Procés participatiu del Programa d'Actuació Municipal (PAM) 2020-2023
#PAM2020 Decideix la ciutat que vols
Regular el Mercat de l’habitatge i els preus dels lloguers:
La crisi de l'habitatge s'ha convertit en una de les principals problemàtiques de la ciutat. Els preus dels lloguers son inassequibles i els veïns acaben marxant, expulsats per l'especulació, pel turisme i per la manca d'equipaments. El mercat de l'Habitatge està totalment alterat per múltiples factors que tenen a veure amb les reformes neoliberals del la passada dècada que ens han portat a la situació actual.
Cal preservar els usos d'habitatge al centre de la ciutat i especialment a la Dreta de l'Eixample per evitar la seva transformació en oficines, hotels o apartaments turístics, cosa actualment permesa per la qualificació 13E del Pla General.
Cal fer un canvi de direcció en la reforma laboral i fiscal, eliminant exempcions a les Socimis i fons d'inversió, i la creació d'un estoc d'habitatge de lloguer assequible que pugui competir amb el sector privat regulant el mercat tal i com ja hem fet amb la Sanitat i l'Educació. Per portar a terme aquesta gran feinada cal un compromís de totes les administracions públiques en un nou PACTE PER A L'HABITATGE 2020-2030, com el que ja han signat les 10 entitats socials de la ciutat (adjunt).
Aquesta proposta ha estat rebutjada perquè:
La proposta presentada ha estat rebutjada perquè no forma part de les competències de l’Ajuntament de Barcelona.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
4 comentaris
Si observem les plataformes digitals immobiliàries, veurem que a la Dreta de l'Eixample hi han com a mínim 2.200 pisos en oferta tant de lloguer com de compra, que representa un 10% del total de les llars de la Dreta de l'Eixample. Es considera que el percentatge habitual d'oferta disponible en el mercat està sempre al voltant del 5%. Per tant al centre de la ciutat no tenim una manca d'oferta d'habitatge, sinó una manca d'oferta a preus assequibles. Aquests percentatges van decreixent conforme ens allunyem del centre, de manera que la oferta disponible a zones com 9 Barris està només a un 3% del total d'habitatges. En conclusió el centre de la ciutat, retenint pisos buits a elevats preus esta fente de motor de la expulsió a la perifèria on si que es genera una demanda i per tant un dèficit en al oferta.
Qui està manipulant els preus?
Estic totalment d'acord. A més, la regulació de preus no pot anar dissimulada d'article contra les pujades abusives. Si una persona paga un lloguer de 100-300€/mes per un pis de 100m2 i li demanen 600/800€ potser no és una pujada abusiva, si de veritat hi ha hagut obres al pis o a la comunitat o un increment d'impostos municipals i d'assegurances que ho justifiquin. El que no es pot tolerar són preus de 2200€ per pisos de 100m2, ja que a més s'hi han de sumar les despeses de subministraments i etc.
REGULACIÓ DE PREUS AMB UNS TOPALLS CLARS
Conversa amb Marc Vilà
Tema molt complex i jo no ho veig gens clar d'aplicar reformes d'aquest tipus.
Tothom vol viure al centre de Barcelona i uns pocs afortunats s'ho poden permetre malhauradament. El control dels preus de l'habitatge s'ha demostrat una solució fallida en grans capitals com París i Berlín per exemple, comporta una reducció de l'oferta brutal i després un mercat immobiliari en B on els inquilins perden drets.
El que fa falta a Barcelona són uns trens de Rodalies de primer nivell i incentivar a les empreses d'obrir oficines fora del centre de Barcelona, descongestionar el centre i fer veure a la gent que es pot tenir una millor qualitat de vida fora de BCN. Catalunya ha pecat de centralisme, pitjor que el Espanyol i així ens va, que totes la riquessa es centra en 4 carrers del centre de Barcelona.
No podem viure en un món liberal per les avantatges que ens comporta i aplicar reformes pseudo-comunistes quan ens convé.
Amb l'arribada del Coronavirus tindrem ocasió de veure com els preus dels lloguers continuaran elevats malgrat tornar al mercat de l'habitatge molts pisos turístics i que les famílies no tindran recursos. Serà la constatació de que l'equilibri entre oferta i demanda ja no existeix. Si arribem a aquest punt, voldrà dir que el mercat de l'habitatge està adulterat, tensat i manipulat. En definitiva, una cosa que ja sabem des de fa temps, que el mercat no és lliure.
A la Dreta de l'Eixample no hi ha un problema de maca d'oferta d'habitatge, hi ha més d'un 10% en comercialització.
Si parlem de Berlin o París, no podem establir una comparació amb Barcelona. Aquestes ciutats tenen des de fa molts anys un estoc d'habitatge públic de lloguer entre un 15% i un 25%, mentre que a Barcelona només tenim un 1,5%. Però aquesta no és la única diferència, a aquests països no hi han privilegis fiscals com els que tenim aquí.
En el que podem estar d'acord és que evidentment és un problema metropolità.
Carregant els comentaris ...