Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Pots revisar la resta de comentaris aquí.
Conversa amb Pol Rojas Sanchez
Se'm genera una contradicció amb la qüestió dels carrils bici.
A nivell de plantejament sóc del parer o anhelo unes ciutats pacificades amb diferents tipus de vies (un cas molt concret i fàcil d'aplicar seria a l'eixample, les vies dins de l'entramat de les superilles), en què els carrils bici desapareixen i tan sols són útils o necessaris en aquelles vies ràpides i grans on el tràfic motoritzat té una gran presència.
De la mateixa manera penso que els carrils bici fan de tallafocs, amaguen i no ens solucionen un problema que cal que afrontem, la convivència cotxe/moto amb la bicicleta. Què passa a les cruïlles? El ciclista que ha estat anant pel carril bici amb una sensació de seguretat es troba a cada cruïlla havent de gestionar el pas amb 3 agents més, les motos els cotxes i els vianants.
De manera que penso que cal que iniciem els passos per una transició a la ciutat. No estancar-nos en la dinàmica actual de crear més i més carrils bici, i començar a treballar per
a treballar per a considerar la bicicleta com un vehicle rodat més, part del trànsit. Cal que donem suport a iniciatives com les del BACC, d'educació per a la circulació amb bicicleta. Així com campanyes de conscienciació cap als conductors motoritzats com a la resta de països europeus, l'Ajuntament de Londres n'ha fet de molt bones!
Carregant els comentaris ...