Què és una MPGM?
El Pla general Metropolità de 1976, o PGM, és l’instrument que defineix quin ús han de tenir tots els sòls de Barcelona i els 36 municipis de l’àrea metropolitana. A mesura que passa el temps, cal adequar la planificació a les necessitats de canvi de cada municipi.
L’Ajuntament utilitza les MPGM, o modificacions del Pla General Metropolità, per realitzar modificacions puntuals del PGM en l’àmbit de Barcelona.
Quin és el procés de tramitació i aprovació? I el calendari?
Es comença per fer una anàlisi del context i la problemàtica a resoldre. D’aquí se’n treuen els criteris per a l’inici de la redacció del document. Un cop redactat, se’n fa l’APROVACIÓ INICIAL.
En una segona fase, el document es fa públic i s’obre un període d’exposició pública en què la ciutadania pot fer al·legacions, juntament amb les observacions que demanin les administracions. Un cop ajustat el document, està llest per a l’APROVACIÓ PROVISIONAL a l’Ajuntament de Barcelona.
En una tercera fase, la Generalitat revisa el document i en fa l’APROVACIÓ DEFINITIVA. El procés complert té una durada que normalment és d’un any-any i mig.
Què regula?
Una MPGM sempre és d’iniciativa pública i municipal. Té moltes possibles finalitats, com ara adaptar el planejament de Barcelona a plans d’àmbit superior, transformar els usos i l’edificació d’un àmbit concret de la ciutat o modificar puntualment les zones verdes, que no es poden reduir. Cal justificar sempre l’interès públic de l’actuació i la seva aprovació última depèn de la Generalitat.
La iniciativa privada no té dret a tràmit d’una MPGM, tanmateix, l’ajuntament pot assumir expressament la iniciativa pública per formular-les. En canvi, la iniciativa privada si te dret al tràmit dels plans de millora urbana i altres plans que desenvolupen el PGM sense variar substancialment ni els volums ni els usos de la ciutat existent. L’aprovació última dels plans de millora urbana depèn de l’Ajuntament.
Què no regula?
Una MPGM no pot fer canvis en l’estructura general dels carrers, dels equipaments o les zones verdes del CONJUNT DE LA CIUTAT. Només pot fer ajustos a la ciutat existent o adaptacions a les noves necessitats.
Com s’hi participa?
El Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 27 de maig de 2022, i publicat al BOPB el 28 de juny de 2022, en el seu capítol 3, article 39, regula els processos de participació preceptius que s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
Concretament en el seu punt 1c) s’especifica com a preceptiu el procés participatiu per l’aprovació d’”Instruments de planejament general, llevat que el seu àmbit territorial faci referència a una única parcel·la o a un àmbit de districte o de ciutat o dels plans especials l’objecte dels quals sigui l’ordenació d’infraestructures que no derivin d’una previsió dels planejament general”.
En aquest sentit, doncs, i fins l’aprovació provisional es comptarà amb la participació de la ciutadania de maneres diverses, i es tindran en compte les aportacions en la redacció definitiva de l’MPGM.
Què pot fer una MPGM?
Estableix les característiques dels espais lliures, la vialitat, els equipaments i els serveis tècnics
Modifica la situació dels espais lliures i les zones esportives
Estableix les condicions d’edificació de les zones incloses en l’àmbit
Proposa usos diferents dels previstos
Estableix condicions sobre qualificació d’habitatge protegit
Revisa les afectacions urbanístiques en teixits (o barris) històrics i edificacions amb valor patrimonial
Revisa el catàleg de Patrimoni
Fa la valoració econòmica per desenvolupar el pla i establir les actuacions de dotació
Defineix els criteris de sostenibilitat
Què no pot fer una MPGM?
No és un pla d’habitatge
No regula les activitats econòmiques
No és un pla de mobilitat
No és un pla de soroll
No regula el turisme
No és l’instrument que concreta la urbanització de l’espai públic
No es l’instrument que concreta obres d’infraestructures
No determina la gestió dels espais públics o els equipaments
No determina de forma directa les inversions econòmiques
No pot regular mesures de disciplina urbanística
No regula mesures de foment fiscal
Quin és l’àmbit d’aquesta MPGM?
L’àmbit territorial del debat és l’illa Citroën (Badal/Riera Blanca) incloent el tram confrontant de la Rambla Badal, al barri de la Bordeta, del districte de Sants-Montjuïc a la ciutat de Barcelona. L’àmbit és limítrof amb el barri de Sants-Badal al mateix districte i amb el municipi de l’Hospitalet de Llobregat.
Quins són els objectius d’aquesta MPGM?
La proposta de nou planejament doncs, té per finalitat principal l’obtenció d’una important peça de parc urbà al carrer de Badal, aprofitant una zona de transformació d’ús a sistema de parcs (clau 17/6) resolent igualment problemàtiques i condicionants del context urbà en referència a l’ampliació de l’Escola de Cavall Bernat, la continuïtat de l’espai públic amb els entorns de la Rambla de Sants i la incorporació d’habitatge social al barri..
Els objectius específics són:
Possibilitar la transformació d'una peça urbanística qualificada amb la clau urbanística 17/6 Zona de renovació urbana en transformació d'ús a zona verda, ocupada per activitat industrial, obtenint d’aquesta manera una gran peça de parc en el barri de la Bordeta.
Millorar la qualitat mediambiental en incrementar el verd en substitució de les superfícies minerals actuals de cobertes i paviments impermeables de la peça de Badal.
Afavorir en aquesta mateixa peça, la mobilitat transversal de vianants, actualment barrada per les instal·lacions en funcionament, en un lloc proper a un accés al metro, afavorint la mobilitat sostenible i millorant la continuïtat i l’accessibilitat als entorns de la Rambla de Sants.
Ordenar l’illa de Badal de manera que es puguin millorar els acabaments de mitgeres vistes i les condicions de l’emplaçament de l’equipament docent existent a la mateixa illa.
On puc consultar la documentació?
Durant l’avanç de la tramitació la documentació es podrà trobar al web de l’Ajuntament de Barcelona, concretament al Portal d’Informació Urbanística (PIU).
Aquesta modificació del planejament establirà la configuració de l’espai públic de places i carrers de l’àmbit?
No, la MPGM determina les qualificacions del sòl, és a dir, el seu ús i pot establir condicions com la superfície mínima d’espais amb vegetació o de sòls permeables . El desenvolupament de l’espai públic es tramita amb un projecte d’urbanització, que determina com ha de ser aquest carrer o aquesta plaça (elements, mobiliari urbà, pavimentació, càrrega i descàrrega, etc.).
L’MPGM regularà el tipus d’activitats de pública concurrència que es puguin establir a partir d’ara a l’àmbit?
No, la MPGM no regula les activitats de pública concurrència, això ho fa un Pla d’Usos. L’MPGM regula la qualificació de sòl, si és habitatge, verd urbà, equipament, viari, comercial o serveis, entre d’altres, però no entra al detall sobre l’activitat.
En l’MPGM es pot recollir que la creació d’habitatge social vagi destinat al veïnat de la zona?
No, l’MPGM qualifica el sòl i el tipus d’habitatge (privat o públic i de venda o lloguer) però no determina els criteris d’assignació d’aquests ni la seva regulació.
L’MPGM estableix els equipaments en l’àmbit corresponent?
No, l’MPGM qualifica el sòl i pot concretar el tipus d’equipament, si és públic o privat i la volumetria de l’edifici, però, habitualment, no determina si hi ha d’anar una escola o una residència, per posar dos exemples; això normalment es determina a partir d’un Pla especial posterior.
Compartir