Pla d'Actuació Municipal 2016-2019
#PlaMunicipal 73 barris, una Barcelona. Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats.
Jornada de debat: l'habitatge com a dret
Associació 500x20, AVV La Sagrera, AAVV Poblenou, Abitaresociale, ARDIS, Asociación Centro Boliviano Catalán, Buildingcenter, CaixaBank, Casal dels infants, CCOO Baix Llobregat, Celobert SCCL, Centre Social de Sants, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Comunitaria SCCL, Cooperativa Fem Ciutat, Creu Roja, Earthship Spain, Encajes urbanos, ETSAV, Fira de Barcelona, Fundació Ara Vincle, Fundació Foment de l'Habitatge Social, Fundació Hàbitat3, Fundació MAIN, JCC, laboqueria taller d'arquitectura SCCL, Llar Unió Catalònia SCCL, Plataforma Derecho Vivienda Digna, OIKOSVIA ARQUITECTURA S.C.C.L, RMIT Europe, Sant Joan de Déu.
Acte obert a tothom per debatre sobre les necessitats i les actuacions que s'han de portar a terme per avançar en garantir l'habitatge com a dret. La jornada s'iniciarà amb presentacions de l'alcaldessa Ada Colau i del regidor d'habitatge Josep Maria Montaner.
Inscripció a http://goo.gl/forms/v7Q7WGqExs
Acta de la trobada
- Prevenir per evitar l'emergència habitacional: Ajuts al lloguer
- Atendre a les persones en procés de pèrdua de l'habitatge. Acompanyament a situacions de desnonament per aturar-los i buscar alternatives
- Atendre a les persones que no poden accedir a un habitatge normalitzat: assentaments, ocupacions, persones que comparteixen habitatge, persones que resideixen en infrahabitatges o habitatges sobreocupats, sense llar. Negociació amb propietaris per regularitzar les ocupacions, Housing first per a la gent sense llar i recursos habitacionals flexibles per a la gent que no vol accedir a un centre o a un habitatge normalitzat.
- Mobilitzar l'habitatge buit existent: cens d'habitatges buits i sanció dels habitatges buits
- Mantenir l'ús residencial i els residents: evitar l'expulsió de la població per substitució de l'ús residencial per altres usos o per substitució per població amb major renda. Limitacions legals al preu del lloguer, Delimitació d'àrees de tanteig i retracte.
- Millorar el coneixement i la gestió del parc públic: inspeccionar el parc d'habitatge públic, prova pilot per repensar el model d'HPO que es genera.
- Ampliar el parc públic actual
- Mobilitzarel parc privat cap a l'habitatge assequible: programa de cessió d'habitatge, borsa de lloguer social, permissivitat remuntes i transformació de baixos comercial
- Impulsar un mercat social: Programa d'habitatge cooperatiu
- Conèixer el parc privat actual: Prova pilot d'anàlisi dels habitatges a través dels agents del territori, Prova pilot per a la identificació d'infrahabitatge a entorns de renda mitja i alta
- Establir una política amb major retorn social i ambientalment compromesa: Delimitacció d'àrees de conservació i rehabilitació, Convenis de rehabilitació, Programa d'intervenció als entorns amb afectacions urbanístiques.
- Millorar el finançament i de la capacitat d'intervenció en les rehabilitacions. Convenis amb gremis professionals, entitats financeres, centre docents i altres institucions, Incloure la rehabilitació en els plans d'ocupació adreçats a persones en atur.
- Ampliar els ajuts al lloguer amb pressupost municipal per tal de prevenir les situacions de desnonaments de lloguers que és el 90% del total de desnonaments a la ciutat de Barcelona.
- Crear l’Ucer (Unitat contra la exclusió residencial) per tal de presenciar-se com a ajuntament a tots els desnonaments de la ciutat per tal d’intervenir en la mediació amb la propietat per intentar que no es faci el desnonament o, si més no, aplaçar-lo per així poder donar una sortida habitacional en les millors condicions possibles a les persones desnonades.
- Potenciar una visió integral i coordinada de totes els àmbits i departament de l’administració de l’ajuntament (Serveis socials, habitatge, urbanisme...)
- Tenir una visió metropolitana en l’atenció a les persones amb emergència habitacional i crear les aliances necessàries per poder treballar conjuntament.
- Atendre les ocupacions per necessitat, que han augmentat exponencialment.
- Canviar els criteris dels ajuts al lloguer per a persones sense ingressos i per a persones sense residència.
- Importància de la xarxa social (familiar, escala veïnal, barri, entitats...) i la importància de seguir reivindicant i lluitant per aconseguir-ho.
- Com es planteja la intervenció per aturar les màfies que es dediquen a llogar il·legalment habitatges buits?
- Es ressalta la importància de cuidar i treballar per potenciar la solidaritat en les comunitats veïnals com a mecanisme de detecció per exemple de pobresa energètica o ajuda en situacions de necessitat.
- Es demanen més recursos per poder atendre millor i de manera més àgil en les oficines d’habitatge i també que aquesta atenció a les persones es treballi de manera més integral amb coordinació amb d’altres departaments de l’administració.
- Es proposa aprofitar totes els agents del territori (assistents socials, casals, centres de dia...) per a que es puguin tenir informació, acompanyar i fins i tot ajudar ens els tràmits en temes de pobresa energètica i pagament de l’habitatge.
- Es demana que es faci un esforç per a que totes mirem la realitat de primera mà per poder atendre millor a les persones que pateixen emergència.
- Es necessiten moltes ajudes per tal d’evitar la pobresa energètica
- Proposta d’implicar altres agents fent acord i coordinant-se, com els Jutges, i implicar-los més en els drets socials per a que siguin conseqüents en les sentencies que fan
- Proposta de municipalització de serveis per a poder revertir la pobresa energètica
- Buscar una solució integral pels assentament existents a la ciutat i ajudar en la regularització dels papers de les persones dels assentaments.
- Necessitem més habitatge social i aquest ha de sortir de l’activació de l’habitatge buit, per tant hauria de ser urgent fer un cens d’habitatges buits a la ciutat i exigir la seva activació en habitatge social. Es vol que es sigui més exigent en aquest tema com ho son altres països. Com en les normatives per fer ús d’habitatges buits, les multes molt més elevades.
- Segons la situació actual de pujada de preus es preveu que la situació d’emergència augmenti i per tant es demana una major previsió d’ajudes i programes i eines per a poder-hi fer front.
- Es demana que es millori en l’atenció de les oficines de l’ajuntament d’atenció a les persones amb protocols i guies per als i les treballadores.
- La política amb els grans tenidors està més clara, però també hem de pensar en com actuem quan el que desnona és un propietari que també necessita els ingresso del lloguer pel seu dia a dia...
- Es demana que també es vagi pensant en la situació a mig termini de les persones sense recursos, quin és el seu futur?
- Obtenir informació
- Mobilitzar els habitatges buits
- Desenvolupar la disciplina (l'advocat Pablo Feu desenvolupa aquest punt)
- Seguidament, Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC, posa l'accent en la qüestió de la funció social, no només dels habitatges, sinó del sòl en general. Defensa que quan un un habitatge no compleix la seva funció social també afecta al seu entorn.
- L'advocat Pablo Feu recorda que les lleis defineixen l'ús social de l'habitatge i limiten el que pot fer el propietari. Ja existeixen lleis per fer complir la funció social de l'habitatge, cal voluntat i recursos.
- Seguint amb la funció social de la propietat es diu que si és social, hauria de digirir-se primer als col·lectius més vulnerables, com persones amb discapacitat. Hi ha la sensació que l'emergència habitacional ha centrat tots els esforços els darrers anys. També es fa una reflexió sobre que la funció social de l'habitatge són les prestacions que aquest ofereix, i que s'està oblidant que per tant aquest habitatge ha de ser digne.
- publicar preus públics per barris
- lligar exempcions de l'IRPF a màxims de lloguer
- que els habitatges que reben ajudes públiques tinguin un màxim de lloguer
- establir la pròrroga obligatòria dels lloguers
- Incrementar la producció d'habitatge públic de lloguer
- Impulsar la creació d'una “housing association” que promogui i gestioni habitatge de lloguer assequible
- Recolzar processos de promoció de baix a dalt de cooperatives d'habitatge de cessió d'ús a la ciutat
- Creació d'una Banca pública?
- Increment de la despesa pública estatal i autonòmica en polítiques d'habitatge
- Ajuda pública estable al pagament del lloguer?
- Ajudes a la promoció d'habitatge assequible?
- Control de preus de lloguer?
- Pla de retorn dels rescat bancari en forma de sòl o habitatges?
- El primer pas cap a la sostenibilitat és evitar l'enderroc d'edificacions i facilitar-ne la millora o el reciclatge. El cost ambiental i econòmic de l'enderroc és molt elevat i hauria de tenir un efecte dissuasiu en qualsevol intervenció de substitució.
- Ampliar el concepte de rehabilitació al reciclatge del teixit permetent la transformació en ús residencial d'espais no residencials.
- Incloure l'habitatge a la Llei de barris
- Promoure la intervenció per eixos, fragments, illes,... En general, entitats més grans que la finca que permetin fer propostes integrals. S'ha de passar a fer un "planejament de la rehabilitació" que abasti:
- En rehabilitació moltes vegades és més important el com que el què. Cal planejar molt bé com es fan les coses per a què els resultats siguin els esperats. Cal ser conscients que entren en espais amb vida.
- Generar un set de dades obertes amb tota la informació que es genera a través de la intervenció en el parc edificat, dels informes que es realitzen, de les dades municipals, etc.
- Passar d'unes intervencions de manteniment bàsic a unes intervencions que permetin millorar la salut i el confort dels i les residents.
- Utilitzar instruments que ja existeixen, com les Inspeccions Tècniques d'Edificis, per aprofundir el coneixements del parc construït i detectar les necessitats de millora. Incloure a la ITE l'informe de cadascun dels habitatges (per fer la ITE ja cal accedir als habitatges, però no et permet informar de les millores que caldria introduir als habitatges tot i que les detectes).
- Incentivar el paper com a mediador de l'administració: ajudar a rehabilitar quan la propietat no pot intervenir subsidiàriament.
- Campanya per donar a conèixer la potencialitat de la rehabilitació energètica i el tipus d'intervencions que facilita la Llei de les 3R, especialment pel que fa a utilitzar escreixos d'edificabilitat per millorar les condicions energètiques dels habitatges.
- Aplicar totes les mesures previstes a la Llei de les 3R (Llei 8/2013 de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbana) per facilitar la millora del parc construït. Es destaca la possibilitats de desenvolupar augments d'edificabilitat si aquests permeten incloure millores energètiques. Per exemple, remuntes, galeries, promoure la transformació en residencial de baixos comercials, etc.
- Aplicar models de cohabitatge per facilitar la millora dels habitatges. Permetre l'ampliació d'habitatges unifamiliars a canvi que es generin millores en els habitatges existents.
- Establir diferents criteris en funció del barris, ja que en alguns serà possible resoldre els problemes d'accessibilitat amb la introducció d'ascensors, però en altres caldrà altre tipus de propostes com: transformar les plantes baixes en habitatge, si en l'edifici no és possible introduir l'ascensor; intercanvis d'habitatge,...
- Necessitat d'una major comprensió per part de les comunitats dels problemes que genera la manca d'accessibilitat. Més cultura de la necessitat d'accessibilitat
- Modificar la normativa per tal que es pugui forçar a la ubicació d'ascensor en els casos que la manca d'ascensor no permet que un veí o veïna surti de casa seva.
- Simplificar els tràmits per sol·licitar ajuts i introduir l'ascensor.
Resultats relacionats:
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Carregant els comentaris ...