Pla d'Actuació Municipal 2016-2019
#PlaMunicipal 73 barris, una Barcelona. Cap a la ciutat dels drets i les oportunitats.
02
Abril 2016
11:30 - 14:30
Nombre d'aportacions
40
Nombre d'assistents
200
Organitzacions assistents
Associació 500x20, AVV La Sagrera, AAVV Poblenou, Abitaresociale, ARDIS, Asociación Centro Boliviano Catalán, Buildingcenter, CaixaBank, Casal dels infants, CCOO Baix Llobregat, Celobert SCCL, Centre Social de Sants, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Comunitaria SCCL, Cooperativa Fem Ciutat, Creu Roja, Earthship Spain, Encajes urbanos, ETSAV, Fira de Barcelona, Fundació Ara Vincle, Fundació Foment de l'Habitatge Social, Fundació Hàbitat3, Fundació MAIN, JCC, laboqueria taller d'arquitectura SCCL, Llar Unió Catalònia SCCL, Plataforma Derecho Vivienda Digna, OIKOSVIA ARQUITECTURA S.C.C.L, RMIT Europe, Sant Joan de Déu.
Referència: BCN-MEET-2016-03-477
Versió 1 (de 1) veure altres versions
Acte obert a tothom per debatre sobre les necessitats i les actuacions que s'han de portar a terme per avançar en garantir l'habitatge com a dret. La jornada s'iniciarà amb presentacions de l'alcaldessa Ada Colau i del regidor d'habitatge Josep Maria Montaner.
Inscripció a http://goo.gl/forms/v7Q7WGqExs
Carrer de Sants, 79, 08014 Barcelona, España
Acta de la trobada
Video resum
Àudio de les presentacions inicials
Document amb les propostes d'habitatge
Notícies
Uns 200 veïns debaten a Sants amb Ada Colau com aconseguir que l’habitatge sigui un dret
Colau vuelve a casa
Reivindicant l’habitatge com a dret
Assisteixen a l'acte unes 200 persones. Ciutadans a títol individual, personal tècnic i polític de l'Ajuntament de Barcelona i altres administracions, i representants d'empreses i entitats, de les quals (inscrites prèviament i per ordre alfabètic): Associació 500x20, AVV La Sagrera, AAVV Poblenou, Abitaresociale, ARDIS, Asociación Centro Boliviano Catalán, Buildingcenter, CaixaBank, Casal dels infants, CCOO Baix Llobregat, Celobert SCCL, Centre Social de Sants, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Comunitaria SCCL, Cooperativa Fem Ciutat, Creu Roja, Earthship Spain, Encajes urbanos, ETSAV, Fira de Barcelona, Fundació Ara Vincle, Fundació Foment de l'Habitatge Social, Fundació Hàbitat3, Fundació MAIN, JCC, laboqueria taller d'arquitectura SCCL, Llar Unió Catalònia SCCL, Plataforma Derecho Vivienda Digna, OIKOSVIA ARQUITECTURA S.C.C.L, RMIT Europe, Sant Joan de Déu.
L'acte comença amb la benvinguda de l'alcaldessa Ada Colau, seguidament el regidor d'habitatge Josep Maria Montaner introdueix el Pla d'Habitatge i Núria Colomé presenta el resultat del treball fet a nivell de districtes. Després d'una pausa els participants es dividixen en quatre grups de treball: emergència habitacional, com fer efectiva la funció social de l’habitatge, habitatge assequible i rehabilitació. En cada grup comença un representat de l'àrea d'habitatge fent una presentació de l'eix. A continuació una entitat implicada en cada tema presenta qüestions específiques dels grups de treball. La mateixa entitat desenvolupa la tasca de relatora quan al final de l'acte es posa en comú les conclusions de cada grup.
PRESENTACIÓ DE L'ALCALDESSA ADA COLAU
L'alcaldessa recorda que l’habitatge és “una de les màximes prioritats per aquest govern”, per això “ha arribat el moment de tractar l’habitatge com a dret”. Colau va criticar el “fracàs de la mercantilització de l’habitatge”, per part de les administracions públiques en els darrers anys i va demanar fugir d’aquest model: “A totes les grans ciutats de l’estat no s’ha apostat per un parc públic de lloguer social i per alternatives habitacionals que considerin l’habitatge com un dret, abans que com una mercaderia” recalcava. Actualment, segons Colau, “les polítiques especulatives”, han estat producte “d’una mentalitat i cultura, on es va buscar una certa complicitat social, és a dir, una propaganda on es convencia a la població que mercantilitzar l’habitatge era un bon negoci per tothom”. Es posa èmfasis doncs en que cal un canvi de mentalitat (com el paradigma de la propietat com a solució habitacional) i utilitzar les lleis per garantir l'accés a l'habitatge.
PRESENTACIÓ DEL REGIDOR D'HABITATGE JOSEP MARIA MONTANER
El regidor presenta les línies principals del Pla pel Dret de l'Habitatge Digne 2016-2026.
A. Atendre i revertir l'emergència habitacional
Necessitem intervenir en 2 línies bàsiques: a través de la prevenció per evitar arribar a situacions d'emergència habitacional i de l'atenció a les persones quan no s'ha pogut evitar que s'arribi a una situació límit.
- Prevenir per evitar l'emergència habitacional: Ajuts al lloguer
- Atendre a les persones en procés de pèrdua de l'habitatge. Acompanyament a situacions de desnonament per aturar-los i buscar alternatives
- Atendre a les persones que no poden accedir a un habitatge normalitzat: assentaments, ocupacions, persones que comparteixen habitatge, persones que resideixen en infrahabitatges o habitatges sobreocupats, sense llar. Negociació amb propietaris per regularitzar les ocupacions, Housing first per a la gent sense llar i recursos habitacionals flexibles per a la gent que no vol accedir a un centre o a un habitatge normalitzat.
B. Garantir l'ús social de l'habitatge
Mantenir l'ús residencial dels habitatge, evitant tant la presència d'habitatges buits que degraden l'entorn i resten habitatge. Com evitant la substitució per altres usos econòmicament més rendibles com el turisme.
- Mobilitzar l'habitatge buit existent: cens d'habitatges buits i sanció dels habitatges buits
- Mantenir l'ús residencial i els residents: evitar l'expulsió de la població per substitució de l'ús residencial per altres usos o per substitució per població amb major renda. Limitacions legals al preu del lloguer, Delimitació d'àrees de tanteig i retracte.
C. Ampliar el parc assequible
Necessitem més habitatge per poder atendre a les necessitats. Per generar-lo cal recórrer als mecanismes tradicionals de construcció d'HPO i buscar altres mecanismes que permetin generar habitatge assequible tant de titularitat pública (a través de la compra); com privada (a través de cessions, ...)
- Millorar el coneixement i la gestió del parc públic: inspeccionar el parc d'habitatge públic, prova pilot per repensar el model d'HPO que es genera.
- Ampliar el parc públic actual
- Mobilitzarel parc privat cap a l'habitatge assequible: programa de cessió d'habitatge, borsa de lloguer social, permissivitat remuntes i transformació de baixos comercial
- Impulsar un mercat social: Programa d'habitatge cooperatiu
D. Mantenir, rehabilitar i millorar el parc actual
Necessitem millorar les condicions del parc residencial actual pel que fa a la seguretat, a l'estat de conservació, a l'accessibilitat i a la millora energètica.
- Conèixer el parc privat actual: Prova pilot d'anàlisi dels habitatges a través dels agents del territori, Prova pilot per a la identificació d'infrahabitatge a entorns de renda mitja i alta
- Establir una política amb major retorn social i ambientalment compromesa: Delimitacció d'àrees de conservació i rehabilitació, Convenis de rehabilitació, Programa d'intervenció als entorns amb afectacions urbanístiques.
- Millorar el finançament i de la capacitat d'intervenció en les rehabilitacions. Convenis amb gremis professionals, entitats financeres, centre docents i altres institucions, Incloure la rehabilitació en els plans d'ocupació adreçats a persones en atur.
MIRADA DES DELS DISTRICTES
Núria Colomé exposa el treball que s'ha estat fent al districtes aprofitant el marc de participació que brindava el Pla Municipal. El Pla pel dret a l’habitatge introdueix una mirada als districtes i es fa començant per aquests i pujant d'escala, a l'inversa del que s'havia fet anteriorment. Això permet detectar problemàtiques, avaluar els resultats dels programes vigents i plantejar actuacions adaptades a les diferents casuístiques. La participació ha posat de manifest que la problemàtica al voltant de l'habitatge és d'escala de barri, ja que dins dels districtes hi ha situacions molt extremes (cosa que es posa de manifest en districtes com Les Corts o Sant Martí). S'estan fent dues sessions a cada districte, en barris diferents. A grans trets, en cada districte s'ha destacat el següent:
Ciutat Vella
Necessitat de millorar l’habitabilitat dels habitatges
Problemes d'assetjament i de marxa i substitució de població
Oportunitat de reforçar la feina conjunta amb xarxes i entitats
Eixample
Situacions d'infrahabitatge ocult que afecten especialment a dones grans
Necessitat de buscar mecanismes per generar habitatge assequible
Pèrdua d'habitatge principal que se substitueix per altres activitats
Sants-Montjuïc
Elevat nombre de desnonaments, centrats a la Marina i al Poble Sec
Important presència d'habitatges compartits
Afectacions urbanístiques que generen degradació als habitatges
Les Corts
Desconeixement dels serveis municipals d'habitatge
Necessitat de compartir habitatge per part de gent gran
Necessitat de buscar mecanismes per generar habitatge assequible
Replantejament de l’entorn de la Colònia Castells: afectacions i HPO
Sarrià – Sant Gervasi
Desconeixement dels serveis municipals d'habitatge
Necessitat de compartir habitatge per part de gent gran
Dificultat de la gent jove de quedar-se al districte pels elevats preus
Gràcia
Problemes d'accesibilitat que afecten especialment a la gent gran
Pressió per la substitució d'habitatges per l'ús turístics
Problemàtica específica a l'entorn de Vallcarca
Horta Guinardó
Problemes vinculats a les afectacions urbanístiques
Habitatges sense condicions d'habitabilitat
Presència d'habitatges buits propietat de grans tenidors
Nou Barris
Important volum de desnonaments que ha derivat en ocupacions
Necessitat de repartir l'habitatge assequible per tota la ciutat
Necessitat d'adequar els ajuts a la rehabilitació a la capacitat
Sant Andreu
Problemàtica d'ocupacions tant en habitatges públics com privats
Problemes d'accessibilitat en diferents edificis
Gran disponibilitat de sòl per fer habitatge protegit
Necessitat de repartir l'habitatge assequible per tota la ciutat.
Sant Martí
Habitatges de promoció i rehabilitació pública en mal estat
Important volum d'ocupacions i persones residint en assentaments
Solars amb potencialitat per fer cooperatives d’habitatge.
TREBALL EN GRUPS
A) Com afrontem l'emergència habitacional?
Intervenció Vanesa Valiño, de la regidoria d'habitatge
S'explica que el primer que es va fer en entrar aquesta legislatura a l’ajuntament va ser pensar quines mesures d’urgència s’havien d’aplicar per a atendre la situació d’emergència que tenim. S’han fet 2 intervencions important a destacar per a prevenir i per a acompanyar:
- Ampliar els ajuts al lloguer amb pressupost municipal per tal de prevenir les situacions de desnonaments de lloguers que és el 90% del total de desnonaments a la ciutat de Barcelona.
- Crear l’Ucer (Unitat contra la exclusió residencial) per tal de presenciar-se com a ajuntament a tots els desnonaments de la ciutat per tal d’intervenir en la mediació amb la propietat per intentar que no es faci el desnonament o, si més no, aplaçar-lo per així poder donar una sortida habitacional en les millors condicions possibles a les persones desnonades.
Hi ha dos reptes claus i principals que s’han d’abordar si es vol anar més enllà en la prevenció i reversió de l’emergència habitacional:
- Potenciar una visió integral i coordinada de totes els àmbits i departament de l’administració de l’ajuntament (Serveis socials, habitatge, urbanisme...)
- Tenir una visió metropolitana en l’atenció a les persones amb emergència habitacional i crear les aliances necessàries per poder treballar conjuntament.
El que proposa l’equip municipal són les propostes que estan escrites, a destacar i aprofundir en:
- Atendre les ocupacions per necessitat, que han augmentat exponencialment.
- Canviar els criteris dels ajuts al lloguer per a persones sense ingressos i per a persones sense residència.
Intervenció d'Elisa Miralles de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
Es comenta que son conscients que l’ajuntament està fent un esforç en revertir l’emergència habitacional, però destaquen que no n’hi ha prou. Que s’ha de fer molt més perquè al situació continua sent molt greu i es preveu que vagi a pitjor.
Es posa de manifest que encara que els desnonament segueixen, i la situació d’emergència s’agreuja, no se li dóna la difusió i repercussió mediàtica que requereix per a què la població segueixi sensibilitzada i poder fer pressió als grans tenidors.
Falta molta informació i sensibilització a la ciutadania sobre la situació d’emergència, però també per a sensibilitzar sobre l’habitatge com a dret fonamental i no com un bé de mercat. És necessària una campanya en aquest sentit.
Preocupació per què no s’està complint la llei 24/2015. Hi ha d’haver més inspecció en la correcta aplicació de la llei i més comunicació i informació per a que la ciutadania i els agents implicats estiguin sensibilitzats, informats i tinguin les eines per exigir la seva aplicació.
Debat
En el debat es comenten els següents temes:
- Importància de la xarxa social (familiar, escala veïnal, barri, entitats...) i la importància de seguir reivindicant i lluitant per aconseguir-ho.
- Com es planteja la intervenció per aturar les màfies que es dediquen a llogar il·legalment habitatges buits?
- Es ressalta la importància de cuidar i treballar per potenciar la solidaritat en les comunitats veïnals com a mecanisme de detecció per exemple de pobresa energètica o ajuda en situacions de necessitat.
- Es demanen més recursos per poder atendre millor i de manera més àgil en les oficines d’habitatge i també que aquesta atenció a les persones es treballi de manera més integral amb coordinació amb d’altres departaments de l’administració.
- Es proposa aprofitar totes els agents del territori (assistents socials, casals, centres de dia...) per a que es puguin tenir informació, acompanyar i fins i tot ajudar ens els tràmits en temes de pobresa energètica i pagament de l’habitatge.
- Es demana que es faci un esforç per a que totes mirem la realitat de primera mà per poder atendre millor a les persones que pateixen emergència.
- Es necessiten moltes ajudes per tal d’evitar la pobresa energètica
- Proposta d’implicar altres agents fent acord i coordinant-se, com els Jutges, i implicar-los més en els drets socials per a que siguin conseqüents en les sentencies que fan
- Proposta de municipalització de serveis per a poder revertir la pobresa energètica
- Buscar una solució integral pels assentament existents a la ciutat i ajudar en la regularització dels papers de les persones dels assentaments.
- Necessitem més habitatge social i aquest ha de sortir de l’activació de l’habitatge buit, per tant hauria de ser urgent fer un cens d’habitatges buits a la ciutat i exigir la seva activació en habitatge social. Es vol que es sigui més exigent en aquest tema com ho son altres països. Com en les normatives per fer ús d’habitatges buits, les multes molt més elevades.
- Segons la situació actual de pujada de preus es preveu que la situació d’emergència augmenti i per tant es demana una major previsió d’ajudes i programes i eines per a poder-hi fer front.
- Es demana que es millori en l’atenció de les oficines de l’ajuntament d’atenció a les persones amb protocols i guies per als i les treballadores.
- La política amb els grans tenidors està més clara, però també hem de pensar en com actuem quan el que desnona és un propietari que també necessita els ingresso del lloguer pel seu dia a dia...
- Es demana que també es vagi pensant en la situació a mig termini de les persones sense recursos, quin és el seu futur?
B) Com fem efectiva la funció social de l'habitatge?
En la presentació inicial Gerard Capó, del departament d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, divideix en tres categories les mesures per garantir la funció social de l'habitatge:
- Obtenir informació
-- Realitzar un cens d'habitatges buits
-- Inspeccionar
---- El propi parc d'habitatge
---- El patrimoni disponible de l'administració on poder construir més habitatge
- Mobilitzar els habitatges buits
-- Cessió d'habitatges buits
-- Compra per sota del preu de mercat
-- Informar dels programes disponibles
---- Borsa d'habitatge de lloguer
---- Fundació Habitat3
- Desenvolupar la disciplina (l'advocat Pablo Feu desenvolupa aquest punt)
-- Pisos buits
-- Infrahabitatge
-- Sobreocupació
-- Assetjament
-- Les infraccions acostumen a estar connectades. Un punt es pot resoldre atacant d'altres: per exemple amb ordres de conservació quan el propietari no s'està fent càrrec del bon estat de l'habitatge es pot posar fi a pisos buits o assetjament immobilari.
La funció social
- Seguidament, Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC, posa l'accent en la qüestió de la funció social, no només dels habitatges, sinó del sòl en general. Defensa que quan un un habitatge no compleix la seva funció social també afecta al seu entorn.
- L'advocat Pablo Feu recorda que les lleis defineixen l'ús social de l'habitatge i limiten el que pot fer el propietari. Ja existeixen lleis per fer complir la funció social de l'habitatge, cal voluntat i recursos.
- Seguint amb la funció social de la propietat es diu que si és social, hauria de digirir-se primer als col·lectius més vulnerables, com persones amb discapacitat. Hi ha la sensació que l'emergència habitacional ha centrat tots els esforços els darrers anys. També es fa una reflexió sobre que la funció social de l'habitatge són les prestacions que aquest ofereix, i que s'està oblidant que per tant aquest habitatge ha de ser digne.
Regular el preu dels habitatges
Es parla força estona sobre la possibilitat de la limitació del preu del lloguer, la opció amb més suport a la web en matèria d'habitatge. Es recorda que no és una competència municipal però que l'Ajuntament vol elevar a l'estat que és qui té competències. Es comenten mesures que podrien acompanyar aquesta regulació, algunes de les quals si es podrien dur a terme ja:
- publicar preus públics per barris
- lligar exempcions de l'IRPF a màxims de lloguer
- que els habitatges que reben ajudes públiques tinguin un màxim de lloguer
- establir la pròrroga obligatòria dels lloguers
També es comenta que la forta pujada dels lloguers que viu la ciutat és més gran del que sembla, ja que s'estan renovant contractes de lloguer amb forts increments. Al no ser contractes nous no influeix a les estadístiques.
Habitatges buits
Sobre els pisos buits es comenta que cal esbrinar quina és la causa, la motivació perquè estiguin buits, per poder donar solucions efectives. Es respon que el cens que es vol fer inclourà aquesta informació. Es parla com a possible causa en el cas de petits propietaris és la manca de recursos per fer front a la seva reforma. Sobre aquesta qüestió es comenta que quan una persona és propietària pot ser que no tingui liquidesa, però sí que té patrimoni. En aquests casos l''Ajuntament pot intervenir rehabilitant l'habitatge i posant-lo a la borsa de lloguer, per exemple. Mobilitzar els pisos buits és important per posar més oferta al mercat, cosa que ajudaria a fer baixar els preus.
L'ús turístic
Respecte l'ús turístic dels pisos es comenta que cal començar a posar el focus no només a les estades curtes (dies), sinó a aquella gent que vé a la ciutat per només uns mesos. Aquests solen tenir més poder adquisitiu o estan disposats a pagar un lloguer més alt. Els propietaris poden transformar-se a aquesta activitat sense llicència, càrregues, canvi d'ús, grabar la plusvàlua,...
La gestió de comunitats de propietaris
Un altre dels temes que es tracta és el paper que tenen els administradors de finques i com gestionem les comunitats de propietaris, que formen gran part del parc d'habitatge privat de la ciutat. Es parla de “cooperativitzar” les comunitats, no tant en en sentit legal sinó en l'imaginari: passar de propietats més individualitzades a més col·lectives. En aquest sentit es comenta que en altres països són més comuns les associacions de propietaris que tenen un paper més comunitari.
En general es parla també que caldria associar les mesures a terminis, perquè no acabin en no res.
C) Com garantim que l'habitatge sigui accessible econòmicament?
Des de l'Ajuntament, Javier Burón planteja la necessitat d'incrementar el parc d'habitatge assequible a la a ciutat, al suposar un percentatge molt reduït respecte el total del parc residencial a la ciutat. Es plantegen tres línies d'actuació principals:
- Incrementar la producció d'habitatge públic de lloguer
- Impulsar la creació d'una “housing association” que promogui i gestioni habitatge de lloguer assequible
- Recolzar processos de promoció de baix a dalt de cooperatives d'habitatge de cessió d'ús a la ciutat
Elements importants per a la política d'habitatge
Des de l'Ajuntament es destaquen qüestions que no depenen directament del consistori pero que són importants per poder millorar l'accés a l'habitatge de la població
- Creació d'una Banca pública?
- Increment de la despesa pública estatal i autonòmica en polítiques d'habitatge
- Ajuda pública estable al pagament del lloguer?
- Ajudes a la promoció d'habitatge assequible?
- Control de preus de lloguer?
- Pla de retorn dels rescat bancari en forma de sòl o habitatges?
Impuls de les cooperatives d'habitatge de cessió d'ús
Des de les cooperatives d'habitatge Sostre Cívic i La Borda, es destaca la naturalesa comunitària, no especulativa de les cooperatives d'habitatge de cessió d'ús, que generen habitatge assequible, estable, mantenint sempre la propietat col·lectiva dels habitatges, a més de prioritzar criteris de baix impacte ambiental. Es posen en valor les experiències en curs a la ciutat i es destaca la necessitat de crear un marc que impulsi aquestes iniciatives, comptar amb el suport de l'administració per consolidar el model: un marc regal, ajudes a la promoció i suport als agents i organitzacions, i facilitar les condicions de finançament de les operacions.
Comptar amb totes les experiències cooperatives
Des dels responsables d'aquestes cooperatives es posa en valor l'activitat desenvolupada per les cooperatives d'habitatge els darrers anys en la promoció i construcció d'habitatge de venda a preus assequibles. Es destaca la manca d'ajudes amb que ha treballat el sector els darrers anys i la necessitat de rebre recolzament per part de les administracions. Es proposa impulsar totes les iniciatives: noves iniciatives de cooperatives d'habitatge de cessió d'ús així com les experiències que ja existeixen al nostre territori.
Generar habitatge accessible i assequible
Es proposa diferenciar el terme accessible del terme assequible. Accessible fa referència a les condicions físiques d'un espai o recorregut que permeten la circulació per a tots tipus de persones amb autonomia. Assequible fa referència el cost adequat per disposar d'un habitatge.
Es destaca la dificultat de les persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional de trobar habitatge accessible a un preu assequible. Es planteja per tant la necessitat d'incrementar el parc d'habitatge accessible per a persones amb alguna discapacitat.
Generar habitatge assequible en àmbits amb poca disposició d'habitatge protegit
Es destaca la necessitat de buscar mecanismes per generar oferta assequible per les rendes més baixes en entorns amb poc habitatge protegit, en un escenari d'increment de preus immobiliaris.
Repensar el Pla Sant Andreu Sagrera
Per generar més habitatge de protecció oficial. L'àmbit és bàsicament públic i, per tant, és possible generar més parc públic (aquest punt ve de la taula de rehabilitació però s'ha introduït aquí per agrupar temes).
D) Com rehabilitem el parc d'habitatge existent?
En aquest grup intervenen Tonet Font per part de l'Ajuntament de Barcelona i Ibón Bilbao, d'Arquitectes de Capçalera (ETSAB).
Sostenibilitat general
- El primer pas cap a la sostenibilitat és evitar l'enderroc d'edificacions i facilitar-ne la millora o el reciclatge. El cost ambiental i econòmic de l'enderroc és molt elevat i hauria de tenir un efecte dissuasiu en qualsevol intervenció de substitució.
- Ampliar el concepte de rehabilitació al reciclatge del teixit permetent la transformació en ús residencial d'espais no residencials.
Plans de rehabilitació
- Incloure l'habitatge a la Llei de barris
- Promoure la intervenció per eixos, fragments, illes,... En general, entitats més grans que la finca que permetin fer propostes integrals. S'ha de passar a fer un "planejament de la rehabilitació" que abasti:
-- la rehabilitació dels habitatges
-- intercanvis d'habitatge
-- l'establiment de xarxes de relació: reconnectar el teixit social
-- la identificació i eradicació de l'habitatge buits
-- el desenvolupament de projectes integrals que permetin augments d'edificabilitat per millorar les condicions dels habitatges: remuntes
-- possibilitat de compartir habitatge veïns i veïnes que viuen en habitatges més grans que les seves necessitats i que estarien interessades en viure acompanyades
-- etc.
- En rehabilitació moltes vegades és més important el com que el què. Cal planejar molt bé com es fan les coses per a què els resultats siguin els esperats. Cal ser conscients que entren en espais amb vida.
- Generar un set de dades obertes amb tota la informació que es genera a través de la intervenció en el parc edificat, dels informes que es realitzen, de les dades municipals, etc.
Millora de la rehabilitació
- Passar d'unes intervencions de manteniment bàsic a unes intervencions que permetin millorar la salut i el confort dels i les residents.
- Utilitzar instruments que ja existeixen, com les Inspeccions Tècniques d'Edificis, per aprofundir el coneixements del parc construït i detectar les necessitats de millora. Incloure a la ITE l'informe de cadascun dels habitatges (per fer la ITE ja cal accedir als habitatges, però no et permet informar de les millores que caldria introduir als habitatges tot i que les detectes).
- Incentivar el paper com a mediador de l'administració: ajudar a rehabilitar quan la propietat no pot intervenir subsidiàriament.
Rehabilitació energètica
- Campanya per donar a conèixer la potencialitat de la rehabilitació energètica i el tipus d'intervencions que facilita la Llei de les 3R, especialment pel que fa a utilitzar escreixos d'edificabilitat per millorar les condicions energètiques dels habitatges.
- Aplicar totes les mesures previstes a la Llei de les 3R (Llei 8/2013 de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbana) per facilitar la millora del parc construït. Es destaca la possibilitats de desenvolupar augments d'edificabilitat si aquests permeten incloure millores energètiques. Per exemple, remuntes, galeries, promoure la transformació en residencial de baixos comercials, etc.
- Aplicar models de cohabitatge per facilitar la millora dels habitatges. Permetre l'ampliació d'habitatges unifamiliars a canvi que es generin millores en els habitatges existents.
Promoure la creació d'habitatge assequible a través de la intervenció en el parc existent
Promoure la creació d'allotjaments tant en equipaments com per transformació de plantes baixes.
Accessibilitat
- Establir diferents criteris en funció del barris, ja que en alguns serà possible resoldre els problemes d'accessibilitat amb la introducció d'ascensors, però en altres caldrà altre tipus de propostes com: transformar les plantes baixes en habitatge, si en l'edifici no és possible introduir l'ascensor; intercanvis d'habitatge,...
- Necessitat d'una major comprensió per part de les comunitats dels problemes que genera la manca d'accessibilitat. Més cultura de la necessitat d'accessibilitat
- Modificar la normativa per tal que es pugui forçar a la ubicació d'ascensor en els casos que la manca d'ascensor no permet que un veí o veïna surti de casa seva.
- Simplificar els tràmits per sol·licitar ajuts i introduir l'ascensor.
Compartir habitatge
Protegir als propietaris que comparteixen habitatge. Establir mecanismes legals per garantir que quan comparteixes un habitatge tens la seguretat que en cas de conflicte la persona resident no propietària abandonarà l'habitatge.
CLAUSURA
Es clausura l'acta posant en comú el treball dels diferents grups i intervencions del regidor i l'alcaldessa.
Resultats relacionats:
Imatges relacionades
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
0 comentaris
Carregant els comentaris ...