Consejo de Barrio del Gòtic
#ConsellGòtic Órgano de participación vecinal del Gòtic
Andrés Ibáñez Fortea, veí del carrer Escudellers.
Sóc veí del barri Gótic i visc al carrer Escudellers.
Vaig néixer al passatge del Rellotge l'any 1961 i he viscut aquí tota la meva vida.
Tinc el barri gravat en la memória.
Els anys 60 i 70, la infància, els pares, l'escola, els germans, els companys, les famílies dels quals vivien pràcticament a cada carrer d la part baixa del Gòtic, el barri encara estructurat, el comerç, el veïnat.
La transició va ser un temps d'agitació quan tots somiaven un esdevenir més lliure i més just, un futur de solucions.
Però les coses es van complicar i al barri vam patir, potser ens van imposar, una autèntica pandèmia: la heroïna.
Qui ho vàrem viure no ho oblidarem mai: tanta joventut desperdiciada, emmalaltida i morta no hauria d quedar mai en l'oblit.
Un efecte colateral va ser l'èxode massiu de famílies i l'arrelament d'una certa marginalitat de la que mai no havíem estat sostrets.
La desestructuració del barri va aplanar el camí a alguns projectes urbanístics i algunes polítiques municipals que es van anar imposant sense cap concesió al diàleg i a la participació veïnal.
Eren els anys de la Barcelona olímpica i el barri funcionava una mica com a aparador, però també com a amagatall de realitats que a altres indrets de la ciutat no s'haurien acceptat.
A finals del segle va esclatar una altra crisi als nostres carrers. Un sistemàtic creixement de petits delictes va donar pas a una escalada de violentes estrabades que van acabar provocant la indignació veïnal. La falta de reacció de les institucions, el silenci còmplice dels mitjans i dels polítics, el mirar cap a altra banda de certs sectors va fer saltar totes les alarmes.
S'evidenciava que la Barcelona de Clos i la Catalunya de Pujol no eren capaces d'articular una resposta als problemes reals de la gent.
Mentretant un cúmul de procesos económics i socials de fons s'acceleraven per anar conformant la realitat més recent:
-Una especulació immobiliària, progressiva i constant que ha anat portant a l'encariment i la inaccessibilitat de l'habitatge.
-Un increment constant de la pressió turística que ha anat abocant cap a la massificació i el col.lapse. Rambles, plaça Reial, mercat de la Boqueria, els nostres entorns monumentals, però també els nostres carrers i places s'han anat convertint en espai públic massificat del que més aviat ens sentim exclosos.
-La progressiva especialització del barri en una mena de monocultiu al servei del turisme en totes les seves demandes: increment d'hotels, proliferació de pisos turístics, formes de comerç i serveis no pensats per al veínat.
-Acceleració de procesos de gentrificació que es tradueixen en expulsió del veínat i substitució per usos i dinàmiques que suposen l'extinció del nostre caràcter popular i la desaparició dels nostres valors col.lectius.
-Entre tots aquests serveis el dominant és la proliferació de bars, restaurants, negocis de menjar per emportar, bars de copes, bars de nit, terrasses invasives que s'apropien progressivament de l'espai públic i també de l'espai sonor.
-Degradació de les condicions de vida de la població resident.
Les persones que vivim hem de suportar una realitat hostil que no afavoreix la nostra salut. La intensitat d'usos i les concentracions de negocis en els nostres carrers estrets generen sovint una gran pressió sobre les nostres cases.
La brutícia i la gestió de la neteja i la recollida de residus ens deixa amb la sensació de viure en un abocador.
L'excés de soroll, de dia i de nit, es converteix en factor d'expulsió de les nostres llars. Nivells sobrepassats per causes conegudes i perfectament subsanables no troben la resposta que esperem.
El nostre dret al descans i a la salut es veu vulnerat de manera continuada per uns negocis i unes pràctiques que s'han de restringir i modificar.
Això és extrem en algunes zones del barri tensionades acústicament per sobre de nivells compatibles amb l'habitabilitat. Aquí hem de parlar de protecció del silenci a la nit, de què fem amb la incompatibilitat de les discoteques a sota de les nostres vivendes, dels horaris dels bars, dels horaris de les terrasses, de la descàrrega de mercaderies, de les obres, de la funció de la Guàrdia Urbana, de les pràctiques de neteja amb màquines ultrasorolloses en horaris sensibles, de les càrregues acústiques, del control de les activitats, de la necessitat de reducció de certs usos i intensitats, aforaments, compliments i llicències.
Aquest és un dels motius que em motiven i quasi diria m'obliguen a voler participar en la Comissió de Seguiment del barri.
No faltarà motivació amb altres temes: la convivència, la neteja, l'habitatge, la cura de les persones, la protecció dels drets, la mobilitat, el compromís pel benestar de les persones, l'educació, la salut i, en definitiva, per intentar trobar junts solucions polítiques a tants problemes col.lectius.
Per tot això vull formar part i formalitzo la meva candidatura.
Reportar contenido inapropiado
Este contenido no es apropiado?
Compartir: