Por una Regulación de Terrazas respetuosa con el espacio público


En la normativa de terrasses no es té en compte la distància de les mateixes a l'habitatge o finestres de la mateixa , el soroll dels clients , posada i recollida de cadires i taules és brutal . Haurien d'eliminar terrasses que estiguessin tan prop dels habitatges o restringir el seu horari , La Pl Masadas de Barcelona sovint és un drama . Personalment a la una de la matinada passades encara no he pogut agafar el son.També si fan una prova de sonoritat per concedir llicències perquè no es té en compte el soroll exterior que produeix la terrassa i no solament el de l'interior del local ?

Al Pla de Palau hi ha vuit terrasses, VUIT, i sis estan a la banda "muntanya". Quatre són permanents, estan muntades les 24 hores. Les altres es desmunten cada nit. Certament el principal problema no és tant el soroll que generen sinó que és que no deixen espai per passar. Sovint he de demanar permis per entrar o sortir de casa. No n'hi prou que compleixin la normativa de espais i distàncies donat el volum de gent que camina per la vorera procedent de la platja. NO ES POT PASSAR!!!

Reduïr terrasses o eliminar-les totalment a carrers estrets. Visc al carrer Blai, i per molt que sigui peatonal, és massa estret com per a que el soroll de les terrasses i els seus clients passi desapercebut. Aquí no es pot viure ja! I m'imagino, que molts altres carrers de la ciutat tenen el mateix problema.

Doncs ojala jo tingués terrasses al meu barri i al meu carrer. Dona vida i alegria. Entenc que cal compatibilitzar tots els interessos, pero crec que "criminalitzar" les terrasses es un error. Une de les millors ciutats de món, París, te terrases per tot arreu, fins i tot en carrers estrets. Es veritat que treuen espai al vianant, pero benvingudes siguin, com benvinguts son els arbres! Millor gent xerrant a les terrasses que cadascu a casa seva veient la TV o jugant amb el mòbil

Xavier, com es nota que no has de viure amb aquest soroll a totes hores. Prova a dormir per poder anar a treballar descansat a dia següent amb el xivarri de les terrasses. Segur que canvies d'opinió. Els veins del carrer Blai i del Pla de Palau te les regalem. Totes per tu.

Tot just fa un any es van eixamplar les voreres de la Travessera de Dalt, des de Plaça Lesseps al carrer Escorial. Ara els bars o cafeteries amb locals mínims, alguns d'ells recent estrenats, (per què se'ls dóna permis?), van adelerats ocupant (amb permís o sense) l'espai guanyat per a tots. Si això hi sumem les bicicletes, màquines amb rodes i grups turístics de cinquanta persones, ja tornem a ser on érem: els ancians arraconats, els nens sotmesos entre culs i cames i tots plegats fent maniobres per no molestar-nos. L'espai és públic i no s'ha de comercialitzar a favor de privats. Estic d'acord amb la proposta del Joan del 27/2/2018. Assumpta

El debat no és, terrasses SI / terrasses NO . El debat és que sent espai public, i es supossa per a ús ciutadà, una gran part estigui privatitzat per l'ús de qui paga aquell espai. Aquest "privatització" hauria de ser una part petita d'aquest espai, el 30% - 40% , per contra , la proposta que es vol aprovar, comportarà que s'ocupi molt més espai i els vianants hagin de fer autentiques gimcanes per poder passejar.

Crec que s'hauria de començar perquè els ciutadans tinguin coneixement d'aquells locals que tenen terrasses amb permís municipal i d'aquells que en canvi no en tenen. Potser caldria (d'acord amb la Llei de Protecció de Dades, etc.) publicar carrer per carrer tots aquella locals que tenen permís en regla, de manera que el ciutadà sapigués quins estan ocupant espai public sense tenir-ne i per tant sense pagar la llicencia, de forma que se'ls pugues denunciar facilment a l'ajuntament (enviant una foto amb el mobil i donant la ubicació) . Tambe podria servir per aquells casos on, tenint la llicencia ocupen molt mes espai del permes.

Además del problema del ruido y de la privatización del espacio público, hay una cuestión que no aparece en el resto de comentarios y es el humo del tabaco. No nos engañemos, las terrazas son el refugio de los fumadores, principalmente en invierno, pero también en verano para el resto de usuarios no sólo de los mismos espacios públicos, sino de los establecimientos. Se debería prohibir fumar en plazas y parques públicos, pero también en establecimientos de hostelería. Como no fumador, me afecta el humo de una terraza cuando acudo a una plaza pública y me siento en un banco. También en los parques, pequeños oasis de cemento y árboles donde son habituales el tabaco y los porros. Sinceramente, entre el humo del tabaco, de los porros y de los coches, Barcelona apesta. Circular en bicicleta, correr o pasear son actividades no recomendables para la salud de nuestros pulmones. Una administración saludable debería tomar medidas drásticas y aplicar modelos como el Congestion Tax de Londres.