Accions per la Sostenibilitat

Les Accions s’identifiquen segons 10 àmbits d’intervenció prioritària del Compromís Ciutadà per una Barcelona + Sostenible, que són:

1. L’emergència climàtica

   Davant l’augment de temperatura mitjana anual a Barcelona, calen mesures urgents de mitigació; reducció d’emissions de CO2.

   També mesures d’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic, relacionades amb la conservació, protecció i restauració dels ecosistemes terrestres, d'aigua dolça, costaners i oceànics, així com de la biodiversitat, relacionades amb l'aigua, com emmagatzematge d'aigua, la conservació de la humitat del sòl i el reg per adaptar-se a situacions de sequera, evitar inundacions, i aquelles relacionades amb el sòl i el menjar, com les millores de conreus, diversificació agrícola i paisatgística, agricultura més ecològica, i l'agricultura urbana.

   I tot plegat incorporant la perspectiva de justícia climàtica.

2. La pèrdua de biodiversitat

   Barcelona ha de protegir i renaturalitzar el medi terrestre, fluvial i marí costaner per fer front a la pèrdua de biodiversitat. Cal restaurar els ecosistemes i augmentar la fauna i flora de la ciutat amb espècies adequades per al nostre règim hídric, millorar la ràtio de superfície de verd per habitant i maximitzar-ne els serveis socioambientals.

3. La salut planetària i de les persones

   La salut humana està directament relacionada amb la del planeta que habitem. Els nostres hàbits tenen conseqüències directes en l’estat del medi natural, en la qualitat de l’aire que respirem o en el canvi climàtic i l’augment de temperatures, entre altres aspectes. Al seu torn, la situació del planeta influeix en la salut de les persones, causa i agreuja malalties i incideix en les taxes de mortalitat. Cal recuperar la connexió amb la natura, promoure la salut física i mental i cercar un benestar integral tant de manera individual com col·lectiva.

4. El model alimentari

   Barcelona té una sobirania alimentària escassa i depèn en bona part d’un sistema alimentari agroindustrial, intensiu i globalitzat. En aquest context, ens trobem que l’11,8% de les llars de la ciutat pateixen inseguretat alimentària. Al mateix temps, l’obesitat afecta de manera preocupant totes les franges d’edat, incloses les infantils (per exemple, arriba al 10% en infants de 3 i 4 anys). Per altra banda, el consum mitjà de carn triplica la quantitat anual recomanable. A més, la producció ecològica a Catalunya continua lluny dels objectius europeus del 25% de superfície cultivada per al 2030. Tots aquests aspectes afecten negativament tant la salut ambiental i de les persones com l’economia local.

   És hora de repensar com ens alimentem, amb un abordatge transversal que promogui cadenes de subministrament més curtes, justes i equilibrades, que prioritzi la proximitat, el comerç local, la restauració i la pagesia del nostre territori, així com la sostenibilitat ecològica de tot el sistema alimentari. Cal garantir l’accés a una alimentació saludable, especialment per als col·lectius en situació més vulnerable i la població jove.

5. El model de producció i consum

   El model de producció i consum global ha generat grans transformacions econòmiques i socials que han comportat vulneracions de drets humans, explotació laboral, conflictes ecosocials i accentuació dels fluxos migratoris. A l’Estat espanyol cada persona consumeix una mitjana de 20 tones de materials per any, de les quals 13 són importades. A més, aquest model augmenta la generació de residus i en dificulta la gestió.

   Cal promoure la cultura dels límits, el consum local i de proximitat, la prevenció de residus, l’economia circular i les iniciatives d’economia social i solidària.

6. L’accés a l’habitatge

   Accedir a l’habitatge és un dels reptes socials més importants a la ciutat. El 16% de les famílies dediquen més del 40% dels seus recursos a l’habitatge i el 14% viuen en situació d’amuntegament. Cada any es produeixen més de 2.100 desnonaments i el sensellarisme està en creixement. Cal garantir l’accés a un habitatge de qualitat i digne, que es mantingui en condicions sostenibles i saludables, especialment per als col·lectius en situació més vulnerable i la població jove.

7. La mobilitat segura, sostenible i saludable

   Tot i que les dades d’ecomobilitat (transport públic, en bici o a peu) superen el 80% dels desplaçaments interns a Barcelona, el trànsit continua essent la font d’on provenen la major part dels contaminants atmosfèrics, la contaminació acústica i més del 25% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

   Cal seguir promovent la mobilitat sostenible, amb transport públic accessible en tots els aspectes, també econòmicament, tant a la ciutat de Barcelona com al conjunt de l’àrea metropolitana. Al mateix temps, cal potenciar el model de ciutat dels 15 minuts, en què tots els serveis bàsics (educació, treball, comerç, lleure, sanitat…) es trobin com a molt a una distància equivalent a aquest temps a peu o en bicicleta. I cal també una tasca pedagògica que faciliti la convivència i el respecte entre les persones usuàries de les diverses opcions de mobilitat.

8. El model energètic

   Només un 9,6% de l’energia consumida a Barcelona prové de fonts renovables. D’altra banda, el 22,7% de la població de Barcelona pateix pobresa energètica. I el consum energètic de la gran majoria d’edificis és molt elevat.

   És imprescindible accelerar la transició cap a un model d’estalvi i reducció de consum energètic, amb més eficiència i que maximitzi la generació renovable i local. També cal fomentar els criteris bioclimàtics en l’edificació i la rehabilitació dels edificis i donar prioritat a la generació renovable i local, l’autoconsum i la creació de comunitats energètiques. Al mateix temps, és imprescindible garantir l’accés a l’energia d’origen renovable a la població en situació de vulnerabilitat.

9. La gestió de l’aigua

   En els darrers anys s’ha reduït considerablement el consum d’aigua potable domèstica a Barcelona, que ara és inferior als 100 l/hab/dia. Però continua havent-hi marge de millora en tots els àmbits, especialment en situacions de sequera, i sobretot en la gestió i optimització dels recursos hídrics alternatius (aigua regenerada, aigua freàtica, aigües grises, aigües pluvials) per als usos que no requereixen aigua potable.

   Cal trobar l’equilibri de responsabilitats entre els diferents agents i avançar cap a un consum viable que garanteixi l’aprofitament eficient de l’aigua i alhora el reg necessari per al manteniment del verd de la ciutat.

10. El model cultural i educatiu

    Totes les nostres decisions i accions tenen repercussions a escala global, per això el paper actiu de la ciutadania en aquest procés és essencial.

    Cal produir i intercanviar coneixements, promoure canvis de valors, d’actituds i d’hàbits, fomentar bones pràctiques i crear contextos de canvi en el model de consum que ajudin a incorporar la cultura dels límits planetaris. S’ha d’explicar a tot tipus de públics que és possible consumir menys i viure millor, que és possible viure bé sense fer malbé el planeta, amb una qualitat de vida i uns nivells de felicitat i benestar iguals o millors que els actuals.

    En aquest procés és imprescindible la participació i col·laboració de tot tipus d’entitats i organitzacions socials, amb un paper especialment rellevant de la comunitat educativa i la xarxa d’equipaments socioculturals com a agents multiplicadors del missatge de la sostenibilitat.