1a trobada pel Pacte de Drets Digitals i Tecnologies Democràtiques de Barcelona

1️⃣Proposta de la convocatòria introduïda per l'Arnau:

Des de l'Àrea de Participació i Innovació Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona fa temps que treballem en temes d'innovació i cultura digital. Volem treballar per tenir un Pacte o Acord de Diàleg de Ciutat, òrgan de participació més lleuger, a escala de procediment. Es pot definir com un espai de coproducció de polítiques públiques on Ajuntament, entitats i ciutadania es reuneixen per dissenyar polítiques públiques de cert àmbit. És un espai que funciona relativament bé per aglutinar interessos i exercir certa pressió social en les polítiques que treballen. Actualment, no hi ha cap òrgan de ciutat que treballi tema de polítiques digitals.

2️⃣Què ha de tenir un pacte de ciutat?

Segons el Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona:

• Objectius comuns

• Assemblea per prendre decisions per consens o, si no és possible, per majoria, on participen les entitats i persones adherides al pacte. L'assemblea, com a mínim, s'ha de reunir un cop a l'any.

• Presidència

• Opcional tenir una secretaria

Creix l'interès a les ciutats per la creació de polítiques digitals més democràtiques. Hem vist clarament un boom molt fort pel tema de la IA, però tampoc hi ha grans experiències referents en innovació que afectin la materialitat de les polítiques digitals. Per tant, tenim una finestra d'oportunitat.

3️⃣Possibles temes i títol del pacte

• Tecnologies obertes i democràtiques

• Drets digitals

• Transició digital justa (fugint de la idea d'humanisme tecnològic, incorporant una perspectiva ecosocial).

Cal buscar una estratègia per treballar amb altres sectors de l'Ajuntament amb qui a priori no tenim tanta afinitat. Sumar veus de l'Ajuntament per dir la seva en polítiques digitals. Podem treballar a partir la idea de capes. Dins de l'estructura digital, podem parlar de línies o capes:

• Infraestructura

• Usos

• Capacitació

L'Arnau comparteix als/a les participants les qüestions principals per començar a donar forma al pacte:

• Quins temes? Enfocament? Principis?

• Amb qui hem de treballar? Quines portem hem de tocar?

4️⃣Es comenten línies de treball fonamentals que hauria de contenir el futur pacte:

1. IA: conformar grups de treball (a nivell de barri, d'Ajuntament,...) per parlar de temes com la necessitat de desacceleració i l'anàlisi de la implementació de matrius vinculades a la IA. Cal alçar la veu i exigir responsabilitats a agents públics, privats i a l'acadèmia per no seguir la carrera d'imposició de las Big Tech. Cal exercir una resistència davant l'acceleració tecnològica marcada per les Big Tech. En termes d'IA, cal fer una auditoria algorítmica on es rendeixin comptes de manera transparent sobre, per exemple, quines IAs estan fent servir per la gestió municipal, quins algoritmes i en quins àmbits es fan servir. En termes d'Ajuntament i IA, es remarca també que estan apareixent licitacions on es demana que les licitadores detallin quines parts es faran amb IA. L'Ajuntament ja va ràpid en l'aplicació d'aquestes tecnologies que fan inviable la competència de preu. En la contractació pública s'hauria de detallar més quines són les parts que s'han de treballar amb IA.

2. Plataformització d'internet: cal que la Generalitat i l'Ajuntament utilitzin plataformes obertes que fugin de les Big Tech, ja que no fan servir plataformes de governança compartida. S'assisteix a congressos que diuen no a les Big Tech, però a la pràctica no s'implementen les alternatives en l'àmbit públic.

3. Back to the roots, community networks: cal tornar a experimentar amb xarxes de baix consum que ens permetin una dependència més saludable amb la xarxa per estar connectades a la xarxa, no a internet. Connectar-se a una low-internet, amb baix consum energètic, evitar les plataformes amb gran consum d'streaming, etc .

4. Hi ha un boom de debat en drets digitals que posa sobre la taula que la digitalització s'està fent amb injustícia i que se'ns vulneren drets en el procés de digitalització. Cal un treball per analitzar aquestes desigualtats digitals. Vinculat a la bretxa i a la injustícia social també posa sobre la taula el segrest dels mitjans d'internet per part de l'extrema dreta. Elements vinculats al fet revolucionari i a la justícia social queden esbiaixats per la instrumentalització que en fa l'extrema dreta.

5. Models de Llenguatge creats al BSC finançat amb diners públics. Quins sistemes hi ha perquè l'existència dels models públics redundin en la redistribució del poder? Només se'n pot beneficiar la gran indústria, d'aquests models públics? És un coneixement difícilment democratitzable.

6. L'apagada va revelar moltes coses, algunes fins i tot que no havia revelat la COVID. Va demostrar la debilitat de les infraestructures digitals i de tots els coneixements que s'han anat expropiant de les accions ciutadanes. Les veïnes no podíem rescatar a les companyes que s'havien quedat atrapades als ascensors, hi havia gent que s'havia de quedar a la feina perquè no podia abaixar la persiana automàtica... Va quedar clara una debilitat d'autoorganització i de capacitat de resposta i una dependència a elements digitals que no controlem ni entenem. En aquest context, cal que tornem a buscar solucions Low tech i xarxes comunitàries envers la dependència a les plataformes digitals. Cal posar a disposició coneixement davant d'emergències per evitar la pèrdua de coneixement quan no tens connexió a internet. S'estan perdent coneixements que circulaven abans entre hacklabs, acadèmia, indústries, escoles,... Així que cal posar en marxar centres de testeig per fer circular aquests coneixements. Més enllà de l'apagada, diàriament apareixen injustícies vinculades a la bretxa digital en el marc de l'administració digital. Per exemple, dificultat de persones amb manca de coneixements digitals que han de fer tràmits digitals amb l'administració pública. Es remarca que existeixen moltes xarxes al Sud global des d'on es planifiquen estratègies per abordar situacions extremes de manera comunitària. En són exemples les reunions organitzades pel MediaLab de la Ciutat de Mèxic. Existeix també una interrelació de disseny juntament amb la policia, bombers,... Fins i tot el MIT ara té un màster en desgràcies globals.

Apareixen dubtes sobre quines són les competències municipals per abordar aquestes problemàtiques.

Es posa sobre la taula que s'ha de posar al centre no tant el què sinó el com. Es posen sobre la taula les formes que podria tenir l'espai. Es dibuixen espais anuals de transparència i rendició de comptes amb diferents àrees de treball tecnològic que estigui fent l'Ajuntament des d'on es pugui fer també una avaluació i que tingui incidència en les línies en marxa. Es podrien fer grups específics per àrees. Es remarca també la importància de poder escalar aquestes iniciatives. Barcelona podria ser pionera en aquests espais i aconseguir que la ciutat sigui referent en transició digital justa.

Es posa sobre la taula també que cal suport polític des de l'Ajuntament per poder posar en pràctica els elements del pacte (per exemple, que l'Ajuntament rendeixi comptes dels algoritmes que utilitza, la bretxa que existeix per fer tràmits digitals,...)?. Cal que l'Ajuntament faci un ús ètic de la tecnologia a nivell intern, però també cal que a nivell de ciutat se'n faci (per exemple, entre les xarxes que s'estableixen a nivell de ciutat). Es posa el focus també en l'obertura al teixit productiu, cal mirar l'impacte de la digitalització justa cap a l'ESS i altres sectors. També es posa el focus a obrir el pacte cap a la participació ciutadana.

El context brinda una oportunitat per incidir en l'estratègia digital de l'Ajuntament. Així que proposa constituir un espai amb reconeixement polític, ja que no existeixen espais de negociació en temes de polítiques digitals a la ciutat. Es pot crear un espai que ens serveixi per fer soroll. Es mencionen avantatges del pacte:

1. Poder fer una carta de principis potent: les polítiques públiques digitals s'han de regir per aquests principis: obertes, transparents, auditables, sota lògica desacceleracionista, que no es deixin ningú enrere, etc.

2. Podem definir una sèrie de principis que regeixin l'acció política. Actualment, ja participem en la xarxa de ciutats pels drets digitals (entre elles, Amsterdam, Porto,...) que estan fent una carta amb principis molt potents.

3. Ha de servir de més coses que un espai de rendició de comptes i de queixa, però també ha de servir de rendició de comptes i queixa.

4. Cal no només fiscalitzar, sinó també marcar vies d'acció en polítiques digitals a l'Ajuntament. Guiar-lo cap a les vies d'acció per on es podria anar (foment del FLOSS en la contractació, desacceleració,...).

🗓Properes passes:

• Fer una sessió oberta amb més gent i partir d'un primer esborrany per poder fer una discussió més aterrada. Hauria de ser presencial i celebrar-se al juliol o al setembre. Caldrà fer una crida al màxim de gent que pugui estar interessada.