Cambios en "Petició de Nominació del PLA CERDÀ Patrimoni Mundial de la UNESCO, llavor del Planejament urbanístic Sostenible i fonament de la Justícia Ecosocial "

La Petició de Nominació del PLA CERDÀ Patrimoni Mundial de la UNESCO, que estem tramitant al Departament de Cultura i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i que per la seva component de recerca i posada en relleu dels orígens del planejament urbanístic en clau de Sostenibilitat urbana, significa una aportació/millora a la sostenibilitat de la organització.

En la mesura que cerquem el reconeixement universal de la vigència dels seus valors i el seu potencial a reeixir com a Guia i Full de Ruta per avançar cap a la Mitigació i Adaptació de la Ciutat de Barcelona al Canvi Climàtic, mercès a la vigència del seu Ideari social Inclusiu, Igualitarista i Humanista/Justícia Climàtica i Higienista/Ecològica urbana. Que amb la seva implementació territorial amb una topologia urbana reticular isótropa i una morfologia urbana amb matriu Fractal policéntrica armónica, ha proveït una ciutat que respon al patró de Ciutat Compacta, Complexa i Diversa, paradigma de la Sostenibilitat Urbana. I amb la seva repartició territorial amb patró fractal dels serveis i equipaments urbans satisfà l'estàndard de la Ciutat dels 15min que està en l'ideari col.lectiu de les Ciutats globals a la cerca de models urbanístics d'adaptació efectiva als nous escenaris que es viuran amb l’escalfament global, i amb una sòlida base de justícia climàtica.

Aquesta realitat urbanística excepcional que gaudeix i caracteritza a Barcelona és deguda al seu planejament urbanístic pioner en drets socials i ambientals que estan detallats a la Teoría General de la Urbanització, memòria tècnica del Pla Cerdà 1860 que li confereix a Barcelona el reconeixement universal de comptar amb un Planejament urbanístic robust i amb recorregut en l'itinerari a transitar per assolir l'Adaptació al Canvi Climàtic.

Planejament urbanístic pioner i vigent per la capacitat inherent a la reformulació de la Morfologia urbana amb agrupacions en unitats complexes de producció, consum i compartició de béns, recursos i excedents d’aigua, energia i sobirania alimentària de proximitat, per a esdevenir més resilient.

Entenem que aquest reconeixement universal que li estem cercant al Pla Cerdà pels seus valors de Justícia Social i Climàtica suposa una millora en la sostenibilitat de la organització.

Sergi Lopez-Grado Padreny, arquitecte, president del GIXSU