Patrimoni - MPGM de Gràcia

Gràcies per a la foto. Aquest arbre és impossible de veure des dels carrers que envolten l’interior d’illa on és: Astúries, travessia de Sant Antoni, Àngel i carrer Gran. Aquesta imatge mostra la seva magnitud, la seva importància ecològica. És evident que ha de ser protegit.

Aquest interior d'illa és un petit racó que ens queda del teixit tradicional urbanístic de la nostra Vila. Tot fa pensar, que el seu naixement van ser les cases de "El Terral".

L'arbre, amb dimensions gegantines, durant 52 anys ha estat la primera visió al llevar-me i l'última abans d'anar a dormir. El cant de totes les especies d'ocells que l'habiten -incomptables- és una joia al bell mig de la Vila de Gràcia. Cal protegir l'arbre i tot l'ecosistema que l'habita.

Ja va dir-ho l'enyorat Albert Mussos: ¿Tenim dret, en nom del suposat i inevitable progrés, a destruir vestigis de la història que ens ha fet possibles?
No en tinc cap dubte de la resposta: No.

Això s'ha de protegir sí o sí. No s'entendria que no fos així.

barcelona es una de les ciutats mes denses del mon. Es evident k hem d anar cap a la descongestio i crear mes espais verds, enlloc de seguir creixent de manera ilimitada. Barcelona pot creixer en extensio, area metropolitana, pero no amb mes densitat amb tots els problemes de solubritat, gueto i estres psocologic k comporta.

Per una ciutat mes verda, salvem l’interior d’illa , protegim aquests espais tant importants i cada vegada mes escassos que funcionen com a petits pulmons connectats entre si i que donen vida a un munt de famílies que en gaudeixen cada dia

Aquest arbre ha de protegir-se per que és, per si sol, un petit pulmó verd sobretot en un barri tan dens i ple de places dures com el de Gràcia. Seria una incoherència que parlem de medi ambient, de la necessitat d'una Barcelona més verda, que es plantin arbres als carrers per millorar el medi ambient, fet que respatllo totalment, i que després no protegim un arbre centanari d'aquestes dimensions que està en l'interior d'una illa a pocs metres d'un lloc tan freqüentat per persones i cotxes com és Gran de Gràcia / Fontana

Cal protegir l'arbre. Cal protegir l'interior d'illa.
Quan miro, aquest paisatge, des de la meva finestra em recorda les caseta i l'hortet que havien fet tant popular al president Macià entre la classe treballadora.

L'imatge ho diu tot.

Debemos proteger y preservar este pulmón verde en una de las zonas más castigadas de Barcelona por la contaminación ... miremos más allá!!! Para las próximas generaciones !!!!

Aquest interior d'illa és un oasi de natura al mig del barri. Protegim-lo!!!
Però no només l'hem de protegir tal com està, hem de lluitar perquè sigui més gran, perquè es plantin encara més arbres i plantes, perquè hi vinguin més ocells, ratpenats i papallones!
Perquè un barri tan brut, dur i contaminat com Vila de Gràcia necessita que interiors d'illa com aquest es multipliquin. Allà on es pugui, sol terra o privat, plantem un jardí. Ens hi va la vida!

Recordo en una de les reunions que vam fer els veïns per defensar la vida d'aquest arbre, pulmó que dona vida a centenars de veïns i d'ocells que ens ajuden a viure enmig de la gran densitat del barri i la ciutat on vivim, algú va dir: Ara volen tallar aquest arbre, i d'aqui quatre dies ens demanaran que pengem plantes de les finestres per a poder respirar. Em va impactar fortament que existís aquesta possibilitat, sabent quan favorable és per a la salut física i us puc assegurar -com a psicòleg de llarg recorregut que soc- que també per a la salut emocional. Desitjo que trobem maneres que els veïns poguem mantenir la salut que ara aquest arbre i tots els ocells que hi viuen ens dona, i que els veïns que arribin al barri, no ho hagin de fer a costa de despeses difícilment justificables, pisos excessivament petits i veïns que es sentit invaïts i perjudicats. Tampoc desitjo a aquells que busquen pis aquestes condicions per trobar un lloc on anar a viure. No puc entendre qui hi guanya.