àmbit de l’MPGM) per anar estenent-la a la totalitat dels barris de Gràcia.
- Apostar clarament per la mobilitat activa i saludable amb el trípode: a peu, en bici i en transport públic.
A partir d’aquí es proposa diferenciar quatre subsistemes dins de l’espai viari i regular els usos i la urbanització en coherència:
- Xarxa viària bàsica o carrers principals (els que conformen les superilles)
- Xarxa de connectors locals
- Eixos d’activitat (on actualment es concentra l’activitat econòmica en planta baixa); i
- Carrers residencials (on s’admet l’habitatge en planta baixa però limitat a l’ús d’habitatge protegit genèric.
D’altra banda, la Modificació de PGM fa un treball molt acurat d’estudi de les afectacions viaries vigents d’acord amb els objectius de Mobilitat descrits. En aquest sentit, la proposta aprovada inicialment, vol ser coherent amb la concepció viaria prevista i en l’apartat de Revisió de les afectacions urbanístiques indica el següent:
El sistema viari és el sistema de major presència en el conjunt de l’àmbit, com a resultat d’un planejament que, en el seu moment, afavoria el vehicle privat de motor com a mitjà principal de transport. La mobilitat a peu, en bicicleta o en transport públic ha de desplaçar aquesta concepció anacrònica del planejament vigent del segle XX i, en aquest sentit, s’ha proposat eliminar la major part de les afectacions viàries mantenint, tan sols, aquelles que suposin una millora del paisatge urbà.
Les propostes de l’MPGM també tenen l’objectiu de preveure mesures d’acord amb la progressiva reducció de vehicles i acotar els espais d’aparcament en tots els carrers residencials. Una altra mesura que va en aquesta línia també és la proposta de reducció del moviment de vehicles de distribució de mercaderies per l’interior de la vila de Gràcia.
Aquestes és un petit resum de les propostes que tenen una incidència més directa en la nova naturalesa prevista per a la Travessera de Gràcia. El detall concret de la proposta prevista es pot consultar en el document d’aprovació inicial.
En relació a la petició concreta, el document d’aprovació inicial preveu qualificar aquest vial dins de la xarxa de connectors locals i desafectar tot aquell teixit amb interès a preservar, mantenint només l’afectació quan suposi una millora del paisatge urbà.
Per acabar, també cal fer incís que la decisió concreta de peatonalitzar un carrer o fer-lo plataforma única no recau en l'MPGM sinó que ha de ser objecte, si s’escau, de projectes d’urbanització posteriors.
Per tot allò descrit anteriorment, es conclou que la proposta s’inclou en part en el contingut del document d’aprovació inicial de l’MPGM. La valoració de les propostes de restricció de trànsit i les possibles noves solucions d’urbanització queden emplaçades a valorar-se i desenvolupar-se, si s’escau, mitjançant les actuacions posteriors que ara depassen el marc de treball de l'MPGM.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Compartir: