Pla d'Actuació Municipal 2016-2019
#PlaMunicipal 73 barris, una Barcelona. Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats.
Decidim amb Laia Ortiz sobre la Barcelona dels drets socials
05
Abril 2016
16:00 - 17:00
Darrer comentari de
Participants
26
Grups
0
Referència: BCN-DEBA-2016-04-4
Volem construir una ciutat més justa i més cohesionada. Volem deixar enrere el malson de la crisi i les retallades i demostrar que sí és possible una ciutat que promogui el benestar, no que l’erosioni. I per a això cal crear mecanismes que permetin garantir a la ciutadania de Barcelona fer efectius el dret a una ocupació i a un salari, el dret a una protecció social, el dret a l’habitatge, el dret a l’educació, el dret a la salut i el dret a una alimentació adequada. La garantia dels drets socials i del benestar per a tothom no és només un benefici pel sector més vulnerable de la població, sinó que tothom sortim guanyant.
Això és el que pretén el Pla d’Actuació Municipal, recollir propostes per fer aquest canvi de rumb respecte el que han estat aquests darrers anys. No és un repte fàcil ni ràpid d’assolir, però és imprescindible. I volem compartir-lo amb tots i totes vosaltres.
Per això us convidem a parlar-ne amb la segona tinenta d’alcalde de Barcelona, Laia Ortiz, i regidora de l’Àrea de Drets Socials (que inclou acció social, educació, autonomia personal i diversitat funcional, habitatges, cicles de vida, lgtbi i feminismes, i salut).
Laia Ortiz conversarà per xat amb tothom qui ho vulgui el proper dimarts, 5 d’abril, de quatre a cinc de la tarda.
Per participar al debat, podeu deixar les vostres preguntes per escrit a continuació a l'apartat de comentaris i allà us anirem responent. També us animem a continuar formant part del procés participatiu del pla municipal en aquesta plataforma i, també, a través de les diferents cites presencials programades fins al 9 d'abril.
Actualització dimarts 5 d'abril a les 16:00h: comencem el debat.
Actualització dimarts 5 d'abril a les 17:12h: moltes gràcies a totes i a tots per les preguntes i la participació. Recordeu que podeu seguir participant en el procés "decidim Barcelona" fins el 9 d'abril. Molt bona tarda!
Dimarts 5 d'abril de les 16.00 h a les 17.00h, Laia Ortiz anirà responent a les preguntes que realitzeu, prioritzant aquelles que tinguin més vots. Per tant és important participar activament en la decisió col·laborativa de quines preguntes són més prioritàries i quines menys abans de dimarts a les 16.00h. És important fer les preguntes amb suficient antelació i formulades de la manera més clara i raonada possible perquè estigui ben posicionada quan es comencin a respondre les preguntes.
Deixeu les vostres preguntes a continuació a l'apartat de comentaris i allà mateix s'anirà responent.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
60 comentaris
Conversa amb Joan Bertran Reguera
Les entitats declarades d'utilitat pública tenen dret a l'exempció de l'IBI. Per què no tenen dret a l'exempció dels altres impostos, taxes, llicències i tributs municipals? Tan sols tenen petites bonificacions. És molt injust perquè aquestes entitats fan una funció clarament social, atenent els col·lectius socials més vulnerables, i no disposen de recursos. Quan solucionarà l'Ajuntament aquest ptoblema?
Per què no respon la Sra. Ortiz?
Hola Joan,
Disculpa perquè tenia moltes preguntes acumulades...
Compartim les teves reflexions... Però algunes precisions.
Les exempcions i bonificacions que pot aplicar l’Ajuntament venen determinades per normativa estatal. En el cas d’entitats sense ànim de lucre (Llei 49/2002), les Ordenances Fiscals 2016 de l’Ajuntament contemplen que aquestes entitats estan exemptes en l’IBI i en l’impost de plusvàlues ,i s’apliquen bonificacions per raons socials en l’impost de construccions fins a un 70%.
Pel que fa a les principals taxes que poden pagar les entitats socials, des de 2016 no estan subjectes a la taxa per ocupació a la via pública les entitats sense ànim de lucre que compleixin els requisits especificats a l’ordenança fiscal 3.10 ( en cas que no els compleixin del tot, es poden beneficiar d’una bonificació del 90%). Si les entitats socials han de pagar la taxa per obtenir l‘informe d’homologació dels plans d’autoprotecció civil (incorporada a l’ordenança fiscal 3.1), està prevista la convocatòria d’una línia de subvencions equivalent a l’import de l’esmentada taxa.
Per tant, les ordenances fiscals presentades pel nou govern i aprovades pel plenari a finals de l'any passat incorporen totes les modificacions permeses legalment a aquest tipus d'entitat.
Paral•lelament hem iniciat contactes amb l'Estat per tal d'incrementar l'autonomia munucipal i poder anar més enllà en una política fiscal més redistributiva i justa.
Conversa amb Xavier Riu
A BCN el principal problema de l’educació és la desigualtat. Tenim dues xarxes de centres amb horaris, composició familiar i despeses, molt diferents, que cal equiparar. I com les taxes de fracàs escolar es concentren en les famílies més desafavorides, cal donar prioritat a les mesures de reforç a l’equitat i a la compensació de les desigualtats. No seria lògic i més just dedicar-hi els diners que ara van a concertar alguns centres escolars elitistes, que cobren il·legalment (els inspectors ho saben, però fan la vista grossa) altes quotes segregadores?
De fet la desigualtat és un dels principals problemes de la ciutat i malauradament, en el sistema educatiu aquesta es reprodueix. Tenim dinàmiques segregadores a la xarxa educativa que cal combatre. I precisament la nostra posició dins del Consorci d’Educació de Barcelona és aquesta: la necessitat de destinar recursos i estratègies a reduir segregació i fomentar l'equitat i qualitat. Això passa per impulsar l'escola pública i també per suprimir els concerts amb escoles elitistes i segregadores, i exigir el compliment de la llei i un sistema educatiu que fomenti la coeducació.
Per això he trasslladat també a la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat la nostra postura que, ara per ara, no comparteix. Però ho treballarem en el marc del Consorci
A banda per part nostra, i per intentar compensar aquesta situació de desigualtat, estem elaborant un pla de xoc per actuar en els barris desfavorits, i sentar les bases per a l’eradicació del fracàs. Aquest pla de xoc tindrà en compte la globalitat d'actors educatius, i disposarà de més inversió municipal.
Conversa amb Xavier Riu
Ara que ha començat el període anual de preinscripció, recordar que cada any hi ha moltes famílies de l’Eixample que es queden sense la plaça escolar pública que demanen per als seus fills i filles. Es decideix en un sorteig! És prioritari augmentar l’oferta fent la planificació i gestió urbanística pertinent per anar aconseguint nous solars.
Sí, estem d’acord, hi ha un dèficit de places públiques i en som conscients, i estem intentant incidir des del Consorci d’Educació de Barcelona per corregir aquesta situació fent una bona planificació escolar que respongui a les necessitats reals i en funció de les necessitats educatives. En allò que està en mans de l’ajuntament, començant pel sòl municipal, garantirem que hi hagi solars disponibles però tens raó que a l'Eixample és on tenim més dificultats esperant també el projecte de reparcel·lació de la Model.
Conversa amb xexu2000
Existeix a Barcelona un creixent sentiment contra el diferent, contra els més desafavorits, contra les persones LGTB, les persones d'una altre ètnia o país. Fins i tot hi ha ràbia de conductors contra ciclistes. Aquesta ràbia es un sentiment sense fonaments que malmet la cohesió social.
De quina manera es pot donar la volta a aquest sentiment de ràbia contra el diferent?
La societat ha de ser acollidora i amable amb els veïns. Si no, llavors deixa de ser societat.
Hola,
Crec que el sentiment creixent d'hostilitat té a veure amb la precarització de la vida de molta gent i en que el sistema fomenta l'individualisme i la competitivitat allunyant-nos de la visió col·lectiva i la defensa del bé comú. Des de l'Ajuntament volem promoure aquesta defensa dels bens comuns i no plantejar els drets com a contraposició dels drets d'altres...
A més a més, la vida de la nostra ciutat s’ha de regir pel reconeixement de la diversitat com un actiu de Barcelona. Cal aprofitar la riquesa que suposa la diversitat i crear aquells mecanismes perquè aquesta diversitat es posi en valor i totes les persones puguin contribuir a construir una ciutat cohesionada socialment on no hi hagi ciutadans de primera i de segona. L’ajuntament tindrà una estratègia de tolerància zero davant qualsevol discriminació, lluitant contra la xenofòbia, lgtbfòbia el racisme i qualsevol tipus de discriminació.
Conversa amb Participant eliminada
Sra Ortiz, des de l'ajuntament de Barcelona, teniu pensat dedicar un espai públic ja sigui plaça ho jardins a Salvador Dalí i Pepe Rubianes? Gràcies
Sí. Pel que fa al Pepe Rubianes està previst dedicar-li un espai a l'Eixample. Ho tenim previst en la Ponència de nomenclàtor . Un criteri que també cal reforçar és el de gènere ja que els noms de les dones són només el 8% dels carrers.
En quin termini? i Salvador Dalí?
Vale, a Pepe Rubianes si i Salvador Dalí? Ho Muriel Casals fer-li una placeta ho zona enjardinada. Tambe dedicar-li algo a l'actriu Montserrat Carulla ho Pilarin Bayes. A demes vull fer un sudgeriment: l'escultura d'Anna Frank a la plaça amb el seu nom al barri de Gràcia, no està molt a la vista i trobo que costa de veure l'estatua. Gràcies
Conversa amb David Lázaro Lavilla
Benvolguda treva al ciutada,
Per qué no votem com ciutadans les decicions de lleis i de próxims projectes arquitectònics vinents? Produïm una Democràcia Deferent dels homs que hi participen. Oc lliureu-vos çí.
Gràcies, grad bora els bons dies.
...podría ser axí passar una afirmació i coneixements públics i el càrrecs polítics corroborar que es pugui portar a terme.
Hola David,
Compartim amb tu la necessitat de potenciar tots els mecanismes de participació ciutadana. Empoderament de la ciutadania passa per donar més veu en els projectes claus de ciutat. En aquest sentit s’estan revisat les normes de participació ciutadana de ciutat i de districte per tal de promoure mecanismes de democràcia directa, promoure la participació i la coresponsabilitat de la ciutadania en el disseny, execució i avaluació de les polítiques municipals i potenciar els òrgans de participació ciutadana com a veritables espais de coproducció de polítiques públiques.
Tan bon grad en tinc! Considero en les obres públiques, o tant sols per ser-hi en un espai públic, qualsevol pot fer i maniobrar però amb un concens i divulgació, comentaris, debat, i amb la votació pública (que demano com funcional).
Desitjo que no tingueu locucions en cavellaries a l'atac; i que arriveu a fer-ho; algún país ja ho posa a peu de tots; tant de bó ho fem.
Ánims totals!
Conversa amb Adela Ortiz
Cada curs es retallen les hores de vetlladores las centres educatius per facilitar la inclusió dels Estudiants amb necessitats educatives especials. Augmentareu les hores de vetlladores per nen d'ara endavant?
Som molt conscients de les mancances de vetlladores i les retallades que s'han patit en els darrers anys allunyant-nos del model d'escola inclusiva que defensem. Ho hem demanat a la Generalitat i al Consorci d'Educació per a redefinir els recursos en aquest sentit.
Conversa amb Sergi Fabregat
En el 2015 Ada Colau es va reunir amb la Síndica de Barcelona (M. Assumpció Vilà) per demanar al Port de Barcelona la cessió d'habitatges de "las 50 viviendas". Quina motivació veu per part del port de Barcelona de fer ús social del habitatges? Fins ara sembla que els estan deixant x enderrocar i no els ha possat a disposició dels treballadors/es que així ho solicitan.
http://www.lavanguardia.com/politica/20150618/54432383000/colau-y-sindica-pediran-al-puerto-que-ceda-50-pisos-para-urgencias-sociales.html
El problema amb el Port de Barcelona és que es gasta 11 milions d' euros en l'edifici de Porta de la Pau i no es gasta ni un cèntim en uns habitatges que podrien fer un bon servei a molta gent.
Esta es la noticia
http://m.europapress.es/catalunya/barcelona-empresa-00982/noticia-obras-edificio-portal-pau-puerto-barcelona-empezaran-otono-20160331145206.html
Efectivament, la mobilització del parc d'habitatge buit a la ciutat és una prioritat i per això estem treballant en diversos àmbits per posar habitatges a disposició de lloguer social. Aquests pisos són propietat del Port de Barcelona. Des de l’Ajuntament hem contactat amb el Port per proposar-los que passin a tenir un ús social. De tota manera ara mateix es troben en molt males condicions i per això estem en converses per assegurar la convenient restauració i adequació dels pisos, que esperem pugui dur-se a terme en breu.
Moltes gràcies Laia,
Em sembla q fa poc van nomenar com a Vocal del consell d'administració del Port de Barcelona a la Sra. Janet Sanz Cid ( 4t. Tinent alcalde l'Ajuntament de Barcelona) en representació dels municipis en el terme q està localitzada la zona del servei del Port de Barcelona.
Estic segur que hara q sou dins fareu una bona feina des de l'Ajuntament de Barcelona.
Per últim comentar-vos com han dit altres persones en aquest mateix foro, que sembla ser que el port hi farà obres al Edifici del Portal de la Pau (la seva sede) per valor d' 11.000.000 d'euros.
És una llastima q es destinin tants diners per restaurar aquest edifici propietat del Port de Barcelona i no es destini cap cèntim per rehabilitar les 50 viviendas del port i així continuar amb el mateix ús social (habitatges socials) de fa més de 50 anys
Gràcies per tot
Conversa amb Marta Duñach
L' atenció educativa a la primera infancia és una necessitat per a moltes famílies de la ciutat. L'increment de places públiques d' escola bressol i la construcció de noves escoles bressol cal que sigui una realitat, atès que en l' anterior mandat no es va prioritzar. Quina és la planificació de construcció de noves EB públiques?
L'educació 0-3 és una necessitat de les famílies i també un instrument d'equitat per a oportunitats i drets dels infants. Per això entenem que cal impulsar la planificació de noves escoles bressol a la ciutat, alhora que ampliem també els recursos d'atenció al 0-3 (espais familiars, grups de criança...). Hem estat treballant aquest temps amb un informe per veure demanda no atesa de places bressol, i també els obstacles d'accés per a moltes famílies (preu) per fer una planificació de noves construccions que presentarem en unes setmanes. Els criteris són: situació sòcio econòmica del barri, demanda no atesa i disponibilitat d'espais per a construcció de nous centres.
Conversa amb Alfons Garcia
Què opineu de fer de Barcelona Ciutat capdavantera del debat de la renda bàsica per totes i tos. Conec els límits de les competències municipals ...però soc conscient de que les ciutats son espai innovació i Barcelona pot jugar un paper important de debat i proposta en un tema tant lligat a la ciutat del comuns.
Hola Alfons,
Des del govern municipal pensem que és una prioritat la garantia de rendes i és el gran repte per redistribuir recursos i donar autonomia en un moment on la pobresa s'està cronificant. Per això exigim que adminitracions competents avancin en aquest model i a Barcelona estem creant nous instruments de garantia de rendes: renda municipal infantil, compactació ajuts d'inclusió.... A més a més s’està estudiant la viabilitat d’una renda municipal adreçada a les persones amb situació de pobresa i amb dificultats de cobertura de qualsevol necessitat bàsica.
Actualment estem treballant en la conceptualització del model (analitzant l’abast de la mesura i com s’hauria d’impementar), i la seva viabilitat legal atès que els ens locals no tenen competència en prestacions que no siguin d’urgència.
malgrat que la renda garantida ressolgui molts problemes, crec que unes rendes adaptades a cada cas poden potenciar el procés de maduració ...
Sempre ajudant millor, Sempre es pot fer millor!
Conversa amb HelenaBcn
Sóc psicopedagoga URLlull amb un Màster a l'Isep Clínic sobre Dificutats d'aprenentatge. Actualment estic acabant Cicle F. Sup. Educació Infantil per poder treballar a les llar d'infants. Resto a disposició de qui ho necessiti per a afavorir l'aprenentatge i evitar el fracàs escolar. Lamentablement a Barcelona amb les retallades he deixat de treballar com a psicopedagoga. M'agradaria poder exercir ja que el meu perfil professional està dins el sistema educatiu i degut a les retallades hem de buscar d'altres feines contractes temporals d'oficina. Porto 10 anys amb aquest tipus de contractes . Actualment tinc 36 anys. És lamentable que molta gent jove amb llicenciatures s'hagi vist en aquesta situació, parlem dels drets recollits a la CE? Dret a una feina, a un habitatge ... Crec que les polítiques actualment s'haurien d'encaminar cap a aquesta via . Si les persones tenen feina, sous dignes tota la resta funciona. Inserció laboral i ajudes a PYME per contractar. Prioritari.
Hola Helena. Precisament situacions com la teva són les que van motivar la formació de Barcelona en Comú i el nostre impuls fins arribar al govern. Va ser la constatació de com la crisi, i la política de retallades, havien ampliat les desigualtats, fent més precària i vulnerable la vida de la majoria amb unes polítiques profundament injustes. La nostra prioritat és revertir aquesta situació, posar l’accent en redistribuir la riquesa i les oportunitats, invertir per crear ocupació i garantir que no perdem joves altament qualificats com tu. Ans al contrari, impulsar una ciutat basada en l’alt valor afegit, la innovació, i que doni suport a les PYME i a l’economia social i cooperativa. Que garanteixi els drets socials bàsics com el de l’accés a l’habitatge. I creadora d’ocupació de qualitat. El PAM sencer, en definitiva, representa una esmena al malson de la crisi i les retallades, representa posar en el centre les persones, representa un conjunt de mesures per demostrar que sí es pot sortir de la crisi alhora que es garanteix i s’amplia el benestar. Deixa’m que et posi només alguns exemples per a que no sembli que tot això són només paraules: pla de xoc contra l'atur juvenil, pla construcció noves Bressol, hem triplicat els plans d'ocupació en 9 mesos, fer plans educatius de barri....
Espero que tinguis sort en la recerca de feina i aviat puguis tornar a fer el que t'agrada.
Conversa amb Margarida
Bon día Laia i equip,
Barcelona inclusiva i respectuosa amb els drets humans, ara ja o encara no? Vida Independent: Assistencia Personal, habitatge accessible, accessibilitat universal, renda bàsica, ara de veritat ja o encara no?
Sí, un dels eixos prioritaris del PAM és construir una Barcelona dels Drets Socials, en el que la lluita contra les desigualtats sigui una prioritat. A l’espera de l’aprovació dels nous pressupostos, de moment ja hem demostrat el nostre compromís amb els drets socials destinant el superàvit amb que comptava l’ajuntament (i que l’anterior govern no va voler destinar a aquestes qüestions) a incrementar les partides socials i d’habitatge com ara una convocatòria extraordinària de 8,5 ME en ajuts de menjador (que implica triplicar el nombre d’ajuts respecte el curs anterior), i més d’un milió a donar suport a la compra de llibres, i material informàtic. En temes d'accessibilitat, en el pressupost del 2016 hem augmentat 28% el programa de vida independent i també estem fent els estudis pertinents per implementar una renda d'inclusió a la ciutat.
Conversa amb Alfons Garcia
Teniu alguns plans per impulsar la promoció de l'economia cooperativa, social i comunitària?. I en la mateixa direcció i ja que estem en una cultura individualista, com es pot desde el govern per visualitzar l'existència d'aquesta economia i altres com cooperatives de consum i mes?
Alfons, les polítiques públiques en l’àmbit econòmic han d’impulsar una transició cap una economia plural que pivoti sobre els diferents actors que les componen: el públic, el privat i el cooperatiu – comunitari. Cal un major equilibri entre ells per donar més pes al lideratge públic i cooperatiu – comunitari, els que han mostrat una capacitat més gran per reduir les desigualtats i generar ocupació de qualitat i sostenible.
Per això fa un parell de mesos vam presentar el Pla de xoc 2015 d’economia cooperativa, social i solidària (ECSS). Aquest Pla dotat amb 3 milions d’euros preveu, entre d’altres coses, cinc projectes pilot per dinamitzar iniciatives d’ECSS a la Barceloneta (Ciutat Vella), Poble-Sec i la Marina (Sants-Montjuïc), Porta (Nou Barris) i Pere IV (Sant Martí). A més, també es rehabilitarà l’edifici municipal de Can Picó per fer-hi el primer BiciHub de Barcelona, amb un espai de serveis per a la mobilitat sostenible i la formació, i la fàbrica-escola RebiciclemTambé s’oferirà formació i recursos a 20 micro, petites i mitjanes empreses cooperatives d’Economia cooperativa, social i solidària composades per dones. S’obriran nous programes de pràctiques professionals per a joves en empreses cooperatives. S’estudia la inclusió de criteris ASG (criteris ambientals, socials i de bon govern) per a les subvencions de 2016. I es vol obrir el mercat a l’ocupació d’aturats per treballar en el sector dels serveis d’estalvi energètic en edificis municipals.
Seria bo anar publicant un mapa de les iniciatives d'Economia solidària , cooperatives, bancs del temps :visualitzar futur davant individualisme
Conversa amb Alfons Garcia
Donat l'envelliment de la població moltes persones grans romanen als seus domicilis per voluntat o per escassetat de places en residències. A més de la potenciació de sistemes d'acompanyament públics o comunitaris ( Àpats,Radars...) hi ha una gran quantitat d'av ies i avis "cuidats" per personal que ells o la familia contracten . Es tenen dades de empreses que es dediquen, de la seva qualificació o es pot avançar en el sentit de fer transparent aquestes ofertes i qualificar-les ?
Hola Alfons,
Una de les qüestions que Barcelona ha d'afrontar a nivell estratègic per la propera dècada és atenció a persones grans i abordar l'envelliment progressiu de la població de Barcelona.
Pel que fa a escassetat de places residencials aquesta es una competència de la Generalitat de Catalunya i la ratio a la ciutat de Barcelona es inferior a la de la mitja de Catalunya, a més de que la Generalitat ha incomplert el Pla d'Inversions previst. Per això hem traslladat a la nova Conselleria l'articulació d'una taula de treball Generalitat-Ajuntament per planificar equipaments residencials.
A més, la Llei de la Dependencia (LAPAD), preveu altres serveis o prestacions, en el temps d’espera de plaça o alternatius.
Un d’ells es el Servei d’atenció a domicili municipal i altre la teleassistència. Cap dels dos te llista d’espera i son prestats per l’Ajuntament
Tot i que ho pugui semblar, la opció de cuidadors contractatas per la família es normalment i per auest ordre:
1. Cuidador no professional (que ha de ser familiar i residir a domicili. Rep una prestació econòmica.
2. Cuidador no familiar. (a temps parcial i sovint contractata privadament)
3. Empreses que presten el servei de cuidador (pràcticament inexistent)
Demanarem les dades d'aquestes empreses a la generalitat i en farem seguiment.
Gràcies
Gracies
Conversa amb Danibcn1988
Soc un treballador de l'Equip Integral Meridiana (alberg de gent sense sostre) gestionat per l'empresa Clece. No es compleix el conveni. Tots els treballadors estem en una categoria laboral per sota. Les hores extres les fan molts cops els mateixos treballadors del centre. No hi habia calendari laboral i després d'un any insistint l'han fet pero de forma incorrecta i amb l'amenaça de la cap de serveis que quan agafem una baixa s'hauran de recuperar les hores.. Tampoc es compleix el plec de condicions ja que no hi ha enfermer 365 dies l'any com surt esmentat en aquest document.. El mes greu es que quan falta personal de l'equip técnic ja sigui per vacances o baixes no es substitueix.
Vaig anar a parlar amb el Gerent de de l'institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona i em va comunicar que els drets dels treballadors no son competencia seva i que hauria de dur a terme una lluita sindical. La qual he començat.
És suficient el control de L'IMSS sobre les externalitzacions?
Hola Dani,
moltes gràcies per la teva denúncia. La revisió dels plecs dels contractes és una de les prioritats de l'àrea de Drets Socials i també estem fent una unitat de qualitat per poder fer-ne seguiment. En el cas d'aquest centre el contracte acaba al desembre i ja estem treballant. Si els plecs no són específics en compliment de convenis (com ens hem trobat en molts casos) tenim dificultats per intervenir directament. Per això volem incloure condicions laborals i potenicar criteris qualitatius davant dels econòmics a l'hora de fer contractacions i revisar les existents.
Hem de fer molta feina en aquest sentit, tens raó.
Conversa amb César Ochoa
És possible una Barcelona sense persones dormint al carrer? Quin és el pla que té l'Ajuntament per fer front a aquesta vulneració d'un dret tan bàsic com tenir una llar? Quina és la col.laboració amb les fundacions privades que treballen aquest tema?
Hola César,
Ara hi ha a Barcelona entre 700 i 900 persones dormint al carrer. Per afrontar aquesta situació cal entendre les causes (exclusió residencial, mercat laboral que precaritza , exclusió administrativa de molts veïns i veïnes per la seva condició de migrants...). Per això, desde l'Ajuntament volem fer un Pla contra el sensellarisme a la ciutat que garanteixi els drets bàsics. Això vol dir sostre, però sobretot la possibilitat de construir una llar, vincles, accés a la salut... Continuarem treballant per a que ningú dormi al carrer però també per garantir un espai públic menys agressiu per aquells que avui viuen al carrer.
Voldria que s'impulsessin accions per donar l'atenció, les cures i l'assistència a les persones grans i malaltes, tant a domicili com a les residències, per tenir una vida digna fins el final. Sóc infermera, conec molts casos de desatenció, per part de la pròpia família, cuidadors sense supervisió, amb existència de subjeccions físiques als malalts i manca de coordinació entre serveis
de salut i socials. Cal sensibilització a tots nivells de ciutadania i administració, Estem davant d'una realitat amagada, que s'ha de fer pública.
Conversa amb gerard
S'ha revertit la privatització de les escoles bressol de l'anterior mandat. Quantes escoles bressol noves es faran aquest mandat? Es dóna resposta a la demanda?
Hola Gerard,
L'atenció a la primera infància és una prioritat del govern i es preveu la construcció de noves escoles bressol durant aquest mandat (com he explicat abans a la Marta en un fil anterior) La previsió és farà pública abans de finals de mes. El que sí que podem anunciar és que, a diferència del que passava amb el govern anterior, la gestió d’aquestes serà directa. És a dir, plenament pública
Conversa amb Pau Masats
Com podem col.laborar els col.lectius LGTBI, i més específicament els menys visibles (plurisexuals, intersexuals, gèneres no-binaris, poliamor i altres no-monogàmies ètiques...) amb l'ajuntament de Barcelona per plantejar necessitats específiques i per formar al personal públic que ens atén en qualsevol servei a la ciutadania?
Hola Pau,
Doncs agraïm l'oferiment!
La opció més directa és participar en el consell LGTBI de ciutat en el que les entitats i col•lectius tenen un espai precisament per canalitzar i debatre sobre aquestes necessitats i demandes. També us encoratjo a participar en els espais territorials (consells de barri, comissions de districte...) per tal de visibilitzar també necessitats i realitats. Un dels aspectes que es treballaran en aquest mandat és precisament la formació dels i les professionals així que la vostra demanda va exactament en la línia de la regidoria Feminismes i LGTBI i de ben segura que estaria encantada de trobar-se amb vosaltres .
Conversa amb Iris Sial
Acollir refugiats es un deure moral, pisos muntats de nou, diners, mòbil .... imprescindible? Places públiques en residències per a tots els avis depenents és un deure moral i hauria de ser legal ja que han pagat tota la vida (i segueixen pagan) els impostos a aquest pais. S'ha d'estar miribund perque concediu el grau 2 de dependencia i quan poden accedir a la plaça pública ja han marxat o la familia esta destroçada. I una altra cosa, algu del consistori s'ha passejat per un sociosanitari? Feu-ho sisplau.
Creiem que no es poden confrontar drets humans fonamentals, tant el de persones que demanen asil com el dret de les persones grans a estar ben ateses.
Pel que fa a l'atenció sòciosanitària malauradament no és l'Ajuntament qui concedeix el grau (som tramitadors de la llei de dependència però depèn de la Generalitat). Per això des de l'Ajuntament hem augmentat en 14M el pressupost en atenció domiciliària i hem reclamat a la Generalitat la inversió pendent en residències públiques.
Tant la comissionada de salut com jo mateixa estem visitant sociosanitaris i veient quina és la situació. També hem plantejat al consorci la necessitat de revisar els concerts.
No es tracta de confrontar drets humans sinó d'optimitzar la despesa. I això que una Administració tingui competències de concedir i una altra la de tramitar és com espolsar-se les puces de sobre l'una a l'altra i les persones són les que reben.
Quines polítiques voleu portar a terme per tal de minimitzar socialment els efectes de la crisi?
Conversa amb Juliabrosa
Barcelona ha estat pionera en accessibilitat sobretot pel que fa a la mobilitat, què penseu fer per fer un nou salt en aquesta qüestió?
Hola Júlia. Perdona si comento un cas particular d'una persona que va amb cadira de rodes (per esclerosi múltiple) i no pot sortir de casa perquè la rampa de la vorera està tan mal feta, que ja s'ha caigut 3 cops i encara té lesions importants. L'Ajuntament li ha dit que no hi ha pressupost per a arreglar-ho i no li donen més opcions. Aquesta persona havia fet una mudança expressament perquè on vivia abans no entrava a l'ascensor i ara que viu en una planta baixa, segueix sense poder sortir de casa. Crec que la situació és prou greu com perquè es faci alguna cosa. Ara mateix, li estan fent entrevistes en alguns mitjans per denunciar el cas públicament. Espero que es trobi una solució ben aviat! Gràcies!
Conversa amb Fidel Espiérrez
En todo el debate social ha ido perdiendo protagonismo un colectivo: el de las personas con discapacidad intelectual. Y, más en concreto, el derecho de este colectivo a una vida independiente (trabajo, ocio, vivienda...). En el Distrito de Les Corts, un grupo de familias estamos reivindicando desde hace más de 10 años una llar residencia o pisos con soporte para nuestros/as hijos/as. En cada mandato se nos promete tener en cuenta esta necesidad y, por temas económicos, siempre queda olvidada. ¿Será este mandato el que nos permita iniciar, al menos, un proyecto que pueda materializar esta necesidad? Creo que Les Corts es el único distrito de la ciudad donde no existe ningún equipamiento de este tipo. Por este motivo, supongo, es la iniciativa que más votos ciudadanos tiene.
Encara espero resposta. O es que no existeix?
http://ecodiario.eleconomista.es/salud/noticias/6722008/05/15/Mayor-sensibilizacion-y-ayudas-economicas-y-sociales-frente-a-la-discapacidad.html#.Kku832IALv4rkof
http://w110.bcn.cat/portal/site/UsosDelTemps/
diferentes alternativas que circulan por internet:, animo! "la Union hace la Fuerza!"
http://www.plenainclusion.org/discapacidad-intelectual
https://w30.bcn.cat/APPS/ofhreghabitatge/paginas/ShowPagina.do?idPagina=3
Hola,
Moltes gràcies per tot, us felicito!!!
com més ajudem, més madurem i com més escoltem als altres, més formem aliances
"Juntos, Podemos!" (separados, nos perdemos)
davant tants problemes, creixem si tenim les antenes obertes i transformem les barreres en proeses...
Escoltant a tots, sense perdre el Nord que marca el teu cor!
Carregant els comentaris ...